Un projecte per la identificació genètica de les víctimes
El desembre del 2013 el Parlament va aprovar una moció en què instava a crear “un banc d’ADN” per identificar les víctimes desaparegudes de la Guerra Civil, així com a actualitzar el “mapa de fosses comunes” i els treballs d’exhumació de cadàvers
BarcelonaCarme Garcia, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, assegura que al setembre s’anunciarà un projecte que permetrà donar resposta a una reivindicació històrica: l’intercanvi sistemàtic de les dades genètiques de les restes localitzades a les fosses amb les dels familiars supervivents: “El problema de la identificació de les víctimes quedarà resolt. Serà finançat al cent per cent per la Generalitat. Tenim una política clara pel que fa a aquesta qüestió i tècnicament estem preparats per fer-ho”, assegura Garcia. Tot dependrà, però, admet la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, de l’aprovació dels pressupostos.
La reclamació té una llarga història. El 2011 un grup de familiars van impulsar un banc d’ADN amb l’equip mèdic de genètica forense de la Universitat de Barcelona. El desembre del 2013 el Parlament va aprovar una moció en què instava a crear “un banc d’ADN” per identificar les víctimes desaparegudes de la Guerra Civil, així com a actualitzar el “mapa de fosses comunes” i els treballs d’exhumació de cadàvers. El 3 de març d’aquest any el Parlament va aprovar una nova moció que instava a impulsar un projecte d’identificació genètica dels desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Hi ha també una demanda judicial.
El passat 29 de gener es va presentar una denúncia firmada per les associacions Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat, Lo Riu i Altra Itàlia, i Marc Antoni Malagarriga com a coordinador de la denúncia, contra la Generalitat. Els denunciants sol·licitaven la intervenció de la justícia argentina i reclamaven a la jutge María Servini que enviés un exhort (demanda) als jutjats de Gandesa, Barcelona, Tarragona i Mataró perquè “s’utilitzessin els recursos disponibles per a la identificació de les restes ja exhumades -al Memorial de les Camposines n’hi ha més d’un centenar- i es confrontessin les dades genètiques obtingudes amb els perfils de persones que busquen els seus familiars desapareguts”. Malagarriga, nebot d’un desaparegut, fa molts anys que batalla amb Roger Heredia perquè s’identifiquin les víctimes. “Amb la denúncia volem accelerar el procés”.
