Amb la il·lusió d’un ‘Cavall Fort’

Recordo quan, de petit, esperava el Cavall Fort. Quan volia que arribés corria cap a la bústia; si no hi era em desinflava, però quan hi era la il·lusió era indescriptible. Després m’ha passat, encara en època pretèrita, amb les cartes d’alguna amiga; darrerament aquesta il·lusió infantil la veig en altres. El dia que es va presentar el llibre Jujol en Barcelona, de J.M. Jujol Júnior, mentre anava cap a la seu de Barcelona del Coac, tenia aquesta sensació, una il·lusió per allò que rebria i una pressa fora mida per llegir-lo una vegada acabat l’acte. Confesso que una vegada acabat l’acte, tan bon punt vaig arribar a casa, vaig estar una bona estona sense atendre les obligacions adultes, mirant i llegint el llibre sobre l’obra de Jujol a la ciutat de Barcelona -el que versarà sobre els voltants, ja l’esperem-. Noves dades, una presentació dels fets acurada, imatges inèdites, tot allò que esperava i més. No recordo si l’Ot em feia xalar tant.

Més continguts de

El + vist

El + comentat