Estils 14/05/2021

Orquídies exòtiques: passions, viatges i tràfic il·legal

Les espècies més singulars d'aquestes plantes floreixen lluny d'aquí però desperten passions entre els amants de la flora

5 min
Flors d'orquídies

BarcelonaSi penseu en orquídies segurament us vindran al cap les flors blanques, liloses o com a molt grogues de les varietats que més fàcilment es veuen a les nostres floristeries, però entre les més de 30.000 espècies que se n'han descobert al món hi ha tot tipus de rareses i flors exòtiques i sorprenents. Es tracta en molts casos de varietats tropicals, que floreixen sobretot en països del sud-est asiàtic o de l'Amèrica Central i que són realment difícils de veure i de cultivar a Europa, tant per les condicions de temperatura i humitat que reclamen com per la gran dificultat burocràtica que suposa treure-les del seu país originari.

Hi ha espècies realment cotitzades i especials, com ara les Phragmipedium kovachii, unes orquídies que creixen en boscos del nord del Perú i que, segons l'encarregat de la col·lecció d'orquídies del Jardí Botànic de Madrid, Gerardo José Torres, poden arribar a costar entre 5.000 i 10.000 euros cada una. Aquestes orquídies d'origen peruà tenen unes flors molt grosses, de la grandària del palmell d'una mà, i requereixen unes condicions ambientals molt concretes: una temperatura molt estable al voltant dels 22 ºC i unes condicions d'humitat molt elevades. Es tracta de plantes tan cotitzades que se n'ha desenvolupat un mercat il·legal. Per estrany que pugui sonar, en països com el Perú i Colòmbia es donen casos de detencions per tràfic d'orquídies.

Un exemplar de 'Phragmipedium kovachii'

Una altra espècie molt valorada és Peristeria elata, també anomenada flor de l'Esperit Sant, ja que la forma de la seva flor pot recordar la d'un colom emprenent el vol amb les ales obertes. És una espècie originària de Panamà, on està considerada la flor nacional.

L'orquídia coneguda com a 'flor de l'Esperit Sant'

A Europa la passió per les orquídies exòtiques va començar, com moltes altres coses, gairebé per accident. A principis del segle XIX algunes de les mercaderies que arribaven a Europa provinents d'Amèrica estaven embolicades amb unes fulles estranyes. Lord Cattley, un conegut mercader i horticultor de l'època, va tenir curiositat i va decidir plantar-les. Aquelles fulles van resultar ser d'una orquídia, que al cap d'un temps va donar unes flors liloses espectaculars. Poc després aquella espècie seria batejada amb el nom de Cattleya labiata gràcies a Lord Cattley, malgrat que l'espècie era originària del Brasil.

Moltes espècies d'orquídia estan en perill d'extinció a causa de l'explotació que se'n fa en els seus hàbitats naturals. Segons Gerardo José Torres són moltes les varietats que estan desapareixent en els últims anys, també a causa de la destrucció dels hàbitats on floreixen, terrenys que s'han utilitzat per a la construcció, la ramaderia o l'agricultura, on aquestes espècies vivien soterrades esperant el moment de florir.

Es pot donar el cas que siguin espècies en perill d'extinció però que al mateix s'estiguin reproduint de forma artificial. El procés de reproducció d'una orquídia és altament complex, i per agilitzar-lo sovint es fan servir tècniques in vitro. Un dia, passejant per una botiga de jardineria de Madrid, Gerardo José Torres es va trobar a la venda un exemplar de Odontoglossum naevium, una planta en perill d'extinció a Amèrica que algun productor havia reproduït in vitro per a la seva comercialització.

Segons Torres, fins i tot per als jardins botànics és complicat poder obtenir espècies d'aquest tipus, ja que els països d'origen fan molt difícils els tràmits burocràtics per a la seva exportació i castiguen amb duresa els intents de fer-ho sense permisos.

