Europa de sud a nord en bicicleta de bambú

BarcelonaEs defineix com un explorador del segle XIX atrapat al segle XXI. Admet que li encantaria poder viure la sorpresa que sentien els viatgers de fa dos segles quan descobrien un país nou. “Quan disfruto més és quan arribo a un lloc verge de turisme de masses”, explica Sergi Unanue, periodista de viatges i youtuber al canal Los viajes de Walliver. Aquesta és la sensació que buscarà els pròxims quatre mesos aquest nòmada de 27 anys, que acaba de començar l’aventura de recórrer sobre una bicicleta de bambú els 7.000 quilòmetres que separen la punta de Tarifa, a Espanya, i el cap Nord, a Noruega. Són els punts que representen les coordenades més meridional i septentrional d’Europa, respectivament.

L’itinerari el portarà per set estats diferents (Espanya, França, Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya, Dinamarca, Suècia i Noruega), en un viatge que vol centrar en la natura. “Sempre pensem en Europa com el continent on conèixer grans ciutats, però jo emprenc aquesta aventura amb la idea de disfrutar dels seus paisatges i descobrir l’Europa més desconeguda”, explica el Sergi. Des de les platges d’Andalusia fins a les esplanades desèrtiques del cercle polar àrtic, passant per la Costa Brava, els prats francesos, la Selva Negra i els boscos centreeuropeus, els camps d’Holanda o els fiords noruecs. “Jo, que soc un viatger romàntic i m’agrada veure l’evolució dels paisatges i les persones lentament, tinc moltes ganes de veure com es transforma Europa de sud a nord”, reconeix. Va sortir el passat 25 de maig i acaba d'arribar a Barcelona per seguir cap al nord el seu periple.

Un viatge sostenible

Serà la primera vegada que es fa aquest recorregut en una bicicleta de bambú, i el Sergi ho ha triat així amb un objectiu molt clar: “No només he escollit la bicicleta perquè és el vehicle sostenible per excel·lència, sinó que també ho he fet perquè l'empremta de carboni de construir-la amb bambú és molt més baixa que la de la fabricació d’una bicicleta metàl·lica convencional”. Amb el debat al voltant de la necessitat de canviar el model turístic sobre la taula, el Sergi també vol conscienciar sobre l’impacte de les persones en el medi ambient i promoure maneres de moure’s més respectuoses amb la biodiversitat i el clima. El bambú és un material sostenible i fort que es pot utilitzar en la construcció de bicicletes, eines del camp i fins i tot ponts i edificis. Aquesta planta tan útil és considerada per molta gent la matèria primera del futur. Comparat amb els materials convencionals que s’utilitzen per fabricar bicis, el bambú és tan lleuger com l’alumini i tan rígid com l’acer, però molt més sostenible. Absorbeix diòxid de carboni (CO2) i allibera un 35% més d’oxigen a l’atmosfera que la majoria d’arbres. A més, l’avantatge de la bicicleta de bambú és que “pot absorbir vibracions i xocs, com els dels bots del camí, cosa que la converteix en un vehicle molt còmode per fer llargues distàncies”.

El Sergi ha anat a buscar la bicicleta a Portugal, a Bam·bu bicycles, l’empresa d’una amiga que va fer a la Xina. “La idea de fer aquesta ruta ja fa anys que em rondava pel cap i el fet que la meva amiga s’hagi llançat a fer bicis de bambú artesanals justament ara ha precipitat la decisió”, explica. La bici del Sergi és obra de dos germans, Tiago i Joana Saavedra, que han creat aquesta empresa amb l’objectiu d’inspirar viatges èpics que promoguin el benestar i la mobilitat sostenible. Per això creen obres úniques amb materials el màxim de sostenibles, encara que amb la tecnologia actual encara no és factible fer bicicletes únicament de bambú i algunes parts, com els pedals, la cadena i els frens, estan fetes amb altres materials.

Una ruta adaptada a la pandèmia

“La pandèmia ens ha obligat a deixar de mirar tant a les ciutats i fixar-nos més en la natura”, diu el Sergi. I afegeix: “Aquesta aventura és la gran oportunitat per reprendre la meva vida nòmada, adaptada al moment actual”. El Sergi va començar a viatjar de manera indefinida el 2018 i la vida nòmada s’ha convertit en el seu modus vivendi. La seva màxima segueix sent viatjar amb menys de 10 euros al dia, acampant sempre que sigui possible, comprant menjar als supermercats, fent una immersió cultural molt profunda i descobrint llocs poc turístics. Sap que les condicions actuals complicaran el contacte amb la gent i que no podrà fer servir tant les plataformes que utilitza habitualment per allotjar-se gratuïtament a casa dels locals, com Couchsurfing. “És el que més m’agrada, però s’ha de ser molt respectuós amb com cadascú viu la pandèmia. Malgrat tot, el contacte amb les persones és inevitable”, explica. En el que porta de camí ja s’ha trobat amb gent més hospitalària del que esperava.

“Tots tenim el prejudici, jo també, que a casa nostra som menys hospitalaris que en altres llocs del món”, diu el Sergi. En els primers dies de viatge ha tingut alguns problemes mecànics, però sempre ha trobat algú que l’ha volgut ajudar: “És bonic veure que les bones persones no només són fora d’Europa”, explica. Aquests entrebancs han provocat que la primera setmana de ruta hagi passat més temps parat que en moviment. “M’agrada perquè és una aventura que m’està posant a prova mentalment. Aquesta frustració que cada dia passi alguna cosa que m’impedeix avançar és un gran maldecap, però és interessant perquè sobre el paper no sembla una aventura gaire exigent, però sí que és una prova de resistència mental enorme”, considera el Sergi, un gran amant de les aventures que el posen a prova.

Retorn a la normalitat

“Personalment estic molt content de tornar a la meva vida prepandèmia: la incertesa de no saber on seré demà, el repte físic i el moviment constant. Estic content de tornar a veure món i de tornar-me a deixar sorprendre”, explica el Sergi. “Els nòmades com jo ho hem passat malament aquest últim any”, segueix. “Vaig tornar de Bangkok just abans que tot explotés, quan vaig veure que les coses es complicaven”, recorda. Al principi va estar content de tornar a estar a prop de la família i els amics, però amb els mesos es va anar desgastant. Tornar a estar en ruta és la seva medicina. De moment el repte és arribar al punt més al nord del continent europeu, però no descarta allargar l’aventura si les restriccions entre països milloren. “De fet, tinc un altre somni –admet el Sergi–: Recórrer l'Àsia central en bicicleta”.