Carlota Subirós: “Les veritables amistats constitueixen la teva família“
De petites, la Carlota Subirós i la Martina Teixidor tocaven el piano a quatre mans i muntaven espectacles al menjador de casa. “Vam compartir el teatre i la música de manera molt natural. Era el nostre terreny de joc”, recorda Subirós, que va endinsar-se per primera vegada al món escènic gràcies al pare de la seva amiga, Ramon Teixidor, i la companyia La Sínia. El temps ha volgut que totes dues s’acabessin dedicant a l’art: Subirós és dramaturga i directora de teatre i Teixidor dirigeix l’Escola de Música de Gelida. I durant tots aquests anys la seva amistat les ha acompanyat.
“La Martina és l’emblema de l’amiga. Ens vam conèixer quan teníem quatre anys i anàvem a l’Escola Àngels Garriga”, recorda Subirós. Ella va canviar d’escola als vuit anys, però els pares respectius les van ajudar a mantenir l’amistat. “Durant la infància i l’adolescència vam ser molt properes. Se’m barreja la sensació d’amiga i germana. Les veritables amistats constitueixen la teva família”, explica la dramaturga, que quan pensa en la Martina té un sentiment de pertinença: “Em reconec en ella, perquè coneix tota la meva història i l’ha viscuda amb mi”.
La universitat va distanciar-les i el seu lligam es va fer més tènue mentre estudiaven. Cadascuna havia descobert un món nou que l’allunyava de l’altra. Tot i això, Subirós explica que mai va perdre la sensació “que la Martina formava part de la tribu”. I el retrobament entre les dues amigues, anys després, va ser emocionant. Quan la Martina es va quedar embarassada i va saber que seria mare d’una nena, va decidir que li posaria Carlota. Just després, va trucar a la seva amiga d’infantesa per explicar-l’hi. “Havien passat 10 anys, però vam descobrir que no havíem perdut res de la nostra intimitat”, assenyala Subirós.
Ara les dues amigues comparteixen les seves vivències com a mares, i les filles respectives juguen juntes com si pràcticament fossin cosines. Per a Subirós, els amics “són fils de continuïtat a la vida” que formen “una xarxa a través del temps que et sosté”. Quan una de les dues és feliç, “l’alegria s’expandeix en els dos sentits”, perquè “que li vagin bé les coses a una amiga reverbera en les teves”, subratlla la dramaturga.
El fet de poder tenir una amistat tan llarga dona a tot plegat un valor afegit. “Algú amb qui has compartit tants anys et coneix a un nivell molt íntim -assenyala Subirós-. M’ha vist a mi mateixa tantes vegades i en èpoques tan diferents que em pot dir qualsevol cosa, perquè em coneix bé, i viceversa. És un mirall excepcional amb uns ulls a l’altra banda. I la seva mirada diu molt de mi mateixa”.
