Sara Terraza: "No m'agraden les etiquetes però sé que són inevitables, així que prefereixo posar-me-les jo"

BarcelonaMolts recordareu el programa Oh Happy Day de TV3, un concurs de corals d'arreu de Catalunya que va triomfar durant diverses edicions. En l'edició del 2013, un dels grups va robar el cor a mig Catalunya: el Cor Geriona. Van arribar a la final i van quedar les quartes classificades del concurs. La solista, Sara Terraza (Barcelona, 1995), de només 17 anys en aquell moment, va meravellar caçatalents i productors amb la seva veu. "Aquest va ser el meu debut, la primera vegada que cantava dalt d'un escenari, i em va donar molta visibilitat", explica la cantant.

Va ser a partir d'aleshores que Terraza va decidir apostar per aquest camí: "Ja m'interessava la música d'abans, però sempre m'hi havia dedicat de manera molt autodidacta –explica Terraza–. A casa, la passió per la música sempre ha estat present: el meu pare tocava la guitarra de jove, la seva dona és músic i per casa sempre he estat envoltada d'instruments –rememora–. La música, per a mi, ho és tot: és el meu motor, la manera de transmetre les meves emocions i també el meu oci; la meva vida gira entorn de la música", reflexiona.

"Vaig aprendre a tocar la guitarra, i realment amb quatre acords pots tocar pràcticament de tot, i el fet de poder-me acompanyar la veu amb un instrument va ser el que em va animar a començar a compondre les meves pròpies cançons", relata Terraza. De fet, després del seu pas pel programa de TV3, i veient que hi tenia futur, la Sara va decidir posar-s'hi seriosament i va començar a estudiar música al Taller de Músics. "Ja començava a tenir alguns bolos i concerts petits, i notava que em faltaven coneixements més tècnics, i per això m'hi vaig posar", explica. Però Terraza no va començar a caminar sola, sinó amb la seva banda Sara Terraza & The Black Sheep, la mateixa que encara l'acompanya avui –els mateixos integrants, excepte el bateria–, i amb qui va treure al maig d'aquest any el seu primer disc, Ja ploraré després, un disc eclèctic i "molt personal" amb cançons en català, castellà i anglès i que tracta, sobretot, sobre el procés de sortida d'un estadi dolorós.

Terraza està agraïda a tots els que li han donat suport per fer realitat aquest projecte, fins al punt que el disc inclou una pista d'àudio en què dona les gràcies a tots aquells que ella considera que han sigut un puntal per tirar endavant. "Vaig rebre molta ajuda per fer el disc, vaig fer un Verkami, vaig rebre diverses subvencions i he tingut molt suport", explica la cantant. Aquest primer disc, disponible ja a les plataformes musicals, ha tingut una gran rebuda i es presentarà el 21 de setembre en un concert a la Sala Laut de Barcelona; les entrades ja estan a la venda per internet.

Tot i que sovint se l'encasella en el gènere del jazz, Sara Terraza se sent més còmoda definint la seva música com a pop d'autor. "Em posen l'etiqueta de jazz, segurament pel fet que vaig estudiar al Taller de Músics, però jo no m'hi sento del tot reflectida –detalla–. No m'agraden les etiquetes, no deixen de ser una invenció per simplificar de cara al públic, però com que sé que és inevitable posar-ne, prefereixo posar-me-les jo mateixa: faig pop d'autor; és comprensible per a tothom, però, alhora, també és molt més introspectiu. En realitat és més complicat, tot està molt fusionat, però així s'entén millor", explica la cantant.

Amb tot, el cert és que els principals referents musicals de Terraza són clàssics del jazz femení: Ella Fitzgerald, Nina Simone, Betty Carter o Billie Holiday, entre moltes altres. Pel que fa al seu projecte musical, l'objectiu de Terraza és continuar creixent amb la música com a fil conductor, però té molt clar que no vol perdre la seva essència: "El meu projecte no es configura sota un estudi de mercat de què vol la gent, és simplement la meva ànima".