Les orquídies amb cara de mico

Un altre grup d'orquídies molt especials (i segons com, inquietants), són les anomenades Dracula. Es tracta d'un grup de més de 100 espècies originàries d'Amèrica que tenen la particularitat de tenir flors amb una mena d'ulls petits. Moltes varietats d'orquídies Dracula tenen flors amb una forma que remet clarament a la cara d'un mico.

Gerardo José Torres va començar a cultivar orquídies quan només tenia 12 anys a Veneçuela. Ara és l'encarregat de la col·lecció d'orquídies del Jardí Botànic de Madrid, on per cert la nevada del Filomena va fer estralls: el pes de la neu va ensorrar la teulada d'alguns hivernacles i això va matar algunes d'aquestes plantes exòtiques que s'hi conservaven. Al Jardí Botànic de Barcelona no s'han adequat les condicions d'hivernacle per a conservar plantes d'aquest estil, però això no vol dir que a Catalunya no hi hagi passió o oportunitats per poder-ne veure o fins i tot comprar-ne.

Aquest cap de setmana, precisament, se celebra al Poble Espanyol la 34a Exposició d'Orquídies Exòtiques que organitza l'Associació Catalana d'Amics de les Orquídies (ACAO). La mostra es podrà visitar dissabte i diumenge de les 10 del matí fins a les 8 del vespre, i més enllà de l'exposició també hi ha programats tallers per a introduir-se al món del cultiu de les orquídies o per aprendre a fer-ne un trasplantament.

El certamen és a més a més una petita fira. Aconseguir que els viveristes importants de països d'Europa o del sud-est asiàtic passin per Barcelona és complicat, segons explica el president de l'ACAO, Pere Arche, que assegura que cal competir amb regions que tenen molta més tradició i afició a les orquídies com França, Alemanya o Bèlgica, llocs on sovint als venedors els surt més a compte visitar.

El perquè de les modes

Les modes també existeixen en el camp de les orquídies, i en aquest cas les marquen els grans productors de països com Holanda, que decideixen quines varietats cultivaran en massa durant una temporada, i per tant quines seran les varietats que es podran trobar amb més facilitat. Segons Pere Arche, de cop i volta et trobes un tipus de planta per tot arreu, i saps que és perquè segurament algun productor a Holanda ha decidit centrar-se durant un temps en el seu cultiu i produir-ne centenars de milers.

Pere Arche té unes 500 varietats d'orquídies a casa, plantes que a vegades poden ser tan petites com un encenedor. Fins i tot va fer un experiment per crear un híbrid nou amb l'ajuda d'un laboratori, un experiment que considera únic fins ara a la Península. No va ser una tasca fàcil, ja que de totes les plantes de la nova espècie que va intentar fer créixer només en va sobreviure una, que va trigar més de deu anys a florir per primera vegada. Quan Pere Arche ja es disposava a registrar i introduir la nova varietat, un error en el cultiu va fer que la planta acabés morint, i amb ella aquesta possible nova variant híbrida.

De fet, les varietats híbrides d'orquídies són la gran majoria a hores d'ara. S'estima que se n'han produït al voltant de 300.000 a tot el món, mentre que d'espècies sorgides purament de la natura se'n coneixen més de 30.000. Mentre moltes espècies s'extingeixen, els creuaments no paren d'augmentar. Tot i això, encara avui en dia es continuen descobrint noves espècies d'orquídies amb freqüència, sobretot al sud-est asiàtic, però també a Amèrica o en illes com Madagascar s'hi continuen trobant noves flors que encara no estan catalogades, sobretot en jungles remotes i espais inexplorats.

Quan preguntem a Pere Arche quina és la joia de la corona de la seva gran col·lecció es decanta per una Paphiopedilum que fa més de 28 anys que té. Les Paphiopedilum són una espècie originària del sud-est asiàtic que s'ha explotat moltíssim comercialment. Se'n coneixen unes 70 espècies, a partir de les quals s'han creat més de 10.000 híbrids registrats que han generat una gran diversitat de colors.

stats