Santi Moix, artista: “Són persones que et marquen el paisatge del lloc d’on vens i del lloc on ets”
L’artista Santi Moix viu entre Nova York i Barcelona i veu la parella d’amics que formen Josep Ribas i Roser Tiana com “una casa”, afirma. “Amb els anys que no he estat vivint aquí i que no venia amb la freqüència amb què ho faig ara, de sobte és com si m’estiguessin esperant. Amb el Josep i la Roser he tingut la sensació d’una casa que t’està esperant”, explica. Roser Tiana presideix una destacada agència de comunicació i relacions públiques i Josep Ribas és el subdirector general d’Universitats. “El meu lligam amb ells ve de quan era molt petit, de l’etapa de l’escoltisme. També compartim una casa al Pirineu, i entre els dos fan una combinació perfecta”, explica Moix. Del Josep destaca “el silenci i una ironia especial, és un gran observador i molt somiador”, mentre que creu que la Roser “està enfadada amb el món, viu de la queixa contínua”. També creu que és “una força de la naturalesa amb una gran curiositat, i té molta por d’adormir-se”. En la fotografia que il·lustra aquestes línies són a l’absis de l’església de Saurí, que Moix va pintar fa pocs anys, i també s’han trobat a Nova York. “M’han vingut a veure en els moments bons i en els que a vegades estàs més fràgil. Són persones que et marquen el paisatge del lloc d’on vens i el del lloc on ets, i t’ajuden a créixer”, explica. “Són una victòria de l’amor”, subratlla.
Per a Santi Moix els grans amics són “artistes sense obra” perquè et donen els inputs necessaris per crear-hi una connexió. “Els amics no tenen perquè tenir un estatus, els meus amics íntims poden ser un pagès, un paleta, un col·leccionista i el Josep i la Roser. El seu background no té cap importància, són l’obra, són el que t’aporten i com saben posar-te al teu lloc”, explica l’artista. La Roser és, com diu Moix, “una gran dona”. “Et dona amistats que no tens -afegeix-. Parla tant de la gent que ella admira que acaben sent amics sense coneixe’ls”, diu Moix. Li va passar això mateix amb l’editor Jaume Vallcorba. “Tenen el dret de fer-se seu el que jo faig, perquè jo em sento orgullós i part de la seva memòria”. Finalment, Santi Moix creu que hi ha un tercer amic “transparent” que és l’espai que hi ha entre dos amics.
La possibilitat de gaudir dels amics a Nova York és molt diferent de Barcelona. “A Nova York pots estar set o vuit mesos sense veure un amic i no passa res. Aquí som més espontanis, i a vegades costa més concentrar-se -conclou-. Les coses posen les mesures al seu lloc, crec que haurà passat molt amb la pandèmia: aquells que no t’esperes són els que potser estan més pendents de tu”.
