Cada casa, un món
Estils 07/04/2022

Entre quatre parets de 15 metres d’alçada

CASA BSP20 a Barcelona. Obra de Raúl Sánchez Architects

3 min
CASA BSP20 Raúl Sánchez Architects
 Barcelona Entre quatre parets de 15 metres d’alçada

No amaga l’arquitecte Raúl Sánchez que ha sigut una obra complicada. El fet de convertir un edifici petit i molt estret, de quatre plantes, situat en un dels múltiples racons del barri del Born de Barcelona, en un sol habitatge i lloc per treballar va topar amb tota mena de problemes urbanístics, desacords normatius, okupes i tràmits farragosos per al canvi d’ús. Això, abans de poder començar una reforma integral que enderrocaria el vell immoble de finals del segle XIX, però se’n conservarien les façanes, les parets mitgeres i es reconstruiria la torreta de l’escala a la nova coberta.

En tot cas aquest arquitecte, que dirigeix l’estudi de Barcelona que porta el seu nom i que és professor de postgrau a l’Elisava, no va defugir la complexitat del projecte que havia de concebre per a una casa que només té 20 m per a cadascuna de les quatre plantes. Qui segueixi les obres de Sánchez ja s’haurà adonat que busca camins conceptualment originals per a les noves maneres d’habitar i també idea elements singulars que, a més de solucionar distints aspectes funcionals de la casa, també li donen un gir escenogràfic.

Les parets nues no són l’únic element que manifesta la materialitat de manera expressiva. Les rajoles hidràuliques, alegres al terra de certes plantes; el roure, càlid, a d’altres; el microciment als capçals dels pisos i bany; l’estructura blanca de l’escala; els tubs d’acer inoxidable o la cuina de llautó esmerilat brillant, cadascun s’expressa amb personalitat pròpia.

Així, després d’enderrocar tots els forjats, com conta l’arquitecte, “l’edifici es veia com un esvelt i alt prisma format per murs, amb una composició completament heterogènia de tota mena de maons i pedres disposats sense ordre o composició aparent”. I va ser aleshores que es va decidir que a la distribució de vida en vertical, a la qual estaven forçats, hi afegirien dos elements més que permetrien habitar les quatre plantes -i la terrassa superior-, i també contemplar-les totes, de dalt a baix i de baix a dalt. Per això, aferrats a la façana principal, just abans d’accedir als balcons, una làmina de vidre deixa veure els 15 m d’alçada dels murs i esdevé un element de transparència a través del qual la llum natural es filtra fins a la planta baixa. A la façana oposada, una escala de traçat helicoidal tampoc toca els murs i deixa un forat visual per a la contemplació de la verticalitat de l’edifici. Així, els nous forjats entre les plantes no toquen cap de les dues façanes. Els espais de no més de 20 m de cada planta permeten viure -i treballar- entre quatre parets que, en tot cas, tenen molta alçada. Exceptuant la planta destinada al bany i la planta baixa, on hi ha la cuina-menjador només entrar, els usos dels altres espais es poden definir segons els canvis de la vida.

L’expressivitat dels materials

Sigui com sigui, aquesta obra de Raúl Sánchez Architects al barri del Born de Barcelona es nodreix de solucions i detalls que paga la pena observar, com ara l’expressivitat dels materials. I és que, al marge dels murs despullats, les rajoles hidràuliques que hi ha a la planta baixa i a algunes de les superiors s’enllacen amb alegria amb la tradició dels paviments barcelonins -i el propietari els volia com a qüestió innegociable en el nou projecte-. Però, a més, la fusta de roure dona calidesa a alguna altra planta. Alhora, els acabats de microciment tant als capçals de les plantes com també al bany aporten pulcritud i es contraposen a la rudesa de les quatre parets principals.

Casa BSP20
Casa BSP20

Des de la planta baixa, després de traspassar la porta principal, dissimulada entre la reproducció en disseny tridimensional del dibuix de la hidràulica que hi ha a l’interior, ja es marca aquest món de contrastos harmònics, absolutament ben trobats. La cuina, només entrar, és un moble de llautó esmerilat brillant que, en bona part, defineix l’esperit de l’habitatge. Descartat fer regates ni més ferides a l’edifici, d’aquest moble en surten set tubs d’acer inoxidable que recorren l’edifici fins dalt. Condueixen totes les instal·lacions fins dalt, sense dissimular-se ni amagar-se: un per a l’electricitat, un altre per a la ventilació, l’altre és de canonades, sanejament, extracció, ventilació o telecomunicacions. En previsió de necessitats futures, un dels tubs s’ha deixat buit. El conjunt té una gran potència visual.

La història de l’edifici, bellesa i cruesa

Des de la planta baixa a la quarta, aquesta casa del barri del Born mostra tota la seva història. La proposta de l’arquitecte Raúl Sánchez de despullar els quatre murs principals -les dues façanes i les dues mitgeres- i, també o sobretot, de fer visible tota l’alçada de les quatre plantes converteix aquests murs de més de 15 metres d’alçada en una exposició permanent de les tècniques constructives i dels usos que se n’han fet en el segle i mig de vida d’aquest edifici. Els maons vistos tenen restes de morter, forats on un dia es van clavar bigues, rastres dels graons d’una escala que va desaparèixer o de mobles que hi van estar enganxats. De dalt a baix o de baix a dalt, s’hi observen els vestigis d’arcs, de llindes, d’encimentats, revestiments diversos, de premarcs i de tota mena de reparacions. L’arquitecte de Barcelona afirma que aquestes parets “són com un museu de la història de l’edifici”: “Tots els rastres s’han deixat sense alterar-los, exposats en tota la seva cruesa”. I la seva bellesa.


Casa BSP20
stats