Moda
Estils  /  Moda 13/10/2022

El rosa també és el color de les dones fortes

El ‘hot pink’ s'ha convertit en el color d’aquesta temporada gràcies a la pel·lícula 'Barbie', que vol posar fi a la visió infantil i ximpleta d'aquesta nina

Bet Coll-Vinent
4 min
La desfilada de Valentino on el fúcsia va ser un dels grans protagonistes

BarcelonaUna de les normes que calia complir per poder formar part del grup d’amigues de la pel·lícula Mean Girls, protagonitzada per Lindsay Lohan i Rachel McAdams, era que el dimecres tocava vestir-se de color rosa. En el cas d’Elle Woods, l’advocada protagonista de la pel·lícula Legally Blonde, el rosa era el denominador comú en totes les peces del seu armari. I, si parlem de Sharpay Evans, la rossa finolis i superficial de High School Musical, el fúcsia també era un dels trets distintius de la seva personalitat.

Les protagonistes de 'Mean Girls'

Com a representants de l’estètica Y2K dels anys 2000, les tres noies personificaven a través de la indumentària el discurs hipersexualitzat i paternalista associat al rosa. Un discurs que ha anat evolucionant al llarg d’aquestes últimes dues dècades i que actualment situa el color com una de les tendències de l’any. La desfilada de Valentino, completament tenyida de fúcsia, o el retorn de la Barbie a les grans pantalles en un film protagonitzat per Margot Robbie i Ryan Gosling, torna a incentivar l’amor per vestir de rosa sense complexos ni etiquetes.

El ‘hot pink’ dels anys 2000

La tonalitat del rosa fúcsia, popularment coneguda amb el nom de hot pink, es va posar de moda durant els 2000. Tot i que durant els anys 30 es va convertir en el color predilecte de la dissenyadora Elsa Schiaparelli i que durant la dècada dels 50 el van vestir personalitats com Mamie Eisenhower i Marilyn Monroe, no ha sigut fins a l’entrada del segle XXI que el fúcsia s’ha atribuït a la hiperfeminitat i la sexualitat. Elements com els pantalons de cintura baixa, les minifaldilles extremadament curtes i les dessuadores de vellut personificaven la infantilització i la hipersexualització de les noies, batejades amb el nom de Bimbo. Aquesta etiqueta englobava un perfil de noia en concret: eren atractives, generalment rosses, blanques, primes i els agradava vestir de color rosa. Se les considerava estúpides pel simple fet d’adherir-se a aquestes característiques i se les associava a la nina hipersexualitzada amb qui compartien trets: la Barbie.

L’associació d’aquests elements estètics a una personalitat infantil i estúpida va comportar que moltes dones masculinitzessin la seva indumentària per desvincular-se d’aquestes etiquetes i acostar-se així a l’estil tom-boy. La tonalitat d’aquest color va mutar a una de més pàl·lida, coneguda amb el nom de rosa mil·lennial, durant els anys següents (2010-2020), i a les passarel·les s’hi van començar a veure dissenys més subtils que desprenien innocència i puresa més que no pas electricitat i sexualitat. Ara, en un context postpandèmic, el fúcsia reviu acompanyat de l’estètica barbiecore.

La col·lecció de Valentino

La divulgadora de moda i cultura pop reconeguda pel seu canal a YouTube Mina Le vincula aquesta explosió del hot pink a la fatiga postpandèmica. “La gent torna a tenir ganes de viure al màxim, de recuperar el temps perdut, i això en la indumentària es representa amb tendències com el maximalisme i la popularització de colors llampants”, explica Le.

Per la seva part, la periodista i experta en tendències Clara de Nadal afegeix el factor tecnològic a la llista d’esdeveniments que tornen a fer reviure el fúcsia: “Durant els anys 2000 va néixer internet i ara ens endinsem a l’era del metavers: aquest retorn al hot pink també implica l’explosió d’una realitat completament nova que mai abans hauríem cregut possible”.

Sigui per qüestions socials, tecnològiques o culturals, tot allò que es reprodueix en la societat també té un impacte directe en la moda. La passarel·la de Valentino del mes de març passat n’és un clar exemple. La firma francesa capitanejada per Pierpaolo Piccioli sorprenia el seu públic amb una escenografia completament tenyida de fúcsia a joc amb les peces de roba que lluïen les models. Piccioli advocava per aquest color en favor d’una “manifestació de l’inconscient i una necessitat d’alliberament del realisme”, causada pel reclutament instaurat durant la pandèmia. Aquesta explosió visual que incentiva el maximalisme també la reprodueixen marques com Loewe i Coperni, que en les seves últimes desfilades a París han demostrat que els límits entre la realitat i la ficció són del tot difusos.

L’estètica de la Barbie

A la pantalla gran, l’esperat retorn de la Barbie protagonitzada per Margot Robbie també ha catapultat el fervor per aquest color. A les imatges que s’han filtrat del rodatge hi apareix la protagonista vestida amb diversos looks d’estètica vuitantera on s’emula l’estètica barbiecore, que ja fa mesos que triomfa a TikTok.

Margot Robbie com a Barbie a la pel·lícula sobre la famosa nina que s'estrenarà l'any vinent

Per si no n'hi hagués prou, la inconfusible Paris Hilton va ser l’encarregada de tancar la desfilada de Versace a l'última edició de la setmana de la moda a Milà amb un modelet que recreava el vestit de la Barbie en versió nupcial. Malgrat la controvèrsia generada per aquesta nina hipersexualitzada a l’hora de definir la feminitat canònica, el seu retorn s’entén no des de la submissió sinó des de la normalització de la hiperfeminitat com a símbol també d’independència. La periodista Rohitha Naraharisetti qüestiona aquest suposat alliberament que s'atribueix al color fúcsia i critica que “una bona part de la tendència del barbiecore continua subjecte a la mirada i el gust masculí”. Naraharisetti fa palesa la impossibilitat de subvertir el significat del color rosa si es fa des de la tendència del barbiecore, però també és cert que el fet de poder vestir tal com vulguis està inclòs en qualsevol decàleg feminista.

stats