Estils 14/05/2022

Un recorregut per pobles que fan bandera d’un estil de vida ‘slow’

Un centenar de poblacions de tot el món, entre elles una dotzena d'espanyoles, han assumit el concepte de ciutats lentes i verdes

5 min
El poble de Greve in Chianti va ser l'iniciador de ciutats slow

BarcelonaAconseguir ciutats més respectuoses amb un estil de vida sostenible. Aquest és el gran repte que sustenta el moviment Cittaslow, que ofereix als habitants de les localitats que aconsegueixen adherir-s’hi millorar la seva qualitat de vida a través de la tranquil·litat, els espais verds i un desenvolupament sostenible i solidari amb l’entorn i la seva gent. La pandèmia ha tingut efecte en molts àmbits, i un d’ells és la redescoberta que ha fet molta gent dels pobles, de localitats on l’entorn natural condiciona la manera de viure a un ritme més assossegat i assaborint tot allò que suposa viure lentament.

Segons els responsables del moviment, viure bé vol dir disposar de solucions i serveis que donin la possibilitat als ciutadans de poder fer servir i gaudir de la seva pròpia ciutat de manera fàcil i simple. I viure slow significa afanyar-se lentament o, com deien els llatins, festina lent, mantenint al màxim la saviesa del passat i equilibrant-la amb els reptes de present i de futur, sota oportunitats tecnològiques i solucions d'avantguarda per comunicar, transportar, allotjar, produir, gastar i vendre.

Com explica Albert Costa Marcé, gestor tècnic de Cittaslow, “el moviment neix a finals dels anys 90 en un poble d’Itàlia, amb aquesta vocació de posar en valor els productes locals, la seva història i cultura, fent protagonista la gent i el patrimoni històric, natural i cultural”, en contraposició al model que demana immediatesa i competitivitat productiva, a l’estil del fast food. De fet, va ser l’alcalde de la petita localitat toscana de Greve in Chianti, Paolo Saturnini, qui va pensar que podia traslladar a escala urbana l’esperit de l’slow food, creat pel sociòleg i crític gastronòmic Carlo Petrini. “Pobles que defensen una vida que és respectuosa amb el seu entorn, des del punt de vista més contemplatiu”, afegeix Costa.

Es tracta d’un moviment mundial, que aplega, com diu Costa, “gairebé 300 municipis en una trentena de països”. Artà, Balmaseda, Begues, Begur, Benabarre, Bubión, La Orotava, Lekeitio, Morella, Mungia, Pals i Rubielos de Mora són els municipis espanyols que formen part de la xarxa.

Pla estratègic

El primer pas per intentar convertir-se en ciutat slow passa perquè hi hagi la voluntat legítima del municipi de sumar-s’hi, atenent al fet que té uns valors que s’alineen amb el moviment. Com remarca Costa, “no és una marca turística, ni busca l’arribada massiva de turistes, sinó que són valors del municipi, que amb una mirada a 5 o 10 anys vista es proposa preservar el seu patrimoni natural. Localitats que volen fer un creixement sostenible i que aposten per aquest concepte d’autogestió de valors del poble”.

A escala estatal, ara mateix hi ha una vintena de pobles en llista d’espera per adherir-se al moviment, però cal tenir en compte que només en poden entrar dos per país cada any. A finals d’any hauríem de descobrir quins són. De moment podem optar per visitar i gaudir d’alguns dels que ja en formen part.

1.

Begur

Situat al cor de l'Empordà, el poble de Begur i les seves platges configuren un dels entorns més meravellosos de la Costa Brava. El seu terme municipal està format per un conjunt de penya-segats anomenats massís de Begur, i un extens litoral, banyat pel mar Mediterrani. Tant el nucli antic de Begur, format per múltiples monuments que han quedat com un llegat dels moments més significatius de la seva història, com el petit nucli romàntic d'Esclanyà o les vuit cales i petites platges que pertanyen a Begur configuren un conjunt i un entorn paisatgístic inigualables.

Una de les platges de Begur.
2.

