Estils 02/05/2019

15 llocs per descobrir els romans a Catalunya

Des de les ciutats més distingides fins a jaciments poc coneguts: el pas de l’Imperi Romà per casa nostra

Cristina Torra
5 min
Empúries, a dalt, i l’amfiteatre romà de Tarragona, a baix.

BarcelonaEls romans van desembarcar a Catalunya l’any 218aC, i 22 segles després encara en parlem. Van arribar pel port d’Emporion (Empúries) en el marc de la Segona Guerra Púnica, però amb els anys van establir-se arreu del territori. Avui hi ha milers de jaciments que ens serveixen per entendre el pas de l’Imperi Romà per casa nostra. “Els romans van convertir Tàrraco en la capital de la província més gran de l’Imperi”, explica Oriol Olesti, professor titular d’història antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona. “Hi ha un moment molt bo, al segle I aC, quan es van desenvolupar la vinya i el vi de manera extraordinària i es van comercialitzar fins a les Gàl·lies”, afegeix Josep Maria Gurt, catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona, que considera que, per als romans, Catalunya va ser un lloc de pas. “De la península Ibèrica els interessaven primeres matèries com l’or i la plata. L’or el troben al nord-oest i la plata al sud-est. Roma planifica vies per accedir a aquests punts i Catalunya ve de pas”, especifica. Sigui quin sigui el motiu que va portar els romans a l’actual Catalunya, el cert és que van deixar-hi un llegat significatiu, que té des de llocs mundialment reconeguts fins a d’altres de poca rellevància. Us proposem 15 indrets per descobrir el pas dels romans pel territori català.

Ciutats

Emporion (Empúries, Alt Empordà)

El port on van desembarcar els romans és un jaciment imprescindible. “Primer, perquè no s’hi ha construït a sobre i manté elements ben conservats”, apunta Olesti. I segon, perquè “és un lloc ideal per veure la planificació romana al descobert”, afegeix Gurt. També hi veureu restes gregues tardanes.

Tàrraco (Tarragona, Tarragonès)

“És una capital d’alt nivell. Cap altra ciutat romana a Catalunya coneguda té el que tenia Tàrraco”, explica el professor de la UAB. “A Tarragona s’hi ha d’anar a veure els tres grans edificis d’espectacle: el teatre, el circ i l’amfiteatre”, considera Gurt. A part, també podeu visitar les muralles, el fòrum i restes d’edificis públics.

Bàrcino (Barcelona, Barcelonès)

Els romans la van construir com una colònia romana petita, però ara presumeix de tenir unes de les excavacions subterrànies més grans d’Europa. A part de les restes de sota la plaça del Rei, al Museu d’Història de Barcelona, també heu de visitar les muralles, “perquè estan molt ben conservades i perquè us fareu una impressió real de la seva monumentalitat”, considera el catedràtic de la UB.

Baetulo (Badalona, Barcelonès)

Eclipsada per la proximitat de Barcelona, són pocs els turistes que visiten la ciutat romana de Badalona. “És la ciutat que té més metres quadrats de restes arqueològiques en exposició d’espai cobert a Europa”, detalla Gurt, que també explica que s’hi poden veure exemples de termes, el fòrum i cases romanes.

Iesso (Guissona, la Segarra)

Va ser una ciutat més petita i més austera. “Era agrícola i no tenia elements tan monumentals ni marbre; es va construir amb molta pedra local”, descriu Olesti. Però “estratègicament forma part d’un conjunt de ciutats que ajuden a explotar el territori entre les planes i el Pirineu”, detalla Gurt.

Iulia Libica (Llívia, la Cerdanya)

En aquest poble de la Cerdanya només fa 20 anys que s’hi està excavant, però ja se sap que es tractava d’una ciutat important. “No esperàvem que els romans tinguessin aquest urbanisme tan complet a 1.200 metres d’altura”, explica el professor de la UAB, Oriol Olesti, que detalla que té un fòrum visitable amb les restes d’un temple.

