Edició
Idioma
Fotografies 10/11/2021

Un recorregut per les imatges guanyadores i finalistes del World Press Photo 2021

Les imatges finalistes a convertir-se en la imatge de premsa de l'any

31 imatges
Un nadó nascut unes hores abans es troba dins d’una incubadora de l’hospital Al-Shifa, Gaza, el 18 de gener de 2015.
Un nadó nascut unes hores abans, dins d’una incubadora de l’hospital Al-Shifa, a Gaza, el 18 de gener de 2015. Antonio Faccilongo / World Press Photo

Aquestes són les imatges guanyadores del World Press Photo 2021 i les finalistes al 64è Concurs Mundial de Fotografia de Premsa i a l’11è Concurs de Relats Digitals. “Les imatges, històries i produccions nominades que veureu en aquesta galeria són diferents perspectives d’un dels anys més importants de la història recent, marcada per l’impacte de la pandèmia del covid-19 i els moviments pels drets socials a tot el món. Entre els candidats hi ha notables històries d’esperança, resistència i canvis socials. És d'agrair al jurat independent la seva dedicació i el seu compromís en la selecció de les històries que van importar el 2020 ”, va dir Joumana El Zein Khoury, directora executiva de la World Press Photo Foundation.

1 de 31 Ponomarev Oleg / World Press Photo

Ignat, un home transgènere, assegut amb la seva xicota Maria a Sant Petersburg, Rússia.
2 de 31 Lluís Tato / World Press Photo

Henry Lenayasa intentant espantar un eixam de llagostes que assolen una zona de pastura.
3 de 31 Lorenzo Tugnoli / World Press Photo

Un home ferit prop de l'explosió del port de Beirut, al Líban.
4 de 31 Chris Donovan / World Press Photo

L’estrella dels Flint Jaguars Taevion Rushing saltant d’una taquilla a una altra abans de l'últim partit de la temporada regular.
5 de 31 Antonio Faccilongo / World Press Photo

Amma Elian, el marit de la qual compleix una cadena perpètua des del 2003, asseguda amb els bessons nascuts després de la fertilització in vitro, a Palestina.
6 de 31 Valery Melnikov / World Press Photo

Part d'un projectil sense explotar després d'un bombardeig a la ciutat de Martuni, a l'Azerbaidjan.
7 de 31 Valery Melnikov / World Press Photo

Abovyan Hasmik (69 anys) plorant a la porta de casa seva al poble de Nerkin Sus, a Nagorno-Karabakh.
8 de 31 Valeriy Melnikov / World Press Photo

L'Areg assegut davant d'una casa en flames al poble de Karegakh, a Nagorno-Karabakh. Alguns residents del poble van cremar les seves cases abans de deixar les zones que havien de tornar sota control azerbaidjanès després de l'acord de pau.
9 de 31 Jeremy Lempin / World Press Photo

La Manon (24 anys), que té càncer metastàtic, abraça el seu fill Ethan (7 anys) en presència del Peyo, un cavall que forma part d'una teràpia assistida amb animals, a la unitat de cures pal·liatives Séléne del Centre Hospitalari de Calais, a França.
10 de 31 Maya Alleruzzo / World Press Photo

Imatges de yazidites assassinats el 2014 per militants de l’Estat Islàmic al santuari de Lalish, al nord de l’Iraq.
11 de 31 Maya Alleruzzo / World Press Photo

Layla Taloo visitant l’Hotel Ninewa Palace, on va ser portada pel seu captor de l’Estat Islàmic, a Mossul, l'Iraq.

Va ser segrestada pels extremistes juntament amb el seu marit i els seus fills, però un cop es van endur el seu marit, la Taloo va ser venuda a un metge iraquià, que tres dies després la va regalar a una amiga.
12 de 31 Alexey Vasilyev / World Press Photo

Rodatge de la pel·lícula Contes de fades de Iacútia, basada en el conte popular de Icaútia El vell Beyberikeen té cinc vaques.

