Francesc Mauri va conèixer la que seria la seva dona un vespre del Nadal del 1989. El meteoròleg tenia 23 anys i amb la colla d’amics de tota la vida tenien el costum de trobar-se quan acabava el dinar de Nadal i passar el vespre junts en algun lloc amb música. “Aquell vespre de 1989 vam anar als anomenats Avions de Sant Cugat. Hi havia dos avions antics grossos, amb la barra instal·lada a l’espai de fuselatge, i una terrassa amb espai de ball”, rememora Mauri. A la terrassa, ballant amb una amiga, hi havia la seva futura dona.
Un amic de Mauri la va treure a ballar i després es van quedar tots quatre xerrant. “Jo els vaig dir que l’endemà era el meu aniversari i que les convidava a totes dues a prendre alguna cosa”. Així que l’endemà, dia de Sant Esteve, es van tornar a veure, i ja no van deixar de fer-ho. “Ens vam casar el 5 de març de 1994 al monestir de Sant Cugat”.
D’ella, explica, el van atraure la vitalitat, la dolçor i l’empenta. “És una persona que sap molt bé què vol fer i com ho vol fer, carinyosa, assenyada i esbojarrada alhora. A més a més és guapa, i segur que em deixo coses!”, exclama el meteoròleg. Entre els seus talents, diu, també hi ha el de ser una excel·lent patinadora sobre gel. “Abans de casar-nos vam marxar una setmana als Pirineus. Vam aprendre a esquiar junts, tot i que ella tenia un equilibri i una posició corporal que ja m’haurien agradat a mi”.
Després de gairebé 30 anys de matrimoni, Mauri ha viscut prou per tenir clar quin és el secret d’una vida feliç en parella. “Els anys et donen la perspectiva que la vida en realitat sempre és complicada. Hi ha moments molt bons que es poden allargar en el temps, però segur que també hi haurà moments dolents. El més fàcil en aquests moments dolents seria posar-hi punt final, però aleshores ho poses tot en una balança i almenys en el meu cas –i en el d’ella crec que també– les coses bones sempre han pesat més”, reflexiona l’home del temps.
Mauri diu que una cosa que els ha fet créixer molt com a parella és la paternitat. “Primer va arribar el gran, biològic, i després el petit, que vam adoptar a la Xina. Totes dues experiències van ser molt boniques, molt constructives i plenes d’aprenentatges”, assegura. Molt recentment, explica el meteoròleg, la parella ha viscut una experiència que els ha fet créixer molt però que “no es pot explicar”. “És el pacte que tenim amb ella”, diu, i conclou: “Deixarem que el lector arribi a les seves pròpies conclusions”.
