Realitats i mites sobre les famoses 'ecologistes' que repeteixen vestit

BarcelonaSi tens ganes de semblar una persona famosa del segle XXI i crear-te una imatge de marca de persona ecoresponsable que ha deixat enrere la frivolitat i es preocupa per alguna cosa més que pel seu aspecte només has de fer una cosa: repetir vestit. Prendre aquesta decisió t'obrirà les portes de l'Olimp mediàtic. Si un mitjà detecta –cosa que passarà perquè el teu equip els hi haurà dit abans...– que portes un vestit que ja havies dut anteriorment, els redactors i redactores de moda s'emocionaran moltíssim i potser estaràs dalt de tot de la llista de ben vestits de no sé quin festival o potser t'emportaràs el titular de la crònica de la catifa vermella de no sé quin acte.

Evidentment, una persona famosa que envia un missatge de sostenibilitat enmig d'aquest món decadent governat per persones negacionistes del canvi climàtic –de paraula o de facto...– mereix tots els aplaudiments. Primer, perquè consciencia les persones que la segueixen. I segon, perquè és una forma de plantar cara de forma tàcita tant a les veus que defensen que no cal prendre mesures per erradicar el canvi climàtic com a la indústria de la moda en si mateixa, la més contaminant del món –només per darrere de la dels hidrocarburs–, que sempre està a favor que repetim el menys possible i seguim comprant noves peces de vestir sense parar.

Venècia, un aparador de luxe

Malgrat això, no tot és tan senzill. Aquesta setmana hem gaudit d'una de les millors catifes vermelles de l'any, la del Festival Internacional de Cinema de Venècia, que se celebra a la meravellosa ciutat vèneta des del 1932. La desfilada d'estrelles pel Lido és incessant i, a més, dura deu dies. Això permet gaudir de la moda en majúscules dia a dia, ja que les estrelles visitants es permeten allà luxes estilístics que fora del context europeu no es poden permetre. En aquesta bombolla d'opulència i moda, els intèrprets que estrenen vestit són una gran majoria i, lamentablement, les que repeteixen són una minoria.

Aquest any una de les que ha repetit és Cate Blanchett, que en una primera aparició va posar-se un vestit de tall sirena negre amb un immens però elegant escot d'Armani Privé que ja havia portat als SAG Awards del 2022. Com ja hem dit abans és cert que el gest l'honora i que mereix ser aplaudida, però també hauríem de començar a ser més exigents. Amb el nivell d'insostenibilitat de la societat actual i amb l'avanç que hem permès al canvi climàtic, aplaudir algú perquè es posa un vestit dos cops és conformar-se amb un nivell d'engrunes que ens hauria de fer pena de nosaltres mateixos.

Molta gent no és conscient de la petjada ecològica que tenen aquests vestits, que per assolir l'excel·lència es fan amb materials vinguts d'arreu del món i utilitzen tot el que faci falta per ser tan bonics com sigui possible, ja que la bellesa és l'únic que compta. Evidentment, reduir la petjada ecològica no és al centre quan els dissenyen ni menys encara quan els fabriquen. Si per recuperar l'impacte ecològic d'una tote bag de cotó fan falta entre 7.500 i 20.000 usos, quants en faran falta per recuperar l'impacte d'una d'aquestes peces? Són vestits farcits de pedreria que viatgen amb jet privat arreu del món per arribar alhora a casa de la celebritat en qüestió després que un equip de vint persones hi estigui treballant mesos. Facin vostès mateixos els comptes. Potser la celebritat en qüestió l'hauria de portar tots els dies de la seva vida i encara no faria les paus...

Més (i millor) fama

Però per si tot això encara fos poc, cal tenir en compte que posar-los l'etiqueta de persones ecologistes a determinades figures del show business és arriscat per altres motius. I no ho dic per Blanchett, que possiblement és una de les que més versemblant resulta en aquest paper i que ha estat una pionera en la repetició de modelets. Moltes estrelles del cinema, la música o les xarxes socials es posen vestits que no són nous perquè prefereixen triar entre els arxius de les grans firmes de luxe abans que escollir-ne un de l'última col·lecció que hagi presentat la marca en qüestió. Això, que és ecològic perquè implica reutilització, és una estafa intel·lectual als espectadors. D'entrada perquè posar-se un vestit d'arxiu vintage d'alguna firma de moda és un honor al qual no totes les celebritats tenen accés, cosa que suposa un upgrade de fama immediat. En segon lloc, si aquell vestit és cèlebre perquè el va portar no sé quina altra estrella en un moment pop icònic, qui se'l posa per segon cop aconsegueix una dosi altíssima d'exposició mediàtica, que és l'oxigen de qualsevol estrella en l'era de les xarxes, on existir en la ment de les persones és molt i molt difícil enmig de tanta informació. És a dir, per ser honestos, podem dir que qui repeteix amb vestits d'arxiu de grans marques, pocs cops ho fa per consciència ecològica...

També a Venècia hem vist que el fet de comportar-se ecoresponsablement a l'hora de vestir ha anat un pas més enllà. Si repetir del mateix armari està bé i ja és una opció popularment acceptada pel públic actualment, ara hem observat com repetir looks recents d'una altra persona ha entrat en escena. Julia Roberts va arribar a la ciutat dels canals amb un total look de Versace que incloïa una americana, uns texans i una camisa amb fines franges verticals de diversos colors entre els quals el groc era el protagonista. A través d'Instagram, on l'estilista de Roberts havia compartit imatges de l'actriu vestida així, Amanda Seyfried va preguntar en un comentari si podia posar-se el mateix. Tres dies més tard, la màgia va succeir, i l'actriu de Mamma Mia! va aparèixer amb aquest look exacte a la presentació de la pel·lícula The testament of Anne Lee.

Evidentment, això també ha generat una pluja d'atenció mediàtica a les dues estrelles i als seus films que ha deixat a tothom ben satisfet. També a Versace, que amb aquest look ensenyava al món la primera proposta de Dario Vitale, el primer director creatiu de la firma des que va morir Gianni Versace i Donatella Versace en va agafar les regnes. Caldria saber què en pensa Donatella d'aquest nou Versace... La idea de fer tot aquest joc mediàtic ha estat boníssima. Llàstima que el look en qüestió potser no serà el que més vendes els generarà.

Sobre la qüestió de la responsabilitat ecològica en moda, les celebritats de la indústria de l'entreteniment van a remolc de les reines i princeses europees, que com que saben que el seu pecat original és viure de manera molt diferent del poble amb els diners del poble, sempre han de fer gestos per semblar del poble i no acabar –parlo figuradament– com Maria Antonieta. És per això que es presten roba entre mares i filles i es posen –en els seus actes públics...– la roba molts cops.

Potser fer això que fan les royals amb roba que no sigui de gala també seria un pas que algunes celebritats podrien fer. Però clar, a moltes d'aquestes, semblar del poble els rebaixa el glamur i això no els convé perquè després les fitxin per protagonitzar milionàries campanyes publicitàries. Amb la publicitat hem topat. Estem perduts! Dit tot això, sembla que tenir esperances en el fet que el show business abraci seriosament la responsabilitat ecològica és a hores d'ara una quimera. L'únic que ens queda és esperar que facin bastant més de postureig, que cali i que acabi sent el pobre ciutadà qui salvi els mobles del planeta. Com sempre.