Gent 18/01/2022

Marina Castaño passa comptes en una dura carta adreçada a Cela en els 20 anys de la seva mort

El fill de l'escriptor, Zapatero o les feministes, en el punt de mira de la periodista

À.G.
2 min
Cela i Castaño, en una foto d'arxiu

BarcelonaMarina Castaño, esposa de Camilo José Cela quan l'escriptor va morir, ha volgut passar comptes sobre alguns assumptes pendents, aprofitant el vintè aniversari del traspàs del novel·lista. Sota el pretext de posar-lo al dia dels esdeveniments que han passat a Espanya aquestes dues dècades, la periodista carrega contra el fill del premi Nobel, tot i que no l'esmenta pel nom. En concret, explica que la crisi econòmica va obligar-la a lliurar la fundació que du el nom de Cela en mans de la Xunta de Galícia i, a partir d'allà, deixa caure el següent dard: "El teu llegat, per desgràcia, està escampat. Els quadres de Picasso, de Miró, de Zabaleta, etcètera, llueixen en despatxos oficials. Bé, els que queden, perquè allà hi va fotre mà el teu parent proper. Fixa't quina amargor: allò que tu vas voler guardar allà per sempre s'ho està emportant qui tu no volies que ho fes".

L'exmarquesa d'Iria Flavia dispara així mateix contra el llenguatge inclusiu, que qualifica de "ximpleria que s'han tret de la màniga les feministes" i de "pura demència". I el govern actual no se salva de la seva ira: "Tenim ara un govern que també prefereixo que te l'hagis estalviat, perquè et desesperaria. Tenim unes ministres, Camilo José, que produeixen vergonya al gènere femení". Sobre José Luis Rodríguez Zapatero assegura que "va portar el país quasi fins al rescat". I ataca també Francisco Umbral: "Dos mesos després de la teva marxa, va treure una pura brossa que va titular Cela, un cadàver exquisit. Lamentable. Es va morir, per cert".

La missiva també reflexiona sobre el pas del temps. "És mentida, Camilo José, que 20 anys no són res, com diu el tango. És mentida. No saps la quantitat de coses que han passat des que vas marxar al país de mai més, com Peter Pan, com aquell nen rosset que va néixer a la bucòlica Iria Flavia (...) el nen que mai no vas deixar de ser i que tant d'encant et donava, encarnat en el seductor que jo vaig conèixer amb vint-i-sis anys". Castaño li explica l'entrada de l'euro, el coronavirus i els atemptats a l'estació d'Atocha, a Madrid. I acaba la missiva informant-lo que fa nou anys que surt amb un cirurgià vascular i explicant que, malgrat tots els paràgrafs de greuges precedents, el que més pena li provoca és que el rei emèrit porti ja un any i mig fora d'Espanya.

stats