Chamo San, il·lustrador: "Comprar és votar cada dia"

Vint dissenyadors de renom s'alien amb el Sindicat Manter per fer una col·lecció solidària

Amaia Arrazola, Chamo San, David de las Heras, Flavita Banana, Lyona, Reskate, Javirroyo i Olga Capdevila. Tots ells tenen en comú que són il·lustradors de renom internacional i, ara també, una de les firmes que els manters de Barcelona tenen en la seva nova col·lecció de caçadores texanes Top Manta, que han presentat aquest dimarts a la nit al Fiuhouse, al barri del Born de Barcelona. En total, 20 artistes han cedit la seva creativitat –i els seus pinzells– de manera solidària per visibilitzar la duresa dels processos migratoris i la barrera que suposa, encara avui dia, la llei d'estrangeria espanyola: una legislació que dificulta l'accés al permís de treball (i, per tant, al mercat laboral) a les persones en situació irregular. Això frena les expectatives de futur de molts immigrants i els aboca a sobreviure amb la venda ambulant al carrer.

Dilluns, Lamine Sarr, el portaveu dels manters, ultimava els detalls de la presentació de la nova col·lecció al taller que tenen al barri del Raval, on produeixen i venen la seva pròpia marca. Els nervis i, sobretot, la il·lusió eren palpables en l'ambient. "Les caçadores han de sortir ja cap al Born", indicava, mentre les posava en caixes. Aquestes peces úniques es barrejaven dilluns amb els rotllos de teles de colors, els estampats africans i les màquines de serigrafiar del taller. "Ja ho veus, roba legal feta per gent il·legal", diu Sarr. Aquest és, de fet, el lema de moltes de les samarretes de la marca. Al costat de Sarr, Chamo San i Oscar Medina, dos dels artistes implicats en la iniciativa, busquen entre les caixes la caçadora que han customitzat.

"Quan els escoltes, és impossible no empatitzar amb ells"

Oscar Medina  il·lustrador

El valor? "Incalculable!", exclama Sarr. Els dos dissenyadors estimen que el preu de cada jaqueta pot oscil·lar entre els 250 i els "diversos milers d'euros", en funció de l'artista. El mètode de venda, en canvi, farà que siguin "accessibles per a tothom igual". Com? A través d'una loteria solidària. "Farem el sorteig el 6 de gener. Les butlletes només valen 10 euros i es poden comprar a la web de la marca Top Manta", avança el portaveu dels manters, que també fa un suggeriment velat entre somriures: "Com més butlletes compris, més oportunitats tens que te'n toqui una". Els diners que es recopilin es reinvertiran en l'associació. En aquest cas, per fer tants contractes d'un any com sigui possible "per treure manters del carrer". Els contractes de 12 mesos són, ara per ara, els únics que proporcionen de manera automàtica el tan desitjat permís de treball.

"Els representants dels manters ens van reunir un dia, ens van explicar d'on venen i com van acabar venent al carrer... i pràcticament ja ens van donar les jaquetes", recorda l'il·lustrador Chamo San, que explica que la feina "és un encàrrec com el que podria demanar Nike, però amb l'objectiu que sigui una peça única". "Quan els escoltes, és impossible no empatitzar amb ells", resumeix Oscar Medina, un altre dels dissenyadors. "Cadascú es va endur la seva jaqueta a l'estudi o a casa i ens vam posar a pintar", afegeix Medina. Tots dos coincideixen en dir que, més enllà de la part estètica, "era evident que calia documentar-se i deixar clar un missatge". De fet, totes les peces transmeten una història, una denúncia.

Eleccions mil·lennials: il·lustradors, actors i 'influencers' demanen la mobilització dels joves

Comerç responsable

Sense forçar-ho, la conversa a la rebotiga dels manters, al Raval, evoluciona cap al concepte de consum responsable. "Comprar és votar cada dia", sentencia Chamo San, que recorda que tot just ara comença l'època més consumista de l'any. "Moltes vegades les marques busquen el nostre públic per interès, per mercantilitzar-lo, per això no hem de deixar passar l'oportunitat, quan se'ns dona, de transmetre missatges en els quals creiem i que poden ajudar a millorar el sistema", explica aquest il·lustrador.

"Els polítics no responen, però els artistes i la societat, sí"

Lamine Sarr  portaveu dels manters

"Ells [els dissenyadors] arriben a molta gent i poden vehicular el nostre missatge i explicar el que ens està passant –continua Sarr–. Hem de pensar les nostres pròpies iniciatives, perquè els polítics només utilitzen els manters per arreplegar vots", lamenta. "Els polítics no responen, però els artistes i la societat, sí", insisteix. Medina s'afegeix a l'explicació: "Quan ens impliquen en la seva idea –diu– el seu missatge escala gairebé sense control". Ho diuen amb coneixement de causa, perquè han fet l'exercici de calcular el ressò que poden tenir i, tots junts, arriben pràcticament a un públic de dos milions de persones a tot el món.

Per saber si aquest projecte ha sigut, o no, un èxit, caldrà esperar al dia de Reis. Llavors, 20 persones seran les guanyadores d'una peça de roba de disseny únic i començarà una altra loteria: serà el moment de comptar els diners recaptats i de calcular a quants manters poden oferir un contracte laboral d'un any. Un passi directe a canviar de vida.

Dels refugiats als ‘menes’: el repte de gestionar la immigració

Una marca i una botiga al Raval

Ja fa temps que l’associació popular de venedors ambulants de Barcelona, més coneguda com a Sindicat Manter, va començar a crear peces de roba, sobretot samarretes i dessuadores, però també vambes i algun complement, amb l’objectiu de millorar les condicions de vida del col·lectiu que es guanya la vida venent al carrer. Els manters volien una alternativa als productes d’imitació i alhora una manera d’entrar en el circuit de venda legal, i per això van començar aquest projecte, l’estiu del 2017. A finals d’aquell mateix any ja tenien el seu primer punt de venda físic, al carrer d’en Roig, al Raval de Barcelona, dins del local de la llibreria Veus amb Veu, que es va reinventar amb aquesta aliança. Aquí hi venen els productes de la seva línia de roba, i també produeixen per encàrrec. Ells diuen que així han aconseguit regularitzar la vida de molts dels seus companys, tot i que denuncien que encara n’hi ha molts de considerats il·legals que ja fan roba “legal”.