Aquae Calidae (Caldes de Montbui, Vallès Oriental)

Com Aquis Voconis (Caldes de Malavella), és un exemple de ciutat construïda al voltant d’unes termes. “Unes termes públiques que no només eren per a la gent local. A Caldes s’hi viatjava expressament per banyar-s’hi i beneficiar-se dels seus efectes mineromedicinals”, concreta Gurt.

Vil·les i edificis

singulars

La vil·la romana dels Munts (Altafulla, Tarragonès)

A Altafulla hi trobem una de les vil·les romanes més conegudes. “Una vil·la espectacular davant del mar, molt possiblement del governador de Tàrraco”, diu Olesti. Hi veureu mosaics i termes privades molt ben conservades, i us fareu una idea de la distribució d’aquest tipus d’edificis.

Centcelles (Constantí, Tarragonès)

“És únic a la Península, i a nivell de Roma n’hi ha pocs”, especifica Gurt. El que el fa realment excepcional és “la cúpula amb mosaics i pintures amb elements cristians, que és difícil de veure a altres llocs”, destaca Olesti. Que estigui a prop de Tarragona fa pensar que es podria tractar d’un edifici públic.

Can Ferrerons (Premià de Mar, Maresme)

A Premià de Mar hi ha una vil·la que sorprèn per les seves termes de planta central octagonal. “És extraordinari, perquè a l’imperi occidental se’n coneixen molt poques i és un exemple de construcció més tardana”, exposa el catedràtic. És un establiment rural “però d’un personatge benestant que volia unes termes de luxe”, resumeix el professor.

Jaciments

especialitzats

El Castellot de Bolvir (Bolvir, la Cerdanya)

“Fins fa 25 anys creiem que els romans no havien arribat al Pirineu, però ara veiem que l’ocupen i l’exploten perquè hi tenen recursos interessants, com els metalls, la fusta o la ramaderia”, explica Olesti. És un bon exemple per veure la transformació d’una ciutat ibera en una de romana. “La construcció de vies i d’estructures de defensa militar serveix per fer-nos una idea de com eren els primers assentaments”, explica Gurt.

Cella Vinària de Vallmora (Teià, Maresme)

Era una vil·la rural especialitzada en la producció de vi. “A la zona de Laietània n’hi ha més, però aquesta està museïtzada i té dues reconstruccions de premses de vi de l’època úniques al país”, diu Olesti. “Fins i tot hi han plantat una vinya a la romana i hi fan la verema”, afegeix Gurt. Un jaciment on també podreu veure sales de premsat, dipòsits de most i tines de ceràmica per a la fermentació i l’envelliment del vi.

Seu d’Ègara (Terrassa, Vallès Occidental)

“És inexcusable no anar-hi”. Així de clar és Gurt quan parlem del conjunt d’esglésies visigòtiques de Terrassa. “Per trobar uns edificis amb les mateixes característiques de conservació hauríem d’anar a Ravenna, Itàlia, on hi ha els millors exemples bizantins”, afegeix. Les pintures murals de Terrassa són úniques a la península Ibèrica. Formen part de l’època romana més tardana, mostra de com l’Imperi es va desfent amb l’arribada del poder eclesiàstic.

Columbari de Vila-rodona (Vila-rodona, Alt Camp)

Va ser una necròpolis rural on els enterraments es feien amb urnes de cendra. “És un edifici singular, perquè se’n coneixen molt pocs, està ben conservat i val molt la pena visitar-lo”, considera Gurt.

Cap del Vol (Port de la Selva, Alt Empordà)

Fa més de 2.000 anys, un vaixell romà que transportava vi va naufragar. Les seves restes han quedat submergides a la badia del Port de la Selva i es creu que es tractava d’una nau poc convencional, provablement construïda per la població autòctona i per navegar a aigües poc profundes. Al fons de l’aigua, fent submarinisme, s’hi veu l’estructura i algunes àmfores.

stats