L’art de pintar plantes i flors des del Gòtic fins a l’era de Google

Artistes, botànics i il·lustradors han immortalitzat la flora tant des de la fantasia com des de la ciència

Pietat Desplà / MNAC I.G. TONI LLOBET INSTITUT BOTÀNIC DE BARCELONA

La Pietat Desplà, una de les obres mestres de Bartolomé Bermejo, és un quadre prodigiós: és inexcusable anar-la a veure a la gran exposició que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) dedica a Bermejo, fins al 19 de maig, per commoure’s amb el sentiment tràgic de la mort de Crist i amb l’expressió compungida amb què el canonge Lluís Desplà assisteix a l’escena. Per si Bermejo encara no hagués donat prou mostres de mestratge, la Pietat Desplà encara conté un aspecte extraordinari: en la restauració de la pintura es van descobrir una quarantena de plantes i flors, un aspecte que, salvant les distàncies, continua apareixent en ple segle XXI en les obres de creadors com l’artista turca Isik Güner i l’il·lustrador Toni Llobet, un dels autors de 101 flors de camp, marges i voreres de Catalunya que cal conèixer.

“En el context de la pintura gòtica catalana i hispànica la representació enciclopèdica de la natura que hi ha en la Pietat Desplà és molt excepcional”, explica el comissari de l’exposició, el professor de la Universitat de Girona Joan Molina. Malgrat el realisme de les plantes i les flors, el paisatge d’aquesta pintura és idealitzat, ja que algunes d’elles apareixen en èpoques diferents de l’any i no totes es troben en la mateixa zona. “Va pintar un festival botànic, com si hagués pintat un jardí botànic. Bermejo i Desplà van buscar aquesta riquesa per intentar fascinar els espectadors i crear sorpresa, delectació i fascinació en l’ull de l’espectador”, subratlla.

Els pintors medievals treballaven amb llibres de mostres, i per pintar la Pietat Desplà Bartolomé Bermejo degué treballar també amb el Tacuinum sanitatis, un dels llibres medievals sobre el benestar, que incloïen informació de plantes medicinals. “Sorprèn la manera de fer, perquè pinta amb un detallisme sorprenent. Fins i tot va pintar el fong d’una malva, però també va pintar altres espècies vegetals amb la planta d’una família botànica i la flor d’una altra”, explica Teresa Garnatje, la directora de l’Institut Botànic de Barcelona i una de les persones que van identificar els éssers vius de la pintura. “Hi ha plantes que no poden existir, i no sabem si són producte de la seva fantasia o si les va copiar a trossos de catàlegs. També hi ha flora de vores de camí i alhora flora en alguns casos imaginada”, explica la directora.

Deixar el públic embadalit

Bartolomé Bermejo perseguia deixar embadalits els espectadors privilegiats que la podien contemplar a la capella de la Casa de l’Ardiaca: “Va anar més enllà que en les seves pintures anteriors, i degué tenir un repertori més ampli”, explica Joan Molina. A les acaballes del segle XV encara havien de passar molts segles fins que els pintors de l’Escola de Barbizon van sortir del taller per pintar a l’aire lliure i fins que més endavant els impressionistes francesos pintessin els jardins públics que començaven a aparèixer a París.

A Catalunya, Ramon Martí Alsina va ser un pioner de la pintura a l’aire lliure. Però també cal recordar la presència que les flors i plantes tenen en l’arquitectura modernista, com revela la historiadora Fàtima López Pérez, comissària de la mostra El Modernisme i les flors. De la natura a l’arquitectura, sorgida de la seva tesi doctoral i en cartell fins al 26 de maig al Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu.

