El gran espectacle de la llum del cel

El Montsec, amb el Centre d’Observació de l’Univers, és un lloc excepcional per observar les estrelles

El cel és un mapa infal·lible. Per això els mariners d’abans -i en part també d’ara: a les Facultats de Nàutica es continua estudiant astronomia- coneixien el cel nocturn com el palmell de la seva mà. També el coneixia amb gran detall una part important de la població, sobretot del món rural.

Contemplar el firmament és una pràctica que ha anat minvant, entre altres coses a causa de la contaminació lumínica. Però hi ha un lloc de Catalunya on pràcticament no hi ha llum artificial a la nit: el Montsec. Per això fa uns anys va instal·lar-s’hi un parc astronòmic que permet observar el cel gràcies a potents telescopis i a les didàctiques explicacions dels seus experts.

Per gaudir d’aquesta experiència cal fer una bona quilometrada. Si se surt de l’àrea metropolitana de Barcelona cal anar fins a Àger, un petit municipi de la comarca de la Noguera d’allò més tranquil, de dia i de nit, que ha aconseguit fer-se un lloc com a destinació d’un turisme d’interior que busca propostes singulars. En té unes quantes: de l’àmbit de la natura -l’espectacular congost de Montrebei-, dels esports d’aventura -la pràctica del parapent- i, ara, de l’astronomia -el Parc Astronòmic del Montsec.

El camí d’Àger cap al Pallars i els alts Pirineus ha sigut important al llarg de la història, fet que va comportar, a l’Edat Mitjana, la instal·lació de diversos hostals i hospitals, i també la construcció de la col·legiata de Sant Pere d’Àger, situada al cim del municipi. El parc astronòmic és a escassos quilòmetres d’Àger, en el camí que condueix cap al coll d’Ares, a redós de la serra del Montsec. Anant cap al Centre d’Observació de l’Univers (COU) d’Àger, pràcticament al llarg de tota la ruta trobo el cel totalment tapat. Però per sort els núvols es desfan una mica així que arribo a la comarca de la Noguera. “No és el dia més indicat per a l’observació astronòmica”, ens diu el guia així que ens rep. De seguida ho confirmarem: no només pels núvols que van i venen, sinó també perquè la Lluna és gairebé plena i la seva llum “amaga” la de la majoria d’estrelles.

Però l’activitat no comença mirant el cel sinó dins un planetari multimèdia digital, anomenat Ull del Montsec, amb una gran cúpula mòbil de 12 metres de diàmetre. Hi veiem el documental en 3D We are stars, que ens explica de manera molt amena que nosaltres i tot el que ens envolta estem fets del material produït a l’interior dels estels. En acabar, un monitor especialitzat situa a la cúpula, amb llum, les principals formacions estel·lars que es poden veure aquesta nit.

“Temps enrere es relacionaven les estrelles amb formes mitològiques; és el que coneixem com a constel·lacions”, explica l’expert, mentre uneix amb ratlles de llum els punts del carro i tot seguit fa aparèixer el dibuix d’una gran ossa. És l’Ossa Major. “L’estrella Polar coincideix amb l’eix de rotació; per això és l’única estrella que no veiem moure’s. De fet, els estels tenen moviment propi, però molt poc. És la Terra la que es mou!” Esclar, veiem que els estels es desplacen, però no pas pel seu moviment sinó pel de la rotació de la Terra.

Al final, la sorpresa: la gran cúpula del planetari s’obre de cop i deixa al descobert el cel, l’autèntic. Se senten uns quants “Oooooh”, sobretot de veus infantils. El públic és clarament intergeneracional.

Tot seguit un guia ens dirigeix cap a una altra cúpula on hi ha dos telescopis. Primer observem l’estrella Betelgeuse. “Aquesta estrella està a punt d’explotar i desaparèixer. Se li està acabant el combustible”, diu Joan Pujol, el segon expert que ens acompanya avui. “Podria estar en una residència d’estrelles de la tercera edat”, bromeja. “Podria desaparèixer avui, o demà... o d’aquí 10.000 anys”. “O potser ja ho ha fet. Potser ja no existeix”, diu, enigmàticament. “Betelgeuse, l’estrella més brillant de la constel·lació d’Orió, és a uns 600 anys llum, és a dir, la llum que veiem ara fa 600 anys que es va produir. En canvi, la llum del Sol triga vuit minuts a arribar a la Terra, tot i que costa molt determinar distàncies, grandàries i edats”, explica el Joan. Fa un breu silenci. “I quin mètode hi ha per saber si aquesta estrella avui existeix o no?”, repta el Joan als assistents. Ningú respon. “Cap”, diu ell. I tot seguit afegeix: “Els astrònoms som arqueòlegs de l’espai; el que veiem és llum, que ens permet analitzar les estrelles del passat”.

