Agnès Busquets, actriu: “M’agradaria perdonar tan de pressa com ho fan els gossos”
Que l’actriu Agnès Busquets és una amant dels animals queda clar per tots els bitxos -grans i petits- que han passat per la seva vida. Ni tan sols la mossegada d’un gos quan era petita li va esborrar l’alegria d’estar envoltada d’animals. Canaris, tortugues, hàmsters, peixos, cucs de seda… Per casa seva van passar tot tipus de bèsties, i algunes hi arribaven de la forma més curiosa. “Una vegada una senyora ens va portar un siamès guenyo en una bossa del Prika. Ens el vam quedar: uns nens l’havien apedregat i tenia la cua tallada”, recorda Busquets. Ella i la seva germana li van posar Barrufet, i va viure 17 anys amb la família.
Ja independitzada a Barcelona, Busquets va adoptar una gata que un amic va recollir a Tortosa. Li va posar Gertrudis en honor a la mare de Hamlet, i van compartir pis durant tres lustres.
Després van venir els gossos, encara que els inicis no van ser gaire afortunats, tal com recorda l’actriu: “Una veïna ens va regalar un cadellet de yorki, però la pobra tenia una malaltia congènita i a l’any es va morir”. No es van rendir i van anar a una protectora, d’on en van tornar amb un terrier. “Ens van dir que tenia una malaltia tòpica i que no li podia tocar el sol: cap problema, evitaríem el sol i el medicaríem”, explica Busquets. Quan feia només una hora que el tenien el van treure a passejar i el Charlie -així el van batejar- va atacar un pichón maltés i gairebé el va matar. “El vam haver de tornar: amb un nen de tres anys era massa perillós”.
El tercer intent va ser el bo: van comprar el Fuet, una barreja de teckel i pincher a qui de seguida es va unir el Troski, un altre teckel que una família regalava perquè ja no el podien cuidar. “L’última incorporació ha estat el Will (també teckel) i crec que de moment la família ja està completa”, riu Busquets.
De la convivència amb els gossos li agrada sobretot l’alegria amb què omplen la casa. “Marxes ni que sigui dos minuts i et reben com si tornessis del Vietnam”, explica l’actriu. També valora molt la facilitat que tenen per canviar de xip: “M’agradaria assemblar-me a ells en aquesta despreocupació que tenen, no tenen rancúnia i perdonen de pressa”. Finalment, hi ha un detall que ha observat en els gossos que admira molt: la manera com encaren el dolor. “Alguna vegada que s’han fet mal a la pota van tot coixos i els veus xafats, però segueixen estant contents. Porten el dolor amb molta dignitat”, diu, i reflexiona: “Suposo que és la inconsciència, tot i que… Ho són tant, d’inconscients? Quan els renyo saben perfectament qui ha fet què”, bromeja Busquets.
