El racó on gaudeixes tot i passar unes vacances horribles
BarcelonaSegur que tots tenim el record d'unes vacances que no van anar del tot bé. Un guia turístic que era un desastre, un hotelet que semblava preciós però que resulta que queia a trossos, un tren perdut, un avió cancel·lat, un mal de panxa per comprar menjar on no tocava. I, anys més tard, quan recordes aquell estiu... Molts cops no saps com ha passat, però el recordes amb una rialla. Si ets una persona amb sentit de l'humor, tens més opcions per sobreviure a unes males vacances.
El 1953, els francesos van riure amb unes vacances nefastes, les de Monsieur Hulot, el personatge creat pel director Jacques Tati. A les sales de cinema es va estrenar la pel·lícula Les vacances del Sr. Hulot, el primer film en què Tati creava el seu alter ego, aquest personatge alt, poc elegant, maldestre, amb un barret i una pipa. A la pel·lícula, l'Hulot arriba a una població de la costa bretona per passar l'estiu en un hotel davant del mar i provoca una revolució amb les seves nombroses pífies. La pel·lícula va ser un èxit i, de fet, Tati interpretaria en més films l'entranyable Monsieur Hulot, amb qui guanyaria la Palma d'Or a Canes i l'Oscar el 1958 gràcies a El meu oncle.
La població on es van gravar les vacances d'Hulot es diu Saint-Marc-sur-Mer. Era una zona de pescadors a sis quilòmetres de Saint-Nazaire, al sud de la costa bretona, no gaire lluny de Nantes. Oficialment aquesta zona ja no forma part de la Bretanya, ja que els polítics de París van decidir que formaria part de la regió del País del Loira. Però culturalment i històricament sempre ha estat una zona bretona. Un lloc tranquil castigat per la guerra: a Saint-Nazaire es poden visitar encara les bases de submarins dels nazis.
Un cop va arribar la pau, va començar a arribar-hi gent per estiuejar. Era un lloc tranquil i tenia un hotel de fusta de tres plantes, l'Hotel de la Plage. No calia res més: arribaves en cotxe, aparcaves i passaves unes setmanes a l'hotel, mig adormit a la platja, sense massa calor ni massa fred, al ser la costa atlàntica. Menjaves bon peix i marisc i, quan tocava, tornaves cap a casa. Tati va descobrir aquest racó el 1951 i va entendre que era el lloc ideal per al seu film, on amb l'humor feia una mica de befa de com la gent es comporta quan se'n va de vacances, sobreactuant per semblar interessant. Els hotels són llocs ideals per fer experiments sociològics: t'hi trobes persones que intenten semblar més riques del que són i que actuen com si els altres clients les estiguessin mirant.
L'Hotel de la Plage encara existeix. Una gran cadena internacional l'ha comprat, però, per sort, més enllà d'un cartell a l'entrada han respectat l'estructura d'abans i s'han limitat a modernitzar les instal·lacions. A més, just al costat de l'hotel es va col·locar una estàtua de bronze de Monsieur Hulot, ja que durant dècades la gent hi anava gràcies al film. Els joves francesos ja no hi van: busquen aventures més lluny i potser no coneixen Tati. Greu errada, sempre cal tornar a Tati. I entendre que amb l'humor pots entendre millor el que t'envolta i pots sobreviure millor als problemes.
Recomanació per viatjar a Bretanya
Film: Les vacances del Sr. Hulot
Director: Jacques Tati
Any: 1953
