L’hora dels rosats

Barcelona“Per què no prenem un vi rosat per acompanyar el dinar?” La pregunta la fa un dels sis comensals asseguts a la taula d’un restaurant de Barcelona. És un dissabte i és l’hora de dinar. La proposta, però, no és ben rebuda: “Un vi rosat? Però si no són gens bons”, comenta una noia. “A mi no m’agraden gens, són empalagosos”, diu un altre. L’escena resumeix en bona manera la percepció que encara tenim a casa nostra dels vins rosats, que són considerats de segona -o tercera- divisió, fruit de barreges estranyes de poca qualitat.

Però la realitat és ben diferent. “El vi rosat ja no és un vi de poca qualitat. És un vi modern, de nivell i que està triomfant moltíssim fora de les nostres fronteres”. Ho explica Chiara Gay, sommelier i professora de l’Escola d’Hostaleria de Barcelona, que apunta que aquesta tendència mundial arribarà ben aviat a casa nostra, on encara hi ha molta gent que arrufa el nas quan veu els rosats a taula.

La moda va néixer, com tantes altres, a França. Més concretament a la Provença, on fa uns anys van començar a fer uns vins rosats pàl·lids, molt diferents dels que es feien aquí, més secs i alhora més suaus, amb raïm de qualitat, que van tenir un gran èxit al mercat francès i arreu del món. L’èxit, de fet, va ser tan gran que seguint l’estela de la Provença altres regions franceses van començar a produir aquest tipus de rosats -anomenats de pell de ceba - i altres països també. I és que el creixement del consum d’aquests vins és important. Segons dades de l’International Wine and Spirit Report (IWSR) des del 2012 fins al 2017 haurà augmentat un 7,7% arreu del món, mentre que els vins negres i blancs hauran crescut un 4,7%, amb França, els Estats Units, Alemanya i el Regne Unit com a principals països consumidors, tot i que els creixements més destacats s’estan registrant a Suècia, el Canadà i Hong Kong.

“Són vins nous que triomfen molt en països on no hi ha una llarga tradició de vi, on el gust del negre sempre els ha semblat massa fort i troben en el rosat el punt suau que prefereixen”, explica Gay.

Cellers catalans

I tot i que aquí les xifres de consum de rosats encara són discretes, els cellers catalans han vist una gran oportunitat en aquesta tendència i s’hi han volgut sumar. Pensen, en primer lloc, en el mercat internacional, però també creuen que en qüestió d’anys els consumidors perdran els prejudicis que encara tenen cap a aquests vins i se sumaran a la tendència mundial.

Un dels exemples més destacats d’aquesta aposta la trobem a Codorníu. La casa catalana acaba de llançar al mercat quatre nous vins rosats -Vol d’Ànima, de Raimat; Viñas de Anna Flor de Rosa; Viña Pomal i Pla dels Àngels Scala Dei- per satisfer aquesta demanda, ja que en el dos últims anys les vendes de rosats del grup han augmentat un 32% en volum i es preveu que les xifres segueixin creixent en la gamma premium, la gran aposta de Codorníu. “Nosaltres tenim la sort de viatjar bastant pel món i veure com estan els mercats i fa temps que hem vist que hi ha una explosió dels rosats”. Ho explica Guillem Graell, director de màrqueting de Codorníu, que destaca que es volen anticipar a aquesta tendència que també acabarà arribant aquí: “Volem liderar aquesta tendència que permet que la gent s’aproximi al món del vi d’una manera diferent, més informal, més relaxada”. Graell fa una mica d’autocrítica i comenta: “A vegades els que fem vi posem barreres perquè la gent el pugui gaudir sense més i ens hem adonat que això no està bé. Tothom pot gaudir del vi, en sàpiguen o no. No hem sigut capaços de facilitar l’experiència del vi i crec que això ho podrem aconseguir amb el rosat, que és un vi de qualitat però de fàcil accés”. Ell explica que el públic per a aquest tipus de vins són persones interessades però no superenteses en el tema: “Encara no el tenen establert de manera regular en el seu consum i que el poden veure tant amb els àpats com fora, com a aperitiu, per exemple. Són exigents i per això cal oferir un vi ben fet, ben pensat”.

El vi català agafa embranzida

Les Bodegues Torelló, de Sant Sadurní d’Anoia, són un altre exemple de com els cellers catalans estan apostant per aquests nous vins. Toni de la Rosa Torelló explica que acaben de presentar un nou vi rosat, del tipus pell de ceba, que segueix el model d’èxit dels vins rosats francesos. Aquest se suma al cava rosat que ja fa un temps que tenen el mercat i que funciona bé. “Són vins i caves que agraden molt, la gent els està demanant cada cop més i per això hem decidit apostar-hi fort”, explica, i destaca que són vins “molt perfumats, molt aromàtics, fàcils de veure i frescos”, cosa que els fa ideals per acompanyar els àpats però també com a aperitiu, “sobretot ara de cara al bon temps”.

Mercat internacional

De la Rosa Torelló explica que són productes pensats, en primer lloc, “per al mercat internacional”, però ell creu que el mercat nacional anirà guanyant pes a mesura que la tendència arreli al país i els consumidors abandonin la idea que els rosats són de poca qualitat. Ell creu que aquest canvi de mentalitat vindrà de la mà dels consumidors més joves, que estan més oberts als canvis i a les noves propostes, i a introduir el vi fora dels seu hàbitat natural -els àpats-, i arrossegaran les generacions de gent més gran, que són els que han conegut els vins rosats de menys qualitat.

La sommelier Chiara Gay destaca, a més, que els rosats tenen un gran mèrit i és que “els enòlegs acostumen a dir que són els vins més difícils de fer perquè hi ha molts factors a tenir en compte, com el punt de maceració, la maduresa del raïm, la tipologia del raïm, les hores de maceració... que poden canviar radicalment el resultat”. Ella explica que la vella creença que el vi rosat es feia barrejant vi negre i blanc està totalment eradicada i ara normalment es fan amb raïms negres -tot i que també se’n poden posar de blancs- que es deixen macerar només unes hores abans de fermentar per treure’n el color, les aromes i els tanins, en un procés molt delicat. “Ara a Catalunya s’estan fent molts bons rosats, ideals per al nou consumidor, que també s’ha tornat més exigent i que a més són molt bons vins per maridar amb àpats de picar i també amb cuines exòtiques que s’han posat molt de moda com la peruana, la mexicana o la japonesa”.