Ricard Ruiz Garzón, escriptor: "Els gats són la barreja perfecta entre el seny I la rauxa"
A la porta de l’escriptor Ricard Ruiz Garzón hi ha un cartell que diu: “Admissió amb permís dels gats”. El Frankie i la Christie són tan importants a la vida d’aquest lletraferit que fins i tot tenen un llibre dedicat, Deu mascotes i un drac (Edebé). “Als escriptors, els gats ens ajuden a escriure”, assegura. De fet, en una entrevista a Andrzej Sapkowski, autor de The witcher, Ruiz Garzón li va preguntar si els felins eren igual d’importants per a ell i Sapkowski va contestar: “Els gats són Déu i si no hi estàs d’acord, l’entrevista s’acaba ara mateix”.
Evidentment, Ruiz Garzón hi va estar d’acord. “Es diu que quan li dones de menjar a un gos, pensa alguna cosa com ara: «Em cuida i m’estima, deu ser un déu». En canvi, un gat pensa: «Em cuida i m’estima, dec ser un déu»”.
La gata Christie (atenció a l’escriptora amagada en aquest joc de paraules) és un animal d’allò més diví: “Hi ha un lloc, i una postura i unes hores en què la pots tocar; és una senyora d’hàbits molt marcats i amb una passió curiosa pel formatge”, explica l’escriptor. El Frankie, en canvi, és d’aquells animals que persegueixen la seva ombra i s’espanten de la seva pròpia cua. “És un cervellet de nou, és molt tontet, i per això se l’estima tant, fa riure amb tot”, diu Ruiz Garzón.
A banda de la Christie i en Frankie, l’escriptor comparteix la custòdia de dos gats més -en Rayo Cósmico i en Tristan- amb l’escriptor Álex Hinojo, amb qui va escriure Guardians de somnis (La Galera). “Quan ens vam separar ens vam quedar dos gats cadascú, i quan un dels dos ha de marxar l’altre se’ls queda”, detalla. De fet, va ser Hinojo qui va introduir els felins a la vida de Ruiz Garzón. “Jo abans no volia gats, i ara no sabria estar sense ells”, reivindica. Diu que l’ajuden a concentrar-se quan ha d’escriure i són el seu primer lector. De vegades, fins i tot hi parla: “Al confinament era parlar amb els gats o amb el ficus: vaig preferir els gats”, riu.
Hi ha moltes qualitats dels felins, reflexiona Ruiz Garzón, que són especialment adequades per a un escriptor. “Els gats tenen la barreja perfecta entre el seny i la rauxa: saben separar molt bé on mengen i on dormen, i són molt endreçats, però de sobte els agafa la bogeria amb qui sap què a hores absolutament intempestives”. O, per exemple, poden quedar-se mirant “un esperit en una cantonada”, i et deixen preguntant-te què veuen i què senten. “Els gats, com els escriptors, tenen aquesta doble cosa de ser ordenats i metòdics amb el punt necessari de bogeria, i aquest és el misteri que nodreix la literatura”, conclou.
