Estils 06/06/2021

Quan la meditació ajuda a aprovar els exàmens

Natasha Kaufman dedica un llibre a millorar la consciència plena en els estudiants

4 min
Natasha Kaufman

BarcelonaL’estudiant jove, en especial durant l’etapa universitària, viu l’estrès dels exàmens juntament amb la pressió d’un futur laboral incert, un cervell encara en desenvolupament i un canvi vital important de transició vers la vida adulta. Quin paper pot jugar la pràctica de la consciència plena per gestionar tot aquest batibull emocional?

“En el cas dels estudiants universitaris, el ritme de vida accelerat, la pressió per tenir èxit i aconseguir una feina, sumats a l’anonimat i l’aïllament que caracteritzen la comunicació a través de les xarxes socials, fan que la consciència plena sigui encara més rellevant”, afirma Natasha Kaufman, professora de secundària a Londres. “Per molt aclaparadora que ens pugui semblar aquesta etapa, també és molt valuosa. Per a molts, l’experiència universitària és un ritu de pas de l’adolescència i la vida familiar a la maduresa i una vida independent. Per això crec que el millor moment per adoptar la pràctica de la consciència plena és ara, quan el cervell està encara en desenvolupament”, assegura.

Amb l'objectiu d’introduir els estudiants en la pràctica de la meditació ha escrit el llibre Meditación para estudiantes (Siruela), on a través d’exemples pràctics, esbossos de la seva vida personal i indagacions teòriques vol facilitar que els joves tinguin més claredat, capacitat creativa i concentració sense necessitat de recórrer a medicaments ni estimulants. El llibre l’escriu després de treballar amb joves i de passar per diverses experiències vitals, com quan va utilitzar algunes tècniques de consciència plena per lidiar amb l’hospitalització del seu fill acabat de néixer “per assentar-me en el moment present en lloc de projectar-me cap al futur”.

Que cadascú trobi la manera

Amb trenta-sis anys, Kaufman reconeix que li hauria anat molt bé d’estudiant haver conegut moltes de les tècniques que ara practica de manera quotidiana, en especial “quan tenia unes inseguretats que m’arribaven a obsessionar i vaig canviar de rumb cinc vegades abans de centrar-me per treure’m un títol” i que, una vegada al món laboral, “el fet de trobar la decisió correcta em va atabalar fins a convertir-me en una persona ansiosa i desconcentrada, incapaç de sortir del meu cap. Era tanta la meva desesperació perquè se m’acudís la manera d’avançar cap al futur que vaig perdre tot el sentit del que succeïa en el present”.

El que proposa en el llibre no és que els joves es quedin asseguts una estona en una posició determinada “a l’espera que es produeixi una transformació en plan zen”, sinó maneres senzilles i diverses per anar exercint aquesta consciència plena en el dia a dia, on cadascú ha de trobar la seva manera de fer-ho.

“A vegades ens pot semblar que no hi ha manera de fugir de l’estrès i de les nostres preocupacions, uns sentiments que es poden exacerbar si ens mantenim constantment enganxats al mòbil”, afirma mentre explica per què es va retirar de les xarxes socials: “Considerava normal l’ús que donava a les xarxes, em dedicava a repassar les notificacions mentre mirava la tele, quan esperava algú o m’avorria. M'ho mirava amb un afecte desorientat, sense importar-me realment què penjaven els altres, però tot i així era incapaç de treure el dit que desplaçava la pantalla ni apartar la mirada, com si anés amb el pilot automàtic: agafa el mòbil, comprova què hi ha, absorbeix la falsa vida dels altres, sent-te una mica alterada (sense saber gaire per què) i repeteix el procés un quart d’hora més tard. I cada vegada que ho feia sabia que allò no tenia cap sentit. Ara ja no em dedico a vagar sense rumb pel mòbil de forma obsessiva, i això em permet sentir-me més connectada amb el moment present”.

Observar, caminar, cuinar

Kaufman recorre als estudis científics sobre persones que mediten habitualment per recordar que la part del cervell que respon a la por i l’emoció, l’amígdala, s’encongeix quan es medita de forma constant: “Aquesta part del cervell està associada amb la nostra resposta a les situacions estressants. A més, a mesura que l’amígdala cerebral s’encongeix adquireix més gruix el còrtex prefrontal, la part del cervell associada amb les funcions superiors com la presa de decisions, la concentració i la consciència. Un còrtex prefrontal més gruixut significa que el nostre cervell és capaç de prendre decisions amb més claredat, concentrar-se durant períodes més llargs i ser més conscients. Això depèn de la regularitat amb la qual cadascú mediti”.

Insisteix que no es tracta d’una fórmula concreta ni d’un moment aïllat de la resta de l’activitat quotidiana, sinó d’incorporar aquestes tècniques a tot el que es fa. Per exemple, amb la respiració, el menjar, el caminar o el cuinar. “Amb l’ús de la respiració podem reduir la sensació d’estrès i d'ansietat, com davant dels exàmens, i augmentar la capacitat de concentració i la claredat mental. Posant consciència en l’alimentació, no només ens fixarem en què mengem sinó com mengem, com cuinem i com comprem. Ens cal, a més, anar trobant moments de desconnectar del mòbil i de silenciar els pensaments (com establir una millor rutina a l’hora de dormir), ja que és vital desconnectar algunes estones quan sentim la pressió. També hem de ser conscients del nostre món interior i del que ens envolta, practicar l’escolta de sons amb atenció plena per millorar la concentració i l’empatia, conèixer-se a un mateix i cultivar la percepció del cos, connectar amb el propi jo, per exemple quan caminem i, no menys important, tenir present la compassió que fomenta la intel·ligència emocional i el benestar, posant la concentració en les relacions, la bondat i la comprensió vers un mateix i els altres per no centrar-nos només en els judicis”.

Una pràctica progressiva que s’incorpora en el nostre tarannà a partir d’exercicis simples i constants, malgrat els imprevistos i patiments inevitables, ja que, com ella mateixa reconeix, sempre hi haurà patiment a la vida: “El que ens ajuda a sobreviure és la nostra manera de lidiar amb el patiment. Amb esforç i paciència, podem reestructurar la manera de funcionar del nostre cervell”.

stats