Les sèries que ens hem perdut

BarcelonaAmb algunes sèries no hi ha excusa que valgui: tot bon serièfil les ha d’haver vist. D’altres, en canvi, queden lluny de l’abast de l’espectador que vulgui consumir-les sense agafar un avió o saltar-se la legalitat. És cert que la majoria de produccions estrangeres interessants de la temporada passada han arribat a Espanya, ja sigui a través dels canals en obert o bé de les plataformes de pagament. Tot i això, encara hi ha ficcions de qualitat que s’han quedat a mig camí i que, ara per ara, no han trobat ningú que en compri els drets i les porti a casa nostra. Malgrat que han arrossegat les lloances de la crítica i l’aprovació de l’audiència del país d’emissió, els espectadors catalans ens les hem perdut.

Una de les absències més rotundes del curs televisiu passat és Billions. Estrenat al gener, aquest thriller financer amb els actors Damien Lewis i Paul Giamatti al capdavant ha sigut l’aposta principal de la cadena nord-americana Showtime. I la jugada li ha sortit bé, si ens basem en la resposta tant de crítics com d’espectadors. Billions, que ja té la segona temporada confirmada, ha agradat per la dinàmica que planteja, en què dues persones amb poder i clarobscurs juguen al gat i la rata. Lluny de la simplicitat d’una història amb bons i dolents, la sèrie fa malabarismes amb un quartet de personatges complexos que interpel·len moralment l’espectador. De tot el repartiment l’actriu Maggie Siff és qui s’ha endut més alabances de la crítica. Ho ha fet amb un personatge contundent que fa ballar el cap als dos protagonistes de la ficció i que trenca el clixé que només els homes toquen el poder.

En un altre context, els fans catalans de les adaptacions de còmic a la televisió deuen haver trobat a faltar Preacher entre les ficcions nord-americanes que han travessat l’Atlàntic. “Com menys en sàpigues, millor: simplement l’has de veure”, sentenciava el New York Times sobre aquesta ficció. La veritat és que la premissa de Preacher i pot fer tirar enrere els espectadors que busquen produccions poc arriscades. La ficció parteix d’un reverend (Dominic Cooper) que és posseït per un esperit superior a Déu. Acompanyat de la seva exparella i un assassí, perseguiran Déu en una mena de road trip amb tocs de road tripwestern. Si bé aquesta barreja de gèneres pot semblar estranya, el resultat ha convençut tant la crítica com la cadena AMC, que ja n’ha encarregat la segona temporada.

La “joia sorprenent” de Hulu

Entre les comèdies estrenades la temporada passada també hi ha grans buits, un dels quals Casual, una sèrie de la plataforma Hulu que ha propulsat aquest servei de vídeo en streaming com una de les grans productores de ficcions televisives. La primera temporada de Casual va estrenar-se l’octubre passat, i el seu èxit va ser tal que Hulu va renovar-la a corre-cuita i al juny ja n’emetia la segona entrega. La revista Esquire la definia com “la sorprenent joia de Hulu” i en destacava, sobretot, el valor dels seus personatges. A simple vista, la sèrie pot semblar un farcell de tòpics sobre la recerca de l’amor, ja que gira al voltant de dos germans (Michaela Watkins i Tommy Dewey) que busquen parella a través d’internet. Ara bé, rere aquest plantejament Casual aprofundeix en la complicada tasca d’alimentar vincles familiars sòlids, encarrilar la pròpia vida i construir relacions que sorgeixen de les derrotes i les frustracions personals.

També en el camp de la comèdia però amb un registre radicalment diferent, BrainDead ha seduït aquest estiu el públic nord-americà. La sèrie de la CBS, elaborada pels creadors de The good wife, porta al límit la sàtira política amb una història sobre extraterrestres que infecten congressistes dels EUA i els extirpen parts del cervell. L’actriu Mary Elizabeth Winstead guia la ficció interpretant una jove que treballa al Congrés i s’adona de la invasió. “És una sèrie deliciosament estranya”, l’ha qualificat Vulture, que ha definit la ficció com a “astuta i intel·ligent”.

A banda d’aquestes mancances, també hi ha algunes ficcions de la temporada passada que, en principi, han d’arribar a Espanya però encara no sabem quan ho faran. És el cas d’American crime story: The people v. O.J. Simpson, que acumula 22 nominacions als Emmy. Netflix la distribuirà el 2017, tot i que encara no hi ha una data anunciada. El mateix passa amb Roots, el remake de la sèrie homònima de l’ABC estrenada el 1977. En aquest cas, Atresmedia n’ha comprat els drets però no ha dit quan l’emetrà.