En paral·lel als aspectes estrictament plàstics, les plantes i les flors d’Isik Güner, que va participar en l’última edició de l’HerbArt, el projecte de la UB en què conflueixen art i ciència, i de Toni Llobet, col·laborador en una quarantena de publicacions sobre flora i fauna, tenen una funció científica, divulgativa i conservacionista. “Intento que la meva obra sigui artísticament efectiva, però és científica en un 99%”, afirma Isik Güner. “Molt sovint treballo amb un botànic -subratlla-, i sempre intento fer una il·lustració molt precisa”. Plantes i flors han estat sempre presents en la vida de Güner, originària d’una regió muntanyosa de Turquia amb una enorme varietat de flora; a més, el seu pare és botànic i l’acompanyava en el treball de camp des que era una nena. “Vaig estudiar enginyeria, i vaig començar a pintar mentre estudiava, no ho feia des de petita, i em vaig adonar que era bona. Després vaig poder treballar en alguns projectes i ara fa més de deu anys que em dedico a l’art”, explica Güner. El treball de camp també és essencial per a Toni Llobet, ja que els seus treballs beuen dels coneixements com a naturalista i li permeten representar els espècimens “amb més consciència”. També aprofita les possibilitats que li dona internet per, si li cal fer-ho, acabar de polir detalls.

Isik Güner se sent especialment atreta per la flora silvestre, i sempre que pot viatja arreu del món per treballar en espècies noves. “A vegades és fàcil trobar-ne en jardins botànics, perquè n’hi ha que tenen unes col·leccions fabuloses. Si no trobo el que estic buscant, surto a fer treball de camp”, explica. “Molt sovint em pregunten si tinc una planta o una flor preferida, però quan les pinto passo molts dies amb elles i cadascuna té sempre algun detall increïble”, conclou Güner, que se sent especialment orgullosa de les orquídies xineses que va pintar per a un projecte perquè el públic prengui consciència que estan en perill d’extinció.

De les pintures a les flores

El motiu de les plantes i les flors és tan antic com la història de l’art, i els pintors les han fet servir per als usos més diversos, des dels religiosos fins a ser un pretext per fer exercicis cromàtics. A més, el bodegó apareix com un gènere independent. La història de la il·lustració de plantes i flors continua després dels manuals de plantes medicinals i d’artistes com Bermejo amb les flores, que comencen a aparèixer durant el Renaixement i tenen un moment d’apogeu amb el desenvolupament de la història natural al segle XVIII.

“Les flores també tenen unes claus dicotòmiques que donen les eines per identificar quines plantes són”, afirma Neus Ibáñez, de l’Institut Botànic de Barcelona, on es conserva el gran fons de la nissaga de farmacèutics barcelonins Salvador, en actiu des de principis del segle XVII fins a mitjans del segle XIX. La seva biblioteca inclou 1.400 llibres i 12.000 documents -molts manuscrits-, entre els quals un exemplar del cèlebre llibre d’herbalisme del metge i botànic flamenc Rembert Dodoens (1517-1585) del 1553, acolorit pels mateixos Salvador i amb els noms comuns en català, castellà i francès. “És extraordinari que en tinguem un, són raríssims”, diu la bibliotecària de l’Institut, Laura Gavioli. A més, la família Salvador també es va encarregar de fer la primera flora de Catalunya. “Era un manuscrit titulat Botanomasticum Catalonicum,i es va perdre. Després n’hi hagut moltes més, com les de Cadevall i Bolós i Vigo”, afirma Neus Ibáñez.

Les flores eren sovint el fruit de la feina conjunta de botànics i il·lustradors. “En totes les expedicions els botànics anaven acompanyats d’un il·lustrador perquè representés les plantes i les flors al camp, ja que un cop seques perdien moltes de les seves propietats”. També podia ser que els mateixos botànics dibuixessin les flors. “Els botànics tenen una gran tradició d’habilitat en dibuix, com Charles de l’Écluse (1526-1609), que va ser el primer que va recórrer la península Ibèrica”, afirma el biòleg i historiador de la ciència Josep Maria Camarasa. “En el seu llibre apareix per primer cop el nom d’una planta americana en una llengua europea, l’atzavara, que a València en deien, i crec que encara en diuen en alguns llocs, fil i agulla, perquè les puntes de les fulles són com una agulla i, com que són fibroses, si arrenques la punta i estires tens un fil i una agulla en una sola peça”, conclou Camarasa.

Més continguts de