Salut sexual
Estils 24/11/2023

Sexe durant la menopausa: reduir el dolor i la incomoditat és possible

Els experts asseguren que hi ha tractaments per solucionar el malestar amb la penetració durant la menopausa, tot i que encara falta molta recerca i més estudis

Alisha Haridasani Gupta / The New York Times
4 min
Sexe i menopausa

Nova YorkLes participants en un estudi de l'any 2022 que ja havien entrat en la menopausa i que experimentaven dolor durant les relacions sexuals amb penetració, descrivien les seves relacions amb aquestes paraules: "abrasador", "sec", "cru", "afilat", "paper d'estrassa" i "ganivets".

El que aquestes dones estaven descrivint es coneix com a disparèunia (o relacions sexuals doloroses), que és un dels símptomes menys tractats i més menystinguts de la menopausa, tal com explica la doctora Martha Goetsch, professora emèrita d'obstetrícia i ginecologia del departament de salut i ciència de la Universitat d'Oregon i coautora de l'estudi.

La disparèunia pot aparèixer en qualsevol moment de la vida, però normalment ho fa majoritàriament en la transició a la menopausa o l'etapa prèvia, la perimenopausa, segons explica la doctora Lauren Streicher, professora d'obstetrícia i ginecologia a la Northwestern University i autora del llibre Slip sliding away: Turning back the clock on your vagina. Ella apunta que aquest problema té una prevalença entre el 135 i el 84% de les dones postmenopàusiques, una xifra molt inexacta, ja que la majoria de dones i també de metges no aborden ni estudien aquesta qüestió.

Com a resultat, les dones tot sovint no reben el tractament que necessiten per a la disparèunia tot i que és fàcilment tractable, segons explica la doctora Streicher. Però si no es tracta, aquesta condició pot empitjorar fins al punt que pot provocar pèrdua d'autoestima, una reducció de la qualitat de vida, depressió i una afectació forta en la relació de parella. "Tot sovint aquestes dones pensen: «D'acord. La meva vida sexual s'ha acabat»", alerta la doctora Streicher.

Per què el sexe es torna dolorós?

La caiguda dràstica d'estrògens durant i després de la menopausa és la principal causa que les relacions sexuals es puguin convertir en una qüestió dolorosa. Entre les seves moltes funcions, els estrògens són responsables de mantenir les parets de la vagina elàstiques i lubricades, explica Streicher. Els plecs vaginals que permeten aquesta elasticitat estan alimentats pels estrògens i sense ells les parets vaginals tendeixen a aprimar-se i la lubricació a desaparèixer, explica la doctora. "Quan mirem dins de la vagina amb un espècul podem veure-ho".

La pèrdua d'estrògens també altera l'entrada de la vagina, una part molt sensible plena de terminacions nervioses, o, tal com diu la doctora Goetsch, "els dos centímetres que podrien destrossar la teva vida". De fet, en la seva recerca i entre les seves pacients ella ha trobat que la majoria de les dones que es queixen de dolor a les relacions sexuals pateixen de dolor a l'entrada de la vagina més que a l'interior. Després de la menopausa, aquests dos centímetres poden convertir-se en molt delicats. En la seva investigació, la doctora Goetsch ha trobat que això podria ser per la caiguda d'estrògens, que estimula la proliferació de noves terminacions nervioses en aquesta àrea, cosa que pot indicar dolor.

"Alguns estudis fets amb animals mostren que quan els nivells d'estrògens baixen, els diferents nervis fan brotar noves terminacions nervioses –explica–, i quan els estrògens tornen a pujar aquestes terminacions extres queden retallades".

No totes les dones postmenopàusiques experimenten aquests canvis associats a la caiguda d'estrògens, però fins i tot els canvis lleus a la vagina poden fer que desaparegui el sexe plaent i sense dolor, provocant irritació i, possiblement, fins i tot lesions als teixits vaginals fràgils, segons Goetsch.

Hi ha altres factors que poden contribuir a la disparèunia entre les dones menopàusiques. Els canvis hormonals alteren l'acidesa del pH de la vagina, explica la doctora Streicher, cosa que pot comportar infeccions recurrents del tracte urinari i crear malestar en aquesta zona, durant les relacions sexuals o en altres moments. I algunes altres condicions pròpies de la gent gran com la diabetis o les malalties cardiovasculars també poden assecar la vagina, explica.

Quina és la solució?

Tot depèn del nivell de canvis que hi hagi a la zona vaginal, diu la doctora Streicher, per això la manera més segura de saber quin tractament es necessita és anant al metge perquè faci un examen. "Hi ha una gran diferència entre les dones que diuen que no se senten humides com abans i les que noten una sequedat que pot provocar trencament de teixits".

Aquí hi ha algunes opcions:

  • Lubricants: aquesta és una solució fàcil i ràpida per a les dones que només pateixen de sequedat vaginal. La doctora Streicher recomana escalfar el lubricant perquè "fred pot ser vasoconstrictor, i això farà que encara tinguis menys lubricació natural, mentre que la calor és vasodilatadora i farà que el múscul es relaxi", explica. Una opció seria posar l'ampolla de lubricant dins un bol d'aigua calenta uns minuts abans d'utilitzar-lo.
  • Cremes hidratants: aquestes cremes i gels hidratants vaginals es poden trobar en moltes farmàcies. "El que fan aquestes cremes és augmentar el contingut d'aigua en les cèl·lules de la mucosa vaginal", explica Streicher, i ajuden a recuperar la seva elasticitat i lubricació tot i que també poden ajudar a mitigar els dolors a l'entrada de la vagina. Algunes cremes poden contribuir a reduir els nivells de pH vaginal, diu. Atenció, que alguns lubricants s'anuncien com a cremes hidratants. La diferència és que les cremes porten instruccions per aplicar-les a l'interior de la vagina de forma regular mentre que els lubricants només s'han d'utilitzar durant les relacions sexuals.
  • Cremes amb estrògens: diversos estudis han demostrat que aquesta opció és molt efectiva per reduir el dolor en les relacions sexuals. Normalment, es tracta de dosis baixes, localitzades i venen amb diferents formulacions que el metge us pot ajudar a triar.
  • Lidocaïna: aquesta és una opció poc convencional que la doctora Goetsch ha recomanat a moltes de les seves pacients, especialment aquelles que no poden utilitzar hormones, com les que han patit un càncer. La lidocaïna líquida és un anestèsic que adorm les terminacions nervioses del vestíbul vulvar. En un estudi fet entre dones que patien dolor a les relacions sexuals la lidocaïna va resultar efectiva en la reducció del dolor en la majoria de les participants, que tampoc van reportar dolors un cop l'efecte anestèsic havia marxat. Goetsch afegeix que l'aplicació d'aquest component no té cap efecte en la parella sexual.
Copyright The New York Times
stats