De Matthäus Schwarz a Jordi Labanda: una pinzellada pels referents de la moda il·lustrada

“El traç d'un llapis pot desencadenar un món". Aquestes paraules, adaptades per l'autora d'una cita de Joan Miró, podrien representar no només els il·lustradors de tots els temps, sinó també reflectir la intenció d'un llibre que se centra en el dibuix com l'eina principal per plasmar la història de la indumentària. Des dels gravats renaixentistes, passant per les làmines de moda de revistes i diaris del segle XIX, fins al boom actual dels mestres contemporanis que han elevat la il·lustració de moda a la categoria d'art. "La il·lustració va ser la primera disciplina artística en documentar la moda i, més tard, va dictar les tendències", remarca com a introducció la periodista cultural Laia Beltran Querol, autora juntament amb la il·lustradora Lucy Victoria Davis, de Sketching Fashion (Editorial GG).

Les 'selfies' il·lustrades

Tot i que a l'Antiguitat la indumentària sempre va estar representada d'alguna manera, no va ser fins al Renaixement que es van rescatar els primers gravats i xilografies que representaven explícitament l'art de vestir i els costums de les classes benestants en les diferents ciutats i regions d'Europa. Aquest va ser el primer testimoni que documentava l'heterogeneïtat i la varietat d'estils de l'època, sense anar més enllà.

Del segle XVI destaca la figura de Matthäus Schwarz, un adinerat comerciant alemany considerat l'inventor de les selfies il·lustrades. "Schwarz va fer de l'acte de vestir-se el motor de la seva vida, i va contractar diversos artistes perquè el dibuixessin amb els vestits que portava en ocasions especials", explica Beltran. Què portava durant la visita de l'emperador Carles V a la seva ciutat que va resultar una indumentària tan elegant que es va guanyar el favor reial? O els dilemes que tenia en triar una camisa espanyola. Matthäus Schwarz acompanyava cada dibuix amb una breu descripció d'una vivència. Aquest financer preocupat per la seva imatge va arribar a acumular fins a 137 aquarel·les en El llibre dels vestits de Schwarz, considerat la primera crònica de moda de la història.

El salt a la premsa i les revistes de moda

La il·lustració de moda va agafar volada quan va fer el salt cap a la premsa i les revistes literàries, com la parisenca Mercure Galant (1672), amb representacions cada vegada més realistes de la indumentària masculina i femenina de l'època. "En aquell moment, la il·lustració servia per comunicar les novetats estilístiques i les tendències en vestir", explica Beltran.

La Revolució Industrial va consolidar les revistes de moda amb multitud de làmines impreses que reflectien l’interès per l’estètica i els detalls en la vestimenta. El naixement de les grans capçaleres que avui encara perduren, com Harper’s Bazaar (1867) i Vogue (1892), va coincidir amb l'aparició dels primers artistes de la il·lustració a principis del segle XX. Amb noms com George Barbier, Georges Lepape, Paul Iribe i Robert Bonfiles, entre altres talents, les làmines de moda es van convertir en un art per si mateixes i es van publicar en noves revistes, evocant tota mena d'emocions en el seu públic, que perduren en el temps.

Per exemple, la pantera de Cartier va sorgir d'una il·lustració encarregada a George Barbier l'any 1914 per a una exposició de la marca a la seva botiga de París. La il·lustració, d'estil art déco, mostrava una elegant pantera negra als peus d'una dona enjoiada. Louis Cartier va quedar tan fascinat pel poder d'atracció d'aquesta il·lustració que va convertir el felí en el símbol de la prestigiosa firma de joieria. "Aquest valor emocional que té la il·lustració fa que transcendeixi més enllà del món comercial i s'endinsi en el camp de l'art", conclou Beltran.

L’auge de la disciplina

Al llarg del segle XX, la il·lustració de moda va expandir-se a altres àmbits, com les arts plàstiques –Tamara de Lempicka i Andy Warhol van fer servir el llapis abans que el pinzell–, la publicitat, el cinema, incorporant-se als departaments de vestuari de Hollywood, i fins i tot a la mateixa indústria de la moda a través dels figurins que els dissenyadors utilitzen per plasmar les peces de cada col·lecció.

La il·lustració de moda també és present a les passarel·les, on professionals realitzen dibuixos en directe de les desfilades, com la mateixa Lucy Victoria Davis, especialitzada en el que s’anomena live fashion sketching. "M’inspira el cos humà i com se li adapta la roba, per això gaudeixo tant amb una model que camina sobre la passarel·la", confessa la coautora del llibre.

Referents contemporanis

Lluny de limitar-se a un relat amè de la història de la il·lustració, el llibre Sketching Fashion té una visió més ambiciosa. En aquest sentit, també pretén mostrar el talent, les tècniques, els mètodes de treball, les inspiracions i fins i tot, alguns consells pràctics de 21 artistes contemporanis que estan deixant una empremta significativa: "La selecció té en compte la diversitat d'artistes i la riquesa dels seus estils per il·lustrar com és d'inspiradora la il·lustració de moda actual", explica Lucy Victoria Davis.

Noms destacats com David Downton, conegut com el "Leo Messi de la il·lustració", Cecilia Carlstedt, Malika Favre –autora del cartell de La Mercè 2021–, Bil Donovan, Jordi Labanda o Prince Lauder, entre altres talents, ofereixen als lectors una mirada íntima sobre el seu art i els fan partícips de les seves creacions. El més interessant és que cada autor també aporta reflexions sobre el futur de la il·lustració, i, sorprenentment, les perspectives no són del tot negatives.

Artesania en temps d’intel·ligència artificial

Vivim en temps d'acció i reacció immediata, però també d'adaptació. En aquest sentit, la il·lustració de moda ha tingut els seus alts i baixos, sota l'amenaça inicial de la fotografia que li va prendre fa temps el seu poder i estatus, però ha aconseguit trobar el seu lloc: “El nostre treball complementa la fotografia de moda, ja que la il·lustració pot captar detalls que la càmera no pot. Té quelcom de poètic”, defensa l'artista sueca Cecilia Carlstedt.

Més tard, la digitalització també podria semblar una amenaça, ja que semblava que res podia frenar l'era del píxel. No obstant això, un traç genuí sempre troba el seu camí: “La il·lustració de moda és resilient. Encara manté l'esperit i la bellesa d'un gènere artístic únic, que ha evolucionat per prosperar en un mercat dominat per la tecnologia digital i les xarxes socials”, assegura Bil Donovan, un dels grans mestres de la il·lustració actual.

Tampoc la saturació fotogràfica d'Instagram ha aconseguit eclipsar la bellesa hipnòtica d'aquesta disciplina artística: "Ara que amb els telèfons intel·ligents tothom és fotògraf, sento que la il·lustració destaca per la mà de cada artista”, afegeix Bijou Karman, una gran promesa de la il·lustració que transmet les inquietuds de la joventut amb el seu traç. La capacitat d'innovació i adaptació a nous formats, llenguatges visuals i suports online ha estat clau per a la supervivència i, alhora, l'enfortiment d'aquesta disciplina. El llibre ho deixa ben clar: “Sigui de manera manual, digital o una combinació de les dues, la il·lustració de moda ja no es concep com una disciplina secundària, sinó com un art en majúscules que interpreta i reinterpreta l'era dels likes”.