El director de la pel·lícula, Konstantin Timofeev, diu: "Vull presentar aquesta pel·lícula a tots els nens de Iacútia. La nostra generació va créixer amb contes de fades russos. Espero que aquesta pel·lícula es converteixi en un impuls i una motivació perquè els directors locals comencin a rodar cintes sobre els nostres contes de fades de Iacútia".
13 de 31 Alexey Vasilyev / World Press Photo

Els bessons Semyon i Stepan van protagonitzar el conte de fades El vell Beyberikeen en els papers de les criatures mítiques que viuen als pantans, les dulganxa. Per a ells és la primera experiència al cinema. Van arribar-hi després de fer el càsting a Iakutsk, on van arribar des del seu petit poble d’Amginsky, a uns centenars de quilòmetres.
14 de 31 Alexey Vasilyev / World Press Photo

Una actriu del teatre Sakha, Isabella Nikolaeva, al dormitori preparant-se per filmar a la comèdia històrica Hasty, basada en el drama clàssic de l'escriptor iacut Nikolai Neustroev.
15 de 31 Alexey Vasilyev / World Press Photo

El director del drama Khara Khaar (neu negra), Stepan Burnaixev (a la dreta), assajant la següent escena amb l'intèrpret del paper principal de la pel·lícula, Fedot Lvov.
16 de 31 Ralph Pace / World Press Photo

Lleó marí de Califòrnia (Zalophus californianus) jugant amb una màscara KN95 a Monterey, a Califòrnia.
17 de 31 Lalo de Almeida / World Press Photo

Bombers lluitant contra incendis a la granja de São Francisco de Perigara, que alberga una de les poblacions més importants de guacamais jacint (Anodorhynchus hyacinthinus) del món.
18 de 31 Aitor Garmendia / World Press Photo

Espanya és un dels quatre principals exportadors mundials de carn de porc, juntament amb Alemanya, els Estats Units i Dinamarca.

La Unió Europea en el seu conjunt consumeix anualment uns 20 milions de tones de porc i exporta aproximadament el 13% de la seva producció total, principalment a l’Àsia oriental, en particular a la Xina. S'ha llançat una campanya finançada per la UE, Let's Talk About Pork, a Espanya, França i Portugal, que té com a objectiu contrarestar les afirmacions falses relacionades amb la producció de carn i el consum de carn de porc a Europa i demostrar que el sector compleix els més alts estàndards de sostenibilitat, bioseguretat i seguretat alimentària del món. Aquestes normes inclouen garanties que els animals no pateixen dolor i que tenen prou espai per moure’s lliurement. Els grups defensors dels drets dels animals, en canvi, argumenten que pràctiques com l’acoblament rutinari de la cua i les caixes de gestació estreta de les truges constitueixen un abús animal i que el dolor i el patiment dels animals és generalitzat. Els investigadors dels drets dels animals afirmen que la indústria dificulta l'accés a les granges i que es veuen obligats a accedir a aquestes instal·lacions de manera encoberta, sovint a la nit, per documentar el que passa a l'interior. Aquestes fotografies es van fer en diverses incursions d’aquest tipus, en diferents dates, en diverses instal·lacions de tot l’estat espanyol.
19 de 31 Ciril Jazbec / World Press Photo

A mesura que les neus de l'Himàlaia disminueixen i les glaceres retrocedeixen, les comunitats de la regió de Ladakh, al nord de l'Índia, construeixen enormes cons de gel que proporcionen aigua a l'estiu. Ladakh és un desert fred, amb temperatures a l’hivern que arriben als -30 °C i una pluja mitjana d’uns 100 mil·límetres. La majoria dels pobles s’enfronten a una escassetat d’aigua aguda, sobretot durant la temporada crucial de plantació, a l’abril i al maig. El 2013, Sonam Wangchuk, enginyer i innovador de Ladakhi, va crear una mena d’empelt de glaceres que crea glaceres artificials en forma de munts de gel cònics, que s’assemblen a stupes religiosos budistes. Els stupes de gel emmagatzemen aigua fosa d’hivern i l’alliberen lentament durant la temporada de creixement a la primavera, quan és més necessària per als cultius. Els stupes es creen a l’hivern, quan l’aigua es baixa des del terreny més alt en canonades subterrànies. La secció final s’eleva verticalment i la diferència d’alçada fa que l’aigua brolli cap a l’exterior, a temperatures inferiors a zero, i es congeli per formar un stupa. El 2020 es van crear stupes en 26 pobles i s’està construint un oleoducte per crear-ne 50 més. El creador de Stupa, Wangchuk, diu que els stupes representen un intent final de les comunitats de muntanya de l’Himàlaia per combatre la crisi climàtica, però no s’ha de considerar com una solució al desafiament: això continua sent responsabilitat dels governs nacionals i de la gent que adopta estils de vida respectuosos amb el medi ambient per reduir emissions.
20 de 31 Joshua Irwandi / World Press Photo

El cos d'una presumpta víctima del coronavirus embolicat amb plàstic de deixalles de color groc a l'espera d'una bossa en un hospital d'Indonèsia.
21 de 31 Laurence Geai / World Press Photo

45 víctimes de covid-19 de París i els voltants són traslladades en dos TGV en direcció a Bordeus i Poitiers.
22 de 31 Carlton Ward Jr. / World Press Photo

Una pantera femella passant a través d’una tanca entre el Santuari del Pantà de Corkscrew d’Audubon i una ramaderia adjacent.
Refugiats fugint d’una carretera que condueix de Mória a Mitilene, la capital de Lesbos.
23 de 31 Angelos Tzortzinis / World Press Photo
Refugiats fugint d’una carretera que condueix de Mória a Mitilene, la capital de Lesbos.

