Com viu l’amor una periodista de la premsa rosa?
Així va conèixer Núria Marín la seva parella, amb qui porta 25 anys
La periodista del cor Núria Marín està acostumada a les grans passions i desenganys amorosos dels famosos del país, als drames, a les ruptures, a les reconciliacions. La muntanya russa del dia a dia de la premsa rosa, però, no té res a veure amb la seva vida quotidiana. Des de fa 25 anys que té la mateixa parella, el Juanlu, a qui va conèixer a la universitat. Marín es va començar a fixar en ell per les exposicions que el noi feia a classe. “Era molt intel·ligent i parlava molt bé”, recorda la periodista, que es va posar contenta quan per fi els van posar junts per fer un curtmetratge. “A mi cada vegada m’agradava més i ell no em feia gens de cas. Amb l’excusa del treball el convidava a casa per avançar feina. Feia fora els meus companys de pis per quedar-me a soles amb ell, però mai passava res –explica Marín–. Jo ja no podia ser més evident. No estava pillant els senyals?”, afegeix.
Un Nadal que Marín va tornar a casa, a Vielha, ell li va explicar via missatge que havia quedat amb una noia. “M’ho va començar a explicar com si fóssim amics i el vaig aturar al moment. Vaig ser súper clara, jo no volia que fóssim només amics”, explica la periodista. A partir d’aquell moment, la relació va començar a canviar. “Vam quedar un cap de setmana per veure junts El exorcista, que és una pel·li que jo mai he aconseguit veure perquè em fa moltíssima por. Ell em va dir que la veuríem junts i que m’agradaria molt, que era molt bona. En aquella època tots dos ens crèiem David Lynch”, continua explicant. El cas és que quan van posar la pel·lícula, l’aparell de DVD no funcionava i, “per fi!”, es van enrotllar. “A partir d’aleshores tot va anar molt de pressa. Als 23 anys estàvem vivint junts. Hem crescut junts com a persones i com a professionals, ens donem suport en tot i no em puc imaginar un company de vida millor que ell. Senzillament, no existeix”, assegura.
Sobre per què va fer-se pregar tant, la periodista diu que el Juanlu es creia que ella no volia “una relació seriosa”. “Tota la vida he donat una imatge d’alguna cosa que no soc, potser és culpa meva. Soc massa normal i tot –diu–. Som molt casolans i gairebé mai gastem, ens fa mandra fer escapades i aquestes coses. Ens passem el dia parlant, això sí. A la pandèmia, se’ns feien les dues de la matinada xerrant al sofà: el Juanlu sempre serà el noi més intel·ligent que conec”, conclou.
