Gastronomia

Els temples ciclistes per fer un bon esmorzar de forquilla

Hi ha un senyal inequívoc d'on es pot menjar bé: un estol de bicicletes arrambades contra una paret a tocar d'un bar o restaurant

5 min
Bodega Cal Pep, situada al número 141 del carrer Verdi de Barcelona.

BarcelonaHi ha un clàssic dels dies d’estiu a la carretera: veure els ciclistes pedalant per la serpentina de l’asfalt, pujant els ports més inclinats, amb el tronc doblegat i amb l’esforç marcat a la cara. I hi ha un altre clàssic al qual cal estar ben atent per prendre’n nota: l’estol de bicicletes arrambades contra una paret. Si en veieu, busqueu els ciclistes, perquè estaran asseguts en una de les millors taules del país on menjar un esmorzar de forquilla i ganivet d’alta volada. Entrevistem dos ciclistes aficionats, amb oficis allunyats de la bicicleta, el joier Roc Majoral, de la joieria Majoral, i Miquel Torres Maczassek, cinquena generació del celler Família Torres, que ens expliquen les seves rutes, cadascú per separat i per diferents indrets del país, que acaben en una bona meta gurmet.

Botifarra amb seques a la "Toscana catalana"

El diumenge és el dia de tirada més llarga, entre 90 i 120 quilòmetres, que fa Miquel Torres Maczassek amb la seva colla de deu amics ciclistes, i per això la sortida sempre està programada amb la reserva de taula al lloc on l’acabaran. Abans de dir quins són els llocs, el director general de Família Torres s’entreté a elogiar el paisatge del Penedès: “És fantàstic perquè et trobes entre dues carenes de muntanya; al costat del mar, la serra del Garraf, i cap a l’interior, la serralada del Prelitoral”. Justament, en aquesta segona serralada, “hi ha carreteretes petites poc transitades amb paisatges de vinyes, masies, castells al cim de les muntanyes; sempre diem que és la Toscana catalana”.

L'entrepà és també un esmorzar popular entre els ciclistes.

Amb el paisatge dibuixat, el ciclista de cap de setmana explica les rutes. Comença a Vilafranca del Penedès i pot acabar a la Llacuna, amb parada a Cal Joan, un establiment que ara com ara està tancat temporalment, però que treballa amb la previsió de poder reobrir a la tardor. Una altra ruta pot acabar més enllà, amb aturada a Cal Ramonet, a Santa Maria de Miralles. En canvi, si van cap a Pontons, “una parada obligatòria és al restaurant El Papà”. Passat el Penedès, la colla pot arribar fins a Santes Creus i tornar per Querol (Alt Camp). “A Santes Creus acostumem a anar al Bar del Mig, i a Querol, al restaurant Sant Jordi de Querol”. I si pedalant arriben fins a Forès (Conca de Barberà), “hi ha un bar restaurant amb unes vistes veritablement espectaculars: El Mirador de Forès".

Els esmorzars que hi demanaran són “menjar de veritat”, diu Torres. És a dir, són establiments on acostuma a haver-hi brasa i, per tant, hi demanen botifarres i cansalada, que acompanyen amb mongetes. “Si volem alguna cosa més lleugera, també ens agraden les truites, i sempre amb pa amb tomàquet en abundància”, remarca. Quan l’estiu s’ha acabat i comença una nova temporada de l’any, demanen bolets, també fets a la brasa. “Tot amanit amb vi del Penedès, sobretot blanc, per acabar amb uns cafès”, explica Miquel Torres, que assegura que “aquest menjar es crema ràpidament a sobre de la bicicleta”. La combinació d’esport, menjar i amistat està ben ajustada. “Parlem molt, ens expliquem com ha anat la setmana, els temes d’actualitat que hem vist a les notícies i en general no parlem gaire de feina”, afirma Torres.

Sortida en bicicleta pel Penedès.

Coques, truites i orxates partint de Barcelona

Entre setmana, el joier Roc Majoral fa sortides per Collserola, d’una hora i mitja de durada. A la tornada –o per fer un cafè abans de començar– fa parada a Cal Pep, una bodega del barri de Gràcia on es poden menjar plats tradicionals, com botifarra amb seques. També pot picar alguna cosa a l'On y Va Coffee. Els dissabtes i els diumenges canvia els recorreguts i sortint de Barcelona els pedals el porten fins al Maresme, a Arenys de Mar i també de Munt, i fins al Penedès, per l’interior o per la costa. És en cap de setmana quan queda amb la colla d’amics, i comencen amb una rutina fixa, amb un primer esmorzar a Barcelona, al forn Sarret, entre els carrers de Consell de Cent i Girona. “Hi fem un cafè, un tros de coca o una cresta farcida i ja està, perquè és el punt de trobada on fem temps per trobar-nos tots i posar-nos en ruta”, explica Majoral.

