BarcelonaEl Lamine Sarr va desembarcar a Tenerife amb pastera l'any 2006 des del Senegal. Per motius de salut, però, va arribar a Barcelona i des d'aleshores va dedicar-se a la venda top manta. Actualment és membre del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona i és una de les figures representatives de la lluita contra la invisibilització dels manters. Sarr ha estat l'encarregat de presentar aquest divendres la primera col·lecció de moda Top Manta a l'espai Montoya de Poblenou que els mateixos venedors ambulants han creat, amb la col·laboració de Playground Do i el Centre Universitari de Disseny de Barcelona (BAU).
La col·lecció ofereix sis models de samarretes, dessuadores i bosses, i rep el nom de "Roba legal feta per gent il·legal". Tots els dissenys han estat confeccionats per 15 manters de l'associació, amb el suport d'un grup d'estudiants del BAU, i la producció serà possible gràcies a una campanya de 'crowdfunding' que va encetar-se el passat 12 de març. En menys d'un mes, el projecte ha rebut 47.790 euros a través de 1.773 aportacions, superant el repte inicial establert de 40.000 euros. La finalitat del projecte de moda, segons explica el director de Playground Do, Cristian Palazzi, és despenalitzar el top manta en l'opinió col·lectiva per facilitar a les persones migrades l'accés a un treball digne i ajudar-les a obtenir els papers. "Volem posar fi al top manta", conclou Sarr.
Tot i que el projecte l'ha preparat només un reduït grup de membres del sindicat, Sarr destaca que la línia de roba pretén ser una eina per a totes les persones que es dediquen a la venda ambulant. "A Barcelona hi ha més de 300 manters, que al seu país d'origen tenen una educació i un ofici. Alguns són metges, altres mecànics, però si cerquen una oportunitat al top manta, és perquè no tenen cap altra sortida laboral aquí", explica Sarr, que afegeix que "cal que la gent faci l'esforç d'entendre el veí que ven bosses al carrer". L'activista remarca que sense l'ajut de diferents entitats, com ara l'Espai de l'Immigrant o el mateix Playground Do, no haurien pogut arribar tan lluny. "Ens han ajudat a mostrar les nostres reivindicacions quan no sabíem com fer-ho", sosté el jove senegalès.
Una marca per deixar de falsificar
El portaveu del sindicat de manters, Aziz Faye, assegura que el fet més perjudicial per als venedors és que se'ls acusi d'un delicte contra la propietat industrial, que llavors figura als antecedents penals i dificulta la possibilitat de regularitzar la seva estada al país. Per aquest motiu van crear una marca pròpia per vendre de manera legal, deixar de falsificar i poder contribuir al desenvolupament de la ciutat. "El disseny ens permet fer arribar els nostres pensaments creatius. Allò que s'estampa a les samarretes són els nostres dibuixos", reivindica amb un somriure. Té grans expectatives, ja que creu que aquest projecte no només ajudarà els manters a millorar la seva qualitat de vida, sinó que serà una via de sensibilització per a la gent. "El top manta és un treball digne de supervivència, volem que es vegi aquesta dignitat i no la imatge de delinqüents amb la qual se'ns titlla", apunta.
L'entitat per a la defensa dels drets humans Irídia assegura que les persecucions policials provoquen en els venedors ambulants una pressió continuada que els afecta la salut, tant física com mental. "Les acusacions contra els manters es basen en un racisme estructural contra els immigrants", declara l'advocat Andrés García Berrio. "El carrer no canvia, però nosaltres volem deixar de ser les seves víctimes", lamenta Lamine Sarr. I afegeix: "Barcelona és molt rica, no només perquè hi hagi diners, sinó perquè hi ha una gran diversitat cultural. Ho hauria d'aprofitar, convertir-se en un símbol mundial de comunitat, i no exercir violència a través de la llei d'estrangeria".
Associació sense ànim de lucre
El sindicat de manters va constituir-se l'any 2015, però no figurava formalment al registre; per tant només se'l podia considerar com a grup de suport. Ara, amb l'assessorament jurídic gratuït del bufet Rizoma Abogados, ha esdevingut una associació sense ànim de lucre que ha permès la regularització de 15 manters, dels 300 i escaig que formen el sindicat. Tot i això, com a associació sense ànim de lucre no poden fer negoci amb la línia de roba que han creat ni contractar persones com a empresa. Ara bé, sí que poden col·lectivitzar els beneficis que obtinguin per ajudar altres manters en situació vulnerable.
"En assemblea, els venedors han decidit destinar un 20% dels beneficis que s'obtinguin a fons d'habitatge, per poder pagar el lloguer dels pisos compartits on viuen manters", apunta l'Alba Muñoz, editora de Playground Do i la persona que ha treballat mà a mà amb els manters durant els vuit mesos de preparatius de la col·lecció. Muñoz assegura que han calgut grans esforços per a portar-lo endavant, ja que els manters treballen durant les hores de sol i gairebé no podien dedicar-hi temps: "S'ha ajornat molt el projecte, però també ens hem adaptat a ells, als seus valors i maneres de fer, i creiem que aquesta integració ha calat en el col·lectiu i es veu reflectit en el resultat final".
Les peces de roba poden comprar-se a través de la plataforma Goteo.org.
