Lleó menja gamba
Dimarts a MasterChef un dels concursants va fer un plat que no va complir les expectatives del jurat. El noi, que es diu Alberto, té 18 anys i un tarannà delicat i infantil. En una prova anterior li havien demanat que projectés més el seu caràcter als fogons, i ho va intentar. Amb una patata i un pebrot va voler demostrar “el lleó que porta a dins”. I a fe de Déu que se’n va sortir. El lleó que porta a dins era una patata minúscula amb ullets de pietat fets amb ous de salmó i bigotis de safrà. La cabellera eren fils d’escalivada. La fera recolzava el morro inofensiu fet de pernil en una petita gamba pelada i més que devorar-la semblava que la flairés enamorat. “Lleó menja gamba”, ho va titular. Un plat ingenu i immadur que, per acabar-ho d’arrodonir, va quedar cru. El plat era el mirall de la seva ànima càndida i acriaturada. Però l’esbroncada arrogant i prepotent que va rebre dels cuiners del jurat va ser grollera i excessiva. “ Es un insulto a mi inteligencia ”, va dir Pepe. “ Yo soy cocinero y exigente con lo que hago. En mi vida he visto una marranada como esta, y tú me la intentas colar. Es una mofa, nene ”, li va advertir Jordi Cruz, altiu.
Si la tele pública emet talent shows, haurien d’evitar la vexació, l’escarni i la castració de la creativitat. La duresa i el menyspreu van ser sobredimensionats. El noi va acabar plorant i abraçant-se desconsolat a la presentadora. L’expulsió del concursant va ser immediata. Nova evidència de la manca de criteri televisiu que demostren: el concursant que més rebombori i repercussió ha donat al programa ja ha rebut una puntada de peu al cul en comptes de treure rèdit de la seva poca habilitat a la cuina.
El més lamentable va venir abans: Jordi Cruz va portar tots els concursants a treballar al seu restaurant i així TVE li va fer un anunci de primera categoria. La prova va consistir a alimentar a base de tonyina un grup eclèctic de catalans, una mena d’estranya flor i nata. Mónica Naranjo, Andreu Buenafuente, Sílvia Abril, Carles Puyol, Custo Dalmau, Joel Joan, Veronica Blume, Carlos Latre, etc., feien de conillets d’Índies i aportaven glamur al restaurant del xef. Un elitisme xavacà en què els participants s’escarrassaven a cuinar contra rellotge per als esnobs. Justificar un talent show a la televisió pública no és fàcil. Si a sobre transmeten valors dèspotes, l’arrogància com a succedani de la dignitat i la vulgar publicitat del negoci particular, aleshores justificar aquest programa es fa impossible.
