140 anys del Calendari de l’Ermità

BarcelonaDurant la segona meitat del segle XIX, a Catalunya hi havia més d’una trentena de calendaris. Eren publicacions anuals de caràcter popular que incloïen un calendari molt detallat amb les festes majors, les fires i els mercats de cada poble, així com dades astronòmiques, pronòstics meteorològics, el santoral i algun apartat més literari. Tot i que la majoria han anat desapareixent, encara n’hi ha algun que ha aconseguit perdurar en el temps.

És el cas d’El Ermitaño de los Pirineos -popularment conegut com el Calendari de l’Ermità- que aquest any celebra el 140è aniversari. “El Calendari de l’Ermità és un dels últims exponents d’aquesta tradició editorial”, explica Norbert Tomàs, actual editor d’aquest almanac. “El va crear el meu rebesavi, l’Antoni Maria Morera i Colom, l’any 1876. Des de llavors ha anat passant de pares a fills i mai s’ha deixat d’editar -explica Tomàs-. En aquella època no hi havia la quantitat de publicacions que hi ha ara als quioscos, i aquests calendaris eren imprescindibles per organitzar la vida festiva i laboral de les famílies i la societat. Els pagesos podien saber quan coincidien les fires amb les festes majors i organitzar-se per anar als mercats. Era el manual bàsic que tenien totes les famílies a casa seva. Amb el temps, la societat de la informació ha avançat molt i ha fet que molts desapareguessin”. Encara que les publicacions eren força semblants, el Calendari de l’Ermità sempre es va caracteritzar per la informació rigorosa que aportava sobre astronomia i els seus consells agraris i remeiers.

Per celebrar els 140 anys, l’editorial del calendari, Edicions Morera, n’ha publicat un exemplar especial. “Hem aprofitat l’aniversari per donar una nova empenta a la publicació, amb l’objectiu de fer-la més actual i donar-li pervivència futura. Després d’haver superat les diverses crisis històriques, socials, polítiques i econòmiques, i haver sobreviscut tots aquests anys, ara no podem deixar que desaparegui”, exposa Tomàs.

La principal novetat d’aquesta edició especial és que s’ha publicat per primer cop en català. “Quan va néixer, moltes publicacions eren en castellà, ja que no hi havia l’ensenyament del català normatiu a l’escola i, a més, els meus avantpassats volien vendre’l més enllà de Catalunya. Més endavant s’ho van plantejar, però mai van arribar a fer-ho perquè, entre altres coses, feien servir uns gravats de planxa de zinc i redissenyar les lletres i la composició dels textos era un procés molt lent: les lletres es feien manualment una per una. Traduir-ho als dos idiomes els hauria portat massa feina. Actualment hi ha molta demanda del català i realment ens hem adonat que era una necessitat editar-lo en els dos idiomes -explica Norbert Tomàs-. Però encara que tots aquests anys s’hagi publicat només en castellà, sempre ha sigut una publicació genuïnament catalana”.

Adaptant-se a l’actualitat

Pel que fa a les novetats de contingut, destaquen les aportacions vinculades al món de les pràctiques agrícoles i les aplicacions de les herbes remeieres de fra Valentí Serra, arxiver del Convent dels Caputxins de Sarrià de Barcelona. “L’objectiu ha sigut donar resposta a una inquietud molt actual -diu Serra-. Ara es torna a tot el que és natural, els productes de proximitat, el conreu ecològic, etc. Només cal veure el fenomen dels horts urbans que està proliferant per tot Europa. La meva tasca ha sigut recuperar tradicions populars lligades al món rural que encara poden ser vigents, centrades en l’horticultura i la jardineria”.

L’interès per aquestes matèries li ve de família. “Sóc fill de pagès -diu Serra-. Des de petit he vist a casa que les herbes tenen uns principis actius per guarir les malalties, al servei de la bona salut, i després he pogut seguir investigant al convent. Hi ha tot un món de saviesa rural que ve d’èpoques molt antigues i que la gent desconeix”. Tomàs opina que són qüestions que el calendari ja tenia en el seu origen i que ara tornen a interessar a la gent. “Sempre ha sigut un calendari molt enfocat al món rural, però ara seria absurd pensar que segueix considerant-se una eina imprescindible per al treball de camp productiu, ja que s’ha tecnificat molt. Però sí que estem en un moment de recuperació de les tradicions i els costums, d’ecologisme, i el món urbà actual torna a fixar la mirada en la saviesa del món rural”, diu Tomàs.

Versió ‘online’

Tan important és adaptar el contingut a l’actualitat com adaptar-ne el format, i per això des d’aquest any el calendari també té presència a la xarxa. “Tenir web és fonamental per arribar a un públic molt més ampli. Ens permet tenir molta més interacció amb els lectors i estar present a xarxes socials com Twitter o Facebook”, explica Tomàs. A la pàgina web s’hi poden trobar, entre d’altres, apartats com L’hortet del frare, on fra Valentí Serra explica tècniques agrícoles; Guisats del frare, que va actualitzant amb receptes antigues recuperades, o Remeis de l’ermità, on explica la funció d’algunes herbes medicinals. “Vol ser un portal de cultura popular tradicional on es puguin tractar molts temes. Des de l’agricultura fins a l’astronomia, passant per la història i la religió -explica Tomàs-. L’objectiu és facilitar la comprensió d’aquestes matèries, ja que, a vegades, algunes semblen molt críptiques”.

Amb motiu d’aquesta edició especial, Tomàs explica que han fet un tiratge del calendari superior als anys anteriors, de 36.000 exemplars. “Per a nosaltres el calendari és un servei a la cultura popular catalana, un instrument que pot ajudar a retrobar-nos amb la nostra identitat en profunditat. Per això intentem entendre quina és la inquietud i la necessitat de cada moment -explica l’editor-. Molta de la informació que publiquem al calendari es pot trobar dispersa en el món virtual, però el que costa de trobar és que sigui fiable, revisada i rigorosa i que estigui tota compendiada. Aquests són els valors que donen pervivència a la publicació”.

Un receptari per cuinar en temps de crisi

Fra Valentí Serra també és l’autor de Cuinar en temps de crisi, un receptari que s’ha publicat juntament amb el calendari i que presenta un recull d’experiències gastronòmiques basades en les tradicions culinàries conventuals. “En un any encara marcat per la crisi, el receptari vol ser una ajuda per cuinar amb elements senzills recuperant les velles tradicions -diu Serra-. Abans hi havia una cuina de reaprofitament i en canvi ara es llença molt més menjar. El receptari també dóna idees per aprofitar més els aliments”. En el quadern s’hi troben consells de cuina econòmica, tant d’hortalisses i verdures, com de carn i peix. També hi ha un apartat de receptes per a les festivitats, centrades en les begudes i les postres. “No és una revista de cuina. S’ha de llegir amb un interès per la història de la gastronomia, ja que les receptes mantenen el llenguatge i les proporcions antigues”, explica Serra. El receptari forma part de la Col·lecció de l’Ermità, una col·lecció de quaderns que l’almanac ha iniciat aquest any. “El calendari només surt una vegada a l’any, i després d’uns mesos la gent ja se n’ha oblidat. Aquesta col·lecció ens permetrà anar publicant quaderns amb més freqüència i mantenir una relació constant amb els lectors -exposa Tomàs-. Les temàtiques aniran variant i seran atemporals, molt vinculades al contingut del calendari, a l’estil i a la tradició de fer”.