Desenes de milers de persones que fugen de la guerra i de països pobres s'han quedat atrapades a Grècia des de l'apogeu de la crisi de refugiats d'Europa, el 2016. Segons un informe de l'ACNUR, el març del 2016 més d'un milió de persones, la majoria refugiats de Síria, l'Iraq i l’Afganistan, havien travessat Grècia des de principis del 2015. Quan els països balcànics i europeus al nord de Grècia van començar a tancar les seves fronteres als migrants entrants, més de 90.000 persones van quedar atrapades a Grècia, als camps o als carrers. El centre d’acollida i identificació de Mória, a l’illa de Lesbos, a l’Egeu oriental, va ser el camp de refugiats més gran d’Europa fins que es va cremar en un incendi el setembre del 2020. A l’estiu del 2020, aproximadament 20.000 persones vivien en un camp construït per acomodar-ne 3.000. Els residents es van queixar de la pluja, el fred, les malalties, la manca d’aliments i seguretat, els banys insalubres i l'escassetat d’aigua. El foc, que es va produir el 9 de setembre, va destruir gairebé completament el campament. El govern grec va dir que els incendis els van iniciar deliberadament els migrants que protestaven perquè el camp havia estat tancat com a resultat d'un brot de covid-19. A la veïna illa de Samos, a finals del 2019 gairebé 8.000 refugiats vivien en una antiga base militar que havia estat construïda per contenir-ne 650. Els habitants de l’illa protestaven periòdicament exigint el trasllat de les instal·lacions a la part continental, i els residents del camp protestaven per les seves condicions de vida. El 2 de novembre de 2020 es va produir un incendi al campament, dos dies després que l’illa fos afectada per un terratrèmol de 6,7 graus de magnitud. Entre 100 i 150 persones van perdre casa seva.

El fotògraf fa vuit anys que treballa en qüestions migratòries. Aquest projecte, dut a terme a Samos i Lesbos i als camps de refugiats de Grècia, té com a objectiu explorar l’adaptabilitat humana i social.
24 de 31 Gabriele Galimberti / World Press Photo

Cada dia, gairebé nou-centes mil persones esperen que Torrell Jasper (Black Rambo a Instagram) faci la seva aparició i mostri una de les seves armes.
25 de 31 Jasper Doest / World Press Photo

La filla gran del fotògraf té por d'un colom després que passés per sobre d’ella quan intentava entrar a casa.
26 de 31 Alisa Martynova / World Press Photo

Més d'un milió d'immigrants procedents d'Àfrica resideixen oficialment a Itàlia, així com un nombre desconegut d'immigrants indocumentats, molts dels quals han fet un viatge perillós i sovint potencialment mortal per arribar-hi.
27 de 31 Tomasz Markowski / World Press Photo

L'holandès Dylan Groenewegen, que va empènyer el seu compatriota Fabio Jacobsen al Tour de Polonia i li va provocar ferides molt greus.
28 de 31 Adam Pretty / World Press Photo

Georg Filser-Mayerhofer enfilant-se a un munt de troncs durant una formació d'escalada a Alemanya.
Protestes per la mort de George Floyd.
29 de 31 John Minchillo / World Press Photo
Protestes per la mort de George Floyd.

Manifestants amb els punys alçats a l'exterior d’un restaurant de menjar ràpid que crema a prop del 3r districte del departament de policia de Minneapolis.

El 25 de maig, George Floyd, un home negre de 46 anys, va morir mentre era arrestat per la policia de Minneapolis, a Minnesota.
30 de 31 Lorenzo Tugnoli / World Press Photo

Bombers treballant per apagar els incendis que van engolir els magatzems del port de Beirut després d'una gran explosió.
Explosió al port de Beirut.
31 de 31 Lorenzo Tugnoli / World Press Photo
Explosió al port de Beirut.

Un home portant en braços un dona gran, després que l'explosió al port de Beirut deixés els carrers intransitables, plens de runa. Els ferits havien de ser transportats a peu fins als hospitals.
stats