Dones que trenquen amb els vells esquemes laborals

Parlem amb emprenedores que han impulsat projectes que aposten per la flexibilitat i el teletreball

El món laboral està en plena transformació. El model jeràrquic està en crisi i la flexibilitat, molt lligada a l’auge de l’emprenedoria, fa que cada vegada més professionals optin per formes de treballar més lliures com el freelancing, el coworking i el teletreball. Uns canvis que, segons diversos experts, ofereixen més possibilitats, sobretot a les dones -les grans perjudicades pel sistema clàssic, jeràrquic i presencialista-, i ajuden a trencar el sostre de vidre. Trinidad Donoso, professora de la Facultat d’Educació de la UB i coordinadora del grup d’investigació Dret i Dona, destaca que el canvi cap a estructures menys rígides, més planes i més basades en la col·laboració “està més en sintonia amb el món de la dona i la manera com s’ha socialitzat durant segles, més basada en crear xarxa i en un tipus de comunicació horitzontal i no tant vertical”, diu.

Parlem amb diverses dones que han buscat i han apostat per aquests nous models laborals per millorar la seva vida sense haver de renunciar a la seva carrera.

Pilar Piña, de 37 anys i arquitecta de formació, és una d’aquestes dones que, recentment, ha decidit emprendre per dedicar-se al que realment li agrada. “Jo treballava a Telefónica -ens explica-, en un departament que s’ocupa del manteniment de les centrals. Durant els anys de la crisi l’ambient a l’oficina es va fer insuportable -recorda-, hi havia molta pressió i em sentia sotmesa als caps i engabiada pel sistema”. Per això es va armar de valor i va decidir fer un tomb vital. Es va llicenciar en medicina tradicional xinesa per la Universitat de Gal·les i l’Institut Superior de Medicines Tradicionals de Barcelona (ISMET) i va obrir el seu propi centre, Healthy Space, que a més de l’acupuntura també es dedica a la medicina natural. “Ara sí que em dedico al que veritablement vull”, destaca. El que més li agrada és ser la seva pròpia cap i dirigir el seu propi projecte, però també valora molt la llibertat d’organitzar-se el temps com més li convé, sobretot ara que té un fill de divuit mesos. “Ara, no tot és blanc o negre”, admet. Portar el teu propi negoci també implica alts i baixos, mesos de gran facturació i altres de més fluixos. “No tothom està preparat per fer-ho i sempre hi haurà qui preferirà treballar com a assalariat”, assenyala.

Més conciliació per a tothom

Pel que fa a la facilitat per conciliar, Piña està d’acord que treballar per a un mateix ajuda a compatibilitzar la vida personal amb la laboral, sobretot quan arriben els fills. “Però això només beneficia la dona si hi ha corresponsabilitat amb l’home”. En altres paraules, no s’hi val a ser autònoma per poder compaginar millor la feina amb les tasques domèstiques si després segueixen sent principalment les mares les que s’acaben ocupant dels fills i de la casa.

Tamara Guillén també té un fill, de quatre anys. Treballa com a directora jurídica en una multinacional i, en paral·lel, té un despatx on atén els seus propis clients. També creu que conciliació no és sinònim de treballar menys sinó amb més flexibilitat. “Però quan tens fills no tothom ho entén, sobretot si treballes per a una empresa”, assegura.

Fa poc va acudir a una entrevista de feina per a una companyia que li anava al darrere des de feia temps. Tot anava bé fins que, de sobte, la dona que l’entrevistava li va preguntar si tenia fills. “Sí, tinc un fill, un ordinador i un despatx a casa. I esteu de sort perquè abans m’ofegava en un got d’aigua, però ara que soc mare soc més organitzada, productiva i reactiva que mai”, recorda que va contestar, sense pèls a la llengua. Guillem opina que, tècnicament, gràcies a la digitalització, avui dia és perfectament possible treballar remotament i s’hauria de poder fer tant al món dels freelance com al de les empreses. “Però en aquest últim encara preval el presencialisme, la idea que com més hi siguis més se’t tindrà en compte”, lamenta. Amb tot, encara no ha decidit si deixarà l’empresa per la qual treballa per dedicar-se de ple al seu despatx.

Una trobada per crear complicitats

Tant ella com Piña asseguren que els va ajudar molt participar aquest novembre a la Womanthon, una espècie de hackaton formativa de dos dies per a directives i emprenedores a l’Hotel W Barcelona. Més enllà d’oferir eines a les participants per ajudar-les a “liderar sense permís” a través de workshops, mentoring i coaching, el que es busca és crear complicitats i una comunitat col·laborativa que vagi més enllà de les jornades, molt en la línia de les noves cultures laborals, més basades en el win-win i en fer equip que no pas en escalar i ascendir per sobre dels altres. Ens ho explica Núria Soler, artífex de les jornades, que va tenir la idea arran de l’entusiasme generat el 8 de març de l’any passat, el Dia de la Dona. “Va ser un dia extraordinari, vaig tornar a casa dient ara sí que ho aconseguirem”, recorda.

Ella mateixa va trencar motlles quan, el 2009, va decidir muntar la seva pròpia empresa després de quasi vint anys treballant com a directiva del grup Serhs. Recorda que no volien que se n’anés i li van fer una contraoferta molt interessant. “Però jo volia emprendre, necessitava més llibertat, gestionar la meva pròpia agenda”. Per fer una cosa així “cal xarxa i un coixinet, esclar, però sobretot atrevir-se i perdre la por al risc”. Soler és la mare del futbolista Cesc Fàbregas i també té dues fills, de vint-i-vuit i quatre anys. Diu que elles, especialment, “han sigut una motivació molt important” de cara a l’organització de la Womanthon. “Vull ajudar a aplanar-los el camí, crear una aliança entre les dones de diferents generacions perquè encara pesen sobre nosaltres moltes barreres, molts estereotips”.

Qüestió generacional

Tot i això, el cert és que probablement seran les més joves les que acabaran de rematar aquesta revolució. Ho afirma Emma Giner, que després de quinze anys com a directiva de recursos humans a Inditex també va decidir fer un canvi i treballar per lliure. Com a assessora i conferenciant freelance, assegura, es guanya encara millor la vida que abans. Però, sobretot, se sent molt més realitzada. En el seu cas, va obrir-li els ulls entrar en contacte amb un grup de mil·lennials, la plataforma Trivu (que abans es deia Pangea), que treballa per projectes amb diferents empreses per ajudar-les en la transformació digital. “Les noves generacions valoren molt que es tingui en compte la seva individualitat. Hi deu haver de tot, però a molts joves ja no els interessa treballar en una gran multinacional, perquè això significa haver de sotmetre’s al model jeràrquic, on ets un número i treballes per sitges”. Per a Giner, “ara és el moment de les organitzacions petites, perquè són les que millor es poden adaptar al tipus de client actual, que busca proximitat i personalització”. Al contrari, “en un món cada vegada més volàtil, les empreses massa grans i, sobretot, molt burocratitzades, no tenen futur”.

Els fets demostren que el model està canviant. D’una banda es nota una tendència de les empreses cap a menys nivells de management i, de l’altra, cap a un ecosistema mixt, en què grans organitzacions comencen a treballar més sovint amb professionals i col·laboradors externs.

Més continguts de