Pals

Entre els massissos de les Gavarres i del Montgrí, al mig del pla, s'alça la vila medieval de Pals, que s'estén amb els arrossars fins a acariciar les dunes i el mar. El seu preciós recinte emmurallat ofereix al visitant un viatge al passat medieval, amb carrers estrets i empedrats que condueixen cap a l'església gòtica i la seva majestuosa torre romànica. Una gastronomia de prestigi ofereix productes de proximitat entre els quals destaca el seu producte estrella: l'arròs. A més, Pals és un municipi de gran riquesa cultural que ha sabut convertir les tradicions i les llegendes més arrelades en festes d'interès per a la població i també per als visitants.

Els carrers de la vila de Pals.
3.

Begues

L'entorn natural del municipi de Begues ofereix unes condicions de silenci i de tranquil·litat òptimes per desenvolupar activitats físiques i també d'altres relacionades amb la meditació. La regidoria de Comerç i Turisme ha impulsat la creació d’itineraris curts per l’entorn del municipi, dirigits tant a veïns del poble com a turistes que el vulguin conèixer. En aquest sentit, també s'ha creat un recorregut per alguns dels edificis i els racons més singulars d’aquesta localitat de poc menys de 7.000 habitants.

El centre de Begues.
4.

Artà

Artà està situat a la zona nord-oriental de l'illa de Mallorca, a l'anomenada comarca de Llevant, a 68 quilòmetres de Palma, la capital. Una superfície de 140 quilòmetres quadrats per a prop de 8.000 habitants, on podem trobar una gran diversitat de paisatges com muntanyes, platges i terres cultivades. Al costat del poble d'Artà hi trobem altres nuclis urbans com la colònia de Sant Pere, Montferrutx, Betlem o S’Estanyol, tots a la riba de la badia d'Alcúdia. A Artà hi ha una àmplia varietat de botigues que ofereixen productes locals i artesanals. A més, compta amb una gran oferta gastronòmica km 0.

El poble d'Artà, a Mallorca.
5.

Morella

A l'extrem nord del País Valencià i a 60 quilòmetres de la costa, Morella apareix als ulls del visitant envoltada de l'encant que li transmeten la posició estratègica, que omple el paisatge, i les muralles centenàries coronades pel robust castell a més de mil metres d'altura. Poques poblacions presenten un patrimoni tan ric en història, arqueologia, art, festes, cuina i natura. Morella i els seus voltants ofereixen tot un món propi on la tradició i la modernitat conviuen en harmonia. A més, menjar a Morella és fer un viatge als gustos del passat, en un reconeixement a la tasca de les persones que han preservat els productes i les races autòctones mantenint les tradicions culinàries del poble.

Els voltants de Morella i el castell dalt del turó.
Requisits per ser una ciutat 'slow'

Aconseguir rebre el segell de ciutat slow no és fàcil, ja que des de l’organització han fixat fins a una setantena de criteris a complir, agrupats en set categories: polítiques energètiques i favorables al medi ambient; política d'infraestructures; política de qualitat de vida urbana; polítiques a favor de l'agricultura, el turisme i l'artesania; polítiques d’hospitalitat, conscienciació i formació; polítiques de cohesió social, i associacions. Aquesta bateria de criteris valora qüestions tan diverses com la qualitat de l’aire i de l’aigua, els metres lineals per fer cicloturisme i senderisme o com es gestionen els residus, per exemple. S’han de complir uns mínims “i tot està certificat i validat des de l’associació”, remarca el gestor tècnic de Cittaslow. L’objectiu és que qui entri a formar part de la xarxa tingui un compromís estratègic del municipi per ser ciutat slow durant molts anys i per això els pobles i ciutats se sotmeten a controls periòdics per garantir que mantenen en el temps els requisits de qualitat.

Què és una ciutat slow?

Les ciutats slow són poblacions on:

  • S'impulsa una política mediambiental que tendeix a mantenir i desenvolupar les característiques del territori i de la xarxa urbana.
  • Es promou l'ús de les tecnologies per millorar la qualitat del medi ambient i de la xarxa urbana.
  • S'incentiva la producció i ús d'aliments que s’obtenen amb tècniques naturals i compatibles amb el medi ambient.
  • Es protegeixen les produccions autòctones que tenen arrels en la cultura i en les tradicions.
  • Es promou la qualitat de l'hospitalitat com a moment de veritable relació amb la comunitat.
  • Es promou entre tots els ciutadans i operadors la consciència de viure en una Cittaslow, amb una atenció especial al món dels joves i de l'escola.
stats