El príncep Enric inicia el judici més dur i més costós de la seva croada contra els tabloides

LondresEl príncep Enric fa front des d'aquest dilluns a la seva tercera i probablement més dura batalla legal contra els tabloides. El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les inicia les sessions per la demanda civil del duc de Sussex i d'altres sis persones contra el grup Associated Newspapers Limited (ANL), editora de Daily Mail i del Sunday Mail, per, presumptament, pràctiques sistèmiques d’obtenció il·legal d’informació.

La demanda acusa els tabloides del grup d'haver interceptat bústies de veu, punxa't telèfons fixos, subornar policies, accedir a historials mèdics de manera fraudulenta i fins i tot d'instal·lar micròfons ocults en domicilis particulars. L'empresa editora ho nega categòricament i qualifica les acusacions de "fantasioses" i ofensives per als seus periodistes.

Al costat d'Enric, des de l'octubre del 2022 s'hi van afegir com a litigants Elton John i el seu marit, David Furnish; les actrius Liz Hurley i Sadie Frost Law, i l'exsecretari d'Estat de Justícia Simon Hughes i la baronessa Doreen Lawrence, tristament coneguda al Regne Unit per l'assassinat racista del seu fill, Stephen, el 1993. Paradoxalment, el Daily Mail va ser clau en la campanya mediàtica que va acabar conduint a condemnes per aquell crim. D'acord amb les seves declaracions, va ser el mateix príncep Enric qui li va comunicar les sospites que tenia que el diari també la va espiar. Es preveu que la vista s'allargui nou setmanes i s'ha calculat que els costos legals poden arribar al quasi 44 milions d'euros.

S'arriba al judici després de més de quatre anys de procediments i una vista prèvia que va tenir lloc el entre març i l'abril del 2023, al final de la qual el jutge Matthew Nicklin va determinar que hi havia prou raons jurídiques per acabar anant a judici.

La croada d'Enric contra els tabloides té arrels llunyanes molt personals i ben conegudes. Es remunta a la mort de la seva mare, Diana de Gal·les, mentre era perseguida pels paparazzis a París el 1997, i a l'assetjament contra la seva dona, Meghan Markle. El 2021, un tribunal londinenc ja va condemnar el Mail on Sunday per vulnerar la privacitat de l'esposa en publicar una carta al seu pare, Thomas. A més, en el llibre de memòries del príncep, Spare, aparegut a principis del 2023, Enric afirmava que la relació amb el seu pare, Carles III, i el seu germà, el príncep Guillem, es va tensar arran de la incapacitat –en el fons, els acusava de complicitat– de la Casa Reial per denunciar les presumptes irregularitats d'alguns grups de premsa.

Els precedents no valen gaire

En els anteriors casos en què Enric ha litigat amb els mitjans de comunicació, el 2023 va obtenir una victòria contra el grup Mirror, aconseguint una indemnització de 140.600 lliures per escoltes il·legals. I l'any passat, vint-i-quatre hores abans que comencés la vista oral, va tancar un acord milionari amb l'editora de The Sun i News of the World, propietat del grup Murdoch, per violació de la privacitat entre el període 1996-2011. La premsa britànica va publicar aleshores que Enric va obtenir al voltant de 9,5 milions de lliures d'indemnització.

Però aquests dos precedents favorables no pressuposen una nova victòria per al príncep. D'acord amb els especialistes que, dies abans de l'inici del procés, han omplert de comentaris les pàgines dels tabloides i també dels mitjans considerats seriosos, un dels punts febles dels demandants és la solidesa de les proves. Una part del cas se sustenta en la investigació del periodista Graham Johnson, antic redactor d'alguns d'aquests mateixos tabloides, que el 2014 va ser condemnat per punxar telèfons. Altres testimonis inicialment claus han vist qüestionada la seva credibilitat, com el detectiu Gavin Burrows, que ha retirat una suposada confessió anterior, al·legant que la seva signatura en la mateixa va ser falsificada.

Un altre problema per als litigants és que a diferència d'altres grups periodístics, The Daily Mail i The Mail on Sunday mai han estat involucrats directament en l'escàndol de pirateria telefònica ni en la investigació de pagaments il·legals a funcionaris públics de fa més d'una dècada.

De fet, l'editor del Daily Mail durant dècades, i un dels homes més rellevants del grup, Paul Dacre, ha recordat aquests dies que ja va declarar en la Investigació del jutge retirat Leveson relativa als estàndards ètics de la premsa britànica. El procediment va tenir lloc el 2012, arran de l'afer de The News of The World, que va acabar amb el tancament del setmanari. Dacre va assegurar aleshores que arran d'allò va dur a terme una investigació interna i la conclusió és que està segur que no hi ha cap causa possible.

Els demandants, tanmateix, hauran de convèncer el jutge que les proves indirectes, els patrons de conducta i els pagaments a intermediaris són suficients per acreditar pràctiques il·legals continuades. Associated Newspapers Limited, per la seva banda, pot intentar una defensa tècnica basada en la prescripció dels fets, ja que les demandes civils tenen un límit temporal de sis anys per ser presentades. Els demandants sostenen, però, que no ha sigut fins recentment (2022) quan ha tingut coneixement dels fets.

En principi, Enric haurà de declarar dijous presencialment. Però ningú no pot garantir que minuts abans que s'obri la vista, les parts arribin a un acord extrajudicial. Perquè, qui perdi, haurà de satisfer els enormes costos legals d'aquesta nova batalla que, en resum, enfronta reialesa britànica i tabloides, un ecosistema de classe que s'ha beneficiat mútuament durant dècades d'una relació destinada a entretenir la població i contribuir al manteniment de l'statu quo.