Quan arriben al Maresme, hi ha un lloc imprescindible, situat a prop de la carretera. A Llavaneres, el forn. “Hi demano les coques salades, de recapte”, i se les mengen asseguts a les places properes, on hi hagi ombra, perquè és el moment de calma per emprendre la tornada i dinar a casa.

Cafeteria restaurant La Fàbrica de Girona.

Si des de Barcelona pedalen fins a Girona, la parada serà la cafeteria restaurant La Fàbrica, molt coneguda entre els ciclistes perquè el negoci el va muntar un exciclista al Barri Vell. En aquest sentit, La Fàbrica està especialitzat en esmorzars del nord d’Europa especialment, com els bagels, que és un dels menjars que hi demana Roc Majoral.

Si en comptes de Girona la ruta va fins al Montseny, al restaurant Coll Formic, a la carretera de Seva a Palautordera, hi mengen truites o torrades. “Al final, sortir amb la bici amb els amics i aturar-nos a menjar per agafar energia i tornar cap a Barcelona es converteix en un hàbit, i també en un moment de trobar-nos i parlar, perquè, si no, per la feina que tenim cadascun de nosaltres no ens veuríem”.

I a l’arribada a Barcelona, si troben a faltar "sucre al cos”, fan passar les bicicletes per uns llocs que a l’estiu són motiu de pelegrinatge per a molts, hagin pedalat o no: les orxateries. “Nosaltres ens dirigim amb les bicis al Sirvent del carrer del Paral·lel o al de Balmes, i al Tio Che, al Poble Nou”, detalla. Allà hi demanen orxates i granissats. “I si tenim el matí molt llaminer, ens n’anem a Cookies Demasié, al carrer de la Princesa, on fan dolços americans”, on destaquen especialment els cinnamon rolls.

Esmorzars de ciclistes al Penedès, l'Anoia, l'Alt Camp i la Conca de Barberà

Recomanacions de Miquel Torres:

  • El Mirador de Forès. Pl. del Mirador, 2. Forès.
  • Bar del Mig. C. de Pere el Gran, 9. Santes Creus.
  • Restaurant Sant Jordi de Querol. Ctra. de Valls, 11. Querol.
  • El Papà. Ctra. de Santes Creus, 4. Pontons.
  • Cal Ramonet. Ctra. Igualada a Valls, km 51. Santa Maria de Miralles.
  • Cal Joan (tancat previsiblement fins a la tardor). Pl. Major, 4. La Llacuna.

Esmorzars de ciclistes a Barcelona, el Montseny, el Maresme i Girona

Recomanacions de Roc Majoral:

  • Forn Sarret. C. Girona, 73. Barcelona.
  • Pastisseria Llavaneres. Passeig de Joaquim Matas, 23. Sant Andreu de Llavaneres.
  • La Fàbrica, cycle cafe. C. de la Llebre, 3. Girona.
  • Restaurant Coll Formic. Ctra. Seva-Palautordera. El Brull.
  • Bodega Cal Pep. C. Verdi, 141. Barcelona.
  • On y Va Coffee. C. de la Ciutat de Balaguer, 45. Barcelona.
  • Sirvent. C. Parlament, 56, i Balmes, 130. Barcelona.
  • Tio Che. Rambla del Poble Nou, 44-46. Barcelona.
  • Cookies Demasié. C. de la Princesa, 28. Barcelona.
Altres establiments on mengen els ciclistes:
  • Prades (Baix Camp) A la plaça Major, el Bar Safari. Sempre concorregut per ciclistes que han fet el port de Prades i que arramben les preuades bicicletes a les parets de l’església o entre els separadors de la terrassa del bar. La terrassa exterior, a la plaça principal, amb vistes a l’església de pedra vermella, és una estampa que emmarca esmorzars de forquilla i entrepans variats. Atenció a les truites al plat, ben recomanables.
  • Barruera (Alta Ribagorça) Restaurant L’Era. Amb una bona terrassa exterior, que fins i tot té balancins de fusta, és un lloc d’ombra, mentre no arribi el migdia, on fer un bon mos. Atenció a les hamburgueses de vedella ecològica de la Vall de Boí! Si es fa el migdia, i es vol dinar, el restaurant El Ventador, a la carretera de Barruera, amb menú de degustació de vuit plats a 50 euros, és la millor recomanació.
  • Boí (Alta Ribagorça) Restaurant El Treio. El restaurant pren el nom de la mateixa plaça, on hi ha l’església romànica de Sant Joan, i des d’on surten els taxis- furgoneta blancs que porten els excursionistes al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L’esmorzar de forquilla és dels bons, i entre tots els plats un que destaca són les tripes, harmonitzades amb una copa de vi negre.
stats