A continuació ens mostra amb el telescopi imatges de quatre estrelles acabades de néixer, de la mateixa constel·lació d’Orió. És un núvol de gas, bàsicament format per hidrogen i una part d’heli. Però de cop un núvol les tapa completament, i aleshores ens n’ensenya una fotografia. Ara bé, així que el núvol deixa entreveure-les torna a ensenyar-nos la imatge real que proporciona el telescopi. “És millor una mala imatge real que una excel·lent imatge gravada. Sempre intentem mostrar les imatges en directe: és més emocionant observar l’Univers en directe!”, diu Joan Pujol.

“Aquestes estrelles són a uns 1.440 anys llum de nosaltres. Són estrelles joves, tenen aproximadament 2 o 3 milions d’anys. El Sol, en canvi, té 5.500 milions d’anys; és a 1.500.000.000 quilòmetres de la Terra”, explica. I en veiem d’altres que són a bilions de quilòmetres. “Amb B de Balaguer”, remarca. En aquestes terres ningú diu “B de Barcelona”, esclar.

Finalment, el telescopi ens mostra la Lluna, la gran protagonista d’aquesta nit. Hi podem apreciar els seus cràters, ombres, penya-segats, esquerdes... Però no pas la base de l’Apol·lo 11, que va permetre trepitjar la Lluna per primer cop l’any 1969, que diuen que encara hi és. “Avui no és un dels millors dies per veure la Lluna”, diu el Joan. “Quan es veu millor és en quart creixent o minvant, perquè aleshores hi ha ombres”. No hem encertat el dia! I, malgrat això, ha sigut una experiència excel·lent. Però ja tenim excusa per tornar-hi.

Més indrets amb cel nocturn de qualitat

El Montsec és un dels indrets de Catalunya on el cel nocturn és de més qualitat. No hi ha contaminació lumínica. O gairebé gens... Perquè, de fet, fins al Montsec hi arriba llum de l’àrea metropolitana de Barcelona. I això que és a uns 150 quilòmetres de distància (a l’Europa Occidental, per trobar un indret de foscor total a la nit... cal anar a Sibèria). El Montsec té la qualificació de Punt de Referència, d’acord amb la llei de la contaminació lumínica de la Generalitat de Catalunya. Es va decidir ubicar l’observatori en aquest indret per un conjunt d’elements, com la baixa pluviometria, la humitat moderada, la seva alçada per sobre del nivell del mar i un percentatge elevat de nits serenes”, diu Salvador Ribas, director del Parc Astronòmic del Montsec.

La Generalitat també atorga la distinció Cel Nocturn de Qualitat a aquells espais amb poca contaminació lumínica. A Catalunya hi ha zones amb bona qualitat de cel nocturn als parcs naturals d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al de l’Alt Pirineu, al del Cadí (vessant sud) i al del Montsant, i també a la zona interior dels Ports (Terra Alta), a l’Alta Garrotxa i al municipi de Saldes. Alguns parcs naturals situats prop d’importants aglomeracions de població no tenen aquesta distinció. És el cas, per exemple, del Parc del Montseny i el dels Aiguamolls de l’Empordà.

La Generalitat, a través del departament de Territori i Sostenibilitat, està impulsant una sèrie de mesures perquè hi hagi més indrets amb Cel Nocturn de Qualitat. “Proposa apagar els llums superflus a la nit i, si és possible, reduir els nivells d’il·luminació. A més, l’enllumenat ha de tenir dues condicions bàsiques: la llum ha de ser carbassa -contamina molt menys que la blanca- i no s’ha de dirigir cap amunt sinó tota cap a terra (els llums tipus globus són molt contaminants lumínicament)”, diu Sergi Paricio, cap de prevenció i control de la contaminació acústica i lumínica de la Generalitat.

No hi ha cap dubte que el cel és un dels elements essencials del paisatge natural, un patrimoni comú que convé protegir. El fet que hi hagi poca llum artificial als espais nocturns de qualitat no només permet observar les estrelles -i fins i tot començar a comptar-les-, sinó també veure la Via Làctia. També suposa un estalvi energètic i permet que a la nit força animals, i algunes espècies vegetals, se sentin més bé en el seu entorn.

Més continguts de