ENTRE AMICS
Microsites 27/08/2020

Marcel·lí Antúnez, artista: “Ens vèiem per amistat i sorgien idees; en van sorgir moltes”

3 min
Una imatge icònica de Los Rinos amb la seva diana, que ho envaïa tot: Marcel·lí Antúnez és al centre, Sergi Caballero a l’esquerra i Pau Nubiola a la dreta.

Molts dels amics de qui parla Marcel·lí Antúnez també són artistes: recorda “els vincles emotius forts”, com diu ell mateix, amb el desaparegut Carles Santos i els lligams que ha forjat amb l’australià d’origen grec Stelarc, famós perquè es va implantar una tercera orella en un braç, en els festivals on han coincidint al llarg dels anys. També parla de Carlus Padrissa i Pera Tantiñá, amb qui va fundar La Fura dels Baus. Entre tots ells vol posar en relleu l’amistat que manté viva amb Sergi Caballero i Pau Nubiola, perquè el fruit del seu treball al col·lectiu Los Rinos es pot veure per primera vegada en públic a l’exposició del Macba Acció. Una història provisional dels 90. “Tenim una amistat una mica enamoradissa, va ser com un amor a primer vista -explica Antúnez-. Acostumem a veure’ns un parell o tres de cops a l’any -explica-, o més. Cadascú ha tingut vides diferents que s’han desenvolupat per camins que ningú s’esperava en aquell moment. El Sergi va fer el Sónar just després de deixar Los Rinos, i també ha fet una marca de vins a Mallorca, 4kilos; i el Pau va marxar a viure als Estats Units dos anys després, i va estar casat amb una dona d’allà i fent vida d’artista i pintor”.

Marcel·lí Antúnez, Sergi Caballero i Pau Nubiola es van trobar a mitjans dels anys 80 pintant un mural improvisat en una festa i van començar a cultivar una amistat que Antúnez defineix com a “contrària” al rumb “de professionalització i de repetir els esquemes per poder portar els treballs a diferents llocs” que La Fura dels Baus estava agafant en aquell moment. “El treball de Los Rinos era espontani, directe, força dirigit a la recerca de noves formes”. Marcel·lí Antúnez es va adonar més endavant que Los Rinos va ser un grup els membres del qual vivien “moments diferents” per la diferència d’edat entre ells i per les experiències: “Ens vam trobar tres. Des de feia tres o quatre anys havíem consolidat el modus vivendi que va originar Accions, Suz/o/Suz i Tier Mon i aquella ona expansiva que es va estendre a tot el món, i el Pau estava acabant els estudis d’arts i oficis. I el Sergi també estudiava però en realitat treballava de carnisser. Ens vam trobar tres persones d’àmbits diferents una mica per casualita t i va sorgir una amistat que s’ha mantingut fins avui”.

Per a Antúnez l’amistat amb Sergi Caballero i Pau Nubiola és com “una frontissa” al mig de la qual hi ha Nubiola. “El fet que el Pau tornés va allisar les coses i ens va tornar a posar en la mateixa freqüència”. I diu que és una altra “amistat de trio” com la que va viure a La Fura dels Baus. “Als Rinos va ser més exagerat, i de sobte es van començar a descobrir una sèrie de codis, de bromes inter no s que sembla que hagis passat 20 anys amb aquelles persones. Nosaltres érem força amants de la broma grollera i l’insult i hi tornem molt fàcilment i ens pixem de riure”. Del contacte amb els amics també subratlla que van ser un estímul creatiu per arribar a llocs on no hauria arribat sol: “No ens hi dedicàvem, ens vèiem per amistat, i sorgien idees i en van sorgir moltes, com treballar amb una estètica entre macarra i kitsch que avui es veu molt vigent sobretot en el món del trap”.

stats