Blanca Pujals: “Jane Austen era la reina de la pura mala llet"

BarcelonaBlanca Pujals parla ràpid –molt ràpid– i amb la passió de qui ha aconseguit dedicar-se a allò que somiava de petita. Ella és la responsable de les col·leccions Club Victòria i Petits Plaers, totes dues de Viena Edicions, l’editorial on treballa des que va decidir deixar de ser advocada per envoltar-se dels llibres que estima des de nena. “Jo estava en temes de consultoria immobiliària i era una mica bèstia a nivell de feina i vaig pensar «Per què no fas el que realment t’agrada, que és ser editora?»”, recorda Pujals. La inspiració, com no podia ser d’una altra manera, li va arribar llegint un llibre. “Sonarà molt cursi, però estava llegint Els Buddenbrook, de Thomas Mann, i hi havia un nen petit que s’assemblava molt a mi físicament i que, a més, es posava malalt contínuament i no li deixaven fer el que volia fer, que era tocar música. Al final el nen es mor. L’estava llegint la vuitena vegada que tenia angines i vaig pensar: «Al final em moriré i no hauré fet el que m’agrada realment»”, diu mig rient. 

Després d’aquest moment de clarividència, es va matricular al màster d’edició de la Universitat Pompeu Fabra i, per fi, va fer cas al seu professor de literatura de l’escola, que li va recomanar en més d’una ocasió que es tragués del cap la idea d’estudiar dret i es dediqués a les lletres. “Com que havia fet aquest canvi tan radical, vaig decidir que havia d’anar a totes i que el treball de final de màster havia de ser un projecte que es pogués presentar a una editorial”, recorda. Així va néixer Petits Plaers, una col·lecció de nouvelles, llibres curts de no més de cent pàgines, de qualitat i que puguin satisfer les necessitats de persones amb poc temps per llegir (“Vaig pensar en quins eren els llibres que deixava als meus amics advocats i que triomfaven”). “Tota persona que sap llegir pot llegir alta literatura. Simplement és més bona. Per a mi un llibre clàssic és com anar a buscar una pel·lícula o una sèrie amb les màximes estrelles de recomanació”, defensa Pujals, que creu que ha aconseguit que els seus lectors s’acostin a Luigi Pirandello o Ivan Turguénev sense por. “És molt esnob pensar que només una certa part de la població es mereix accedir als clàssics”, diu. 

Amb 26 anys Pujals es va plantar amb el projecte de Petits Plaers a Viena Edicions. Tres anys després, l’altra nineta dels seus ulls és el Club Victòria, la col·lecció des de la qual fa proselitisme del seu amor per Jane Austen (a qui va descobrir amb 13 anys), les germanes Brönte, Elizabeth Gaskell i altres autores del XIX. “Editar Jane Austen era el somni de la meva vida, cada dia ploraria de la il·lusió”, confessa. El respecte que sent per ella i per totes les altres autores l’han impulsat fer una col·lecció en què la qualitat literària va acompanyada d’una proposta estilística atractiva –els estampats de flors són el seu senyal d’identitat– pensada per atrapar tant generacions joves com més adultes. Pujals ha demostrat que els clàssics no estan passats de moda i, gràcies a una comunicació a les xarxes que s’emmiralla en el que fan grans marques de moda o plataformes de streaming, ha aconseguit un exèrcit de seguidors.  

“Va arribar un punt que vaig acabar una mica emprenyada que la gent em digués: «Tu que ets tan feminista i tan guerrera, ¿com és que t’agraden tant les Brönte i Jane Austen?»”, explica Pujals sobre el perquè va voler posar en marxa el Club Victòria i perquè fa el podcast Punkis decimonòniques amb Carlota Freixenet, de la llibreria La Carbonera. L’editora defensa que els llibres d’Austen estan lluny de ser cursis –"era la reina de la pura mala llet"– i són un retrat del paper de la dona de classe mitjana en una societat en què era impossible treballar i en què el matrimoni era l’única via de supervivència. “Les seves novel·les posaven al centre dones lluitant contra el patriarcat!”, exclama.