Halldor Mar: “A Islàndia, a casa dels amics s’hi va sopat”

BarcelonaHalldor Mar i el seu amic Tryggvi Már Gunnarsson es van conèixer amb catorze anys a classes de guitarra clàssica, en un poblet d’Islàndia. Van descobrir que reien per les mateixes coses, i des d’aleshores mai no han deixat de ser amics, malgrat estar separats per més de tres mil quilòmetres, un a Islàndia i l’altre a Catalunya. “A Islàndia és molt habitual que els joves marxem un parell d’anys a estudiar a l’estranger. Jo me’n vaig anar a Catalunya i ell a França, però jo em vaig enamorar d’una noia i em vaig quedar”.

D’això fa un quart de segle, i durant aquest temps el Halldor i el Tryggvi s’han anat trobant esporàdicament, una o dues vegades l’any. “Quan tens un amic de veritat no importa que el temps passi. T’asseus davant d’un cafè i, amb tota tranquil·litat, t’ho expliques tot”. “També ens ha passat de quedar i veure una pel·lícula dels Monty Python i acabar rodolant de riure per terra. Seguim rient per les mateixes coses”, afegeix.

El Halldor diu que el que troba més a faltar d’Islàndia són justament els amics. “Veig que queden, i agafen les bicicletes i se’n van a la muntanya, o acampen a l’aire lliure. Jo m’ho perdo i em fa una mica d’enveja. Esclar que també em perdo el clima d’Islàndia, que no és gaire atractiu, i ells creuen que jo visc en una espècie d’estiu permanent, i també m’envegen. No es pot tenir tot”, bromeja.

L’estiu passat, el Halldor es va retrobar amb tots els amics de l’institut. “És molt divertit, perquè algunes persones estan absolutament igual i d’altres estan irreconeixibles”. “Em va recordar bastant els dies que quedàvem i bevíem cervesa i sortíem de festa”. L’any 89, explica, en plena adolescència del Halldor, tot just acabaven de legalitzar la cervesa a Islàndia. “Creien que si la legalitzaven ens convertiríem en un país de borratxos, malgrat que altres alcohols més potents eren legals. Coses d’Islàndia”, riu. Una altra curiositat del seu país d’origen: a Islàndia els amics només fan dinars o sopars a casa si hi ha alguna celebració, com ara un casament o un bateig. “Al contrari, a casa dels altres s’hi va sopat”, detalla.

Després de tot aquest temps, creu que a Catalunya i a Islàndia l’amistat es viu de manera similar. “Els catalans potser són una mica més oberts a acollir algú que no parla la seva llengua al grup. Senzillament canvien d’idioma. A Islàndia, si no parles islandès et serà més difícil, malgrat que tothom sap parlar anglès”, assegura, abans de reconèixer: “Bé, potser encara hi ha una altra diferència: els islandesos potser necessitem una mica més d’alcohol per agafar confiança”, diu.