Joan Roca, baixista d’Antònia Font: “Els animals saben veure el sentit de la vida millor que nosaltres”
Joan Roca, baixista d’Antònia Font, va créixer en una barriada als afores de Palma. Allà tenien gallines, ànecs, gats i gossos… “Tots els nens petits dels veïnats nous que s’havien construït adossats venien a casa a veure els animals. Per a mi era normal perquè m’havia criat així, amb cans i alguns moixos més aviat salvatges que corrien per les teulades”, explica el músic, que recorda amb un afecte especial el gos del seu padrí, el Faro. “Tinc flaixos de moments d’aquests que no saps si te’ls has imaginat o te’ls han explicat, però hi penses amb emoció”, diu.
Ja d’adult, el seu amic Pau Debon li va regalar una gossa basset hound que el va marcar moltíssim. “La vaig arribar a estimar molt, hi ha cans amb qui crees un vincle especial”, assegura. Li va posar Coco per Coco Chanel, però amb un punt d’ironia: “Era una gossa molt basta que caminava com un ànec”. Ara bé, junts van viure “momentassos”, com quan s’estiraven al llit per no fer res més que escoltar jazz. Fa uns anys la Coco va emmalaltir i, malgrat que van fer tot el possible per salvar-la, finalment li va haver de dir adeu.
“Amb la meva dona i les nines vam decidir que, passat el dol, agafaríem un altre ca, així que ara tenim la Tina, una gossa teckel a qui és fàcil confondre amb el sofà”. “Si no es mou sembla un coixí”, riu Roca. Ara bé, si li treus una pilota s’hi obsessiona: et mirarà fixament i bordarà fins que descobreixi on és. “També neda, tira la pilota a l’aigua i la treu; després la torna a tirar i la torna a treure. Té unes rutines infinites que l’entretenen molt”, explica el músic, a qui li encanta que la Tina sigui tan entranyable i divertida: “A mi els gossos enèrgics i agressius no m’entusiasmen, prefereixo els que són una mica més familiars”.
El baixista reconeix que de vegades li fa enveja la manera com els gossos -i els animals en general- agraeixen les coses petites de la vida: “Els humans ens perdem molt en coses superficials, en els problemes diaris i en el que hem perdut o no hem aconseguit. Ells, en canvi, aprecien el que tenen en aquell moment: jo crec que saben veure el sentit de la vida millor que nosaltres, a qui ens passa la vida sense prestar atenció al que de debò importa”.
Per a Joan Roca, conviure amb animals també és una manera d’aprendre a respectar-los: “Formem part d’un tot comú i els humans ens hem erigit com a propietaris del món, que no és només nostre. M’agradaria que les meves filles ho aprenguessin, també; que no som més que els altres i que aquest món l’hem de compartir”.
