Gent 29/12/2020

Adeu a Pierre Cardin, l’últim gran modista i el pioner de tot

En actiu des dels 14 anys, ha mort als 98 sense haver-se jubilat mai i amb un llegat incomparable

Joan Callarissa
7 min
Un retrat de Pierre Cardin el 1977

BarcelonaCom molts grans noms de la moda, Pierre Cardin venia d’un entorn molt humil: una família d’agricultors italians que van deixar el Vèneto per instal·lar-se a França fugint del feixisme i de la pobresa. Potser per això, aquest gran renovador de l’alta costura clàssica només va conèixer el treball com a forma de vida. “Treballar és el meu hobby ”, havia dit en alguna ocasió. Era la conclusió a la qual havia arribat després d’haver començat a treballar als 14 anys com a ajudant d’un sastre a Saint-Étienne i haver estat en actiu fins als 98 anys, edat a la qual va morir ahir a París.

Amb 84 anys de carrera, el mestre Cardin va tenir de temps de tot. Però, lluny de prendre-s’ho amb filosofia, ell mai va adoptar una posició còmoda. Va ser una treballador hiperactiu que va identificar totes les ocasions que li van passar per davant per aprofitar-les com ningú. El seu llegat així ho demostra, ja que totes les posicions que va adoptar s’han demostrat visionàries.

Un dels espais de la mostra

De fet, ell és el pioner de pràcticament tot en el que s’ha convertit avui en dia la moda. Tant a nivell industrial com creatiu. Un currículum extraordinari per a algú que volia ser actor i ballarí però que va haver de dedicar-se a la moda perquè necessitava guanyar diners. “De tot el que he fet, la moda és el principal; gràcies a l’èxit que hi he tingut, he aconseguit fer tota la resta”, explicava en una entrevista per presentar una obra teatral produïda per ell.

La seva història en el sector de la moda va començar quan el 1944 es va traslladar a París i va començar a treballar a la llavors cèlebre firma Paquin. Des de la seva nova feina va debutar dibuixant el vestuari i les màscares de la pel·lícula de Jean Cocteau La bella i la bèstia. Aquell no seria pas l’últim treball de l’italofrancès al cinema, que, juntament amb el teatre, sempre va admirar. Després de Paquin, va trepitjar els tallers de Schiaparelli i Christian Dior, cosa que rendeix comptes del seu considerable talent. De fet, ja de gran va revelar que la paternitat del New Look de Dior -la silueta de faldilla amb vol que va canviar del tot l’armari femení- era compartida entre el mestre Dior i ell, que el 1947 treballava colze amb colze amb el cèlebre couturier.

Pierre Cardin envoltat per diverses creacions seves

Però el moment clau va arribar quan el van rebutjar a la maison de Cristóbal Balenciaga, de qui ell va confessar que l’admirava fins a l’últim dia. “Vaig ser un enamorat de Balenciaga des de jove. Ell era l’elegància, el refinament i la creació”, explicava fa només quatre anys en una visita a Barcelona. Aquella porta tancada va ser el principi de la seva gran història d’èxits: la fundació el 1950 de la seva firma homònima, la que sempre ha estat d’ell i la que mai ha pogut comprar cap gran grup del luxe.

Amb aquella firma va revolucionar primer l’estètica de la moda, imprimint en els seus dissenys un segell que ha perdurat en el temps. Una estètica futurista inspirada en la cursa espacial i en els astronautes que intrigaven aquells anys la humanitat. Noves textures, nous tons i, fins i tot, nous teixits van ser els rellevants elements creatius que el van fer únic i actual en un entorn molt clàssic. També els seus patrons arquitectònics. En paral·lel a Courrèges i a Rabanne, Cardin va revolucionar el sector a nivell estètic. Tan rellevant va ser la seva aportació que és l’únic dissenyador de moda que ha estat admès a l’Acadèmia de les Belles Arts de França, on hi ha només 34 acadèmics en representació de totes les arts. “És més difícil ser-ne membre que ser príncep”, deia irònic.

Una desfilada de Pierre Cardin a La Xina

Mèrits creatius a banda, la revolució de Cardin també va ser industrial i comercial. Amb la seva firma, el modista va ser el precursor del prêt-à-porter. És a dir, la producció industrial de moda amb talles predeterminades. Un procés que permetia reduir costos de producció i fer la moda accessible al gran públic, cosa fins llavors mai vista. Aquell nou camí que va emprendre la seva marca va ser entès com una provocació i li va costar el seu lloc al cercle de l’Alta Costura de França, que el va haver de readmetre al cap dels anys. La seva roba per a tots els públics -amb col·leccions específiques per a homes i nens-, a més, començaria a vendre’s arreu del món de la mà de les seves llicències, una fórmula de producció i distribució actualment comuna i que llavors era del tot nova.

Aquella aventura del prêt-à-porter, però, seria només una de les moltes que emprendria l’excel·lent creador, que va demostrar en la seva dilatada trajectòria que era també una ment privilegiada per als negocis. Tant que en molts casos les idees el van fer sentir completament arraconat. “Em sento marginal i dissident constantment, sempre, constantment. Soc per principi un dissident de la realitat de la vida, intentant sempre anar més enllà, avançar”, confessava en una entrevista el 2017. Tenia motius per dir-ho: quan va començar amb el prêt-à-porter li van vaticinar només dos mesos de vida.

L'uniforme de l'aerolínia UTA que va dissenyar Cardin

Com a visionari, va ser dels primers que van veure en el mercat rus i xinès un enorme potencial. De fet, va celebrar els 40 anys en la moda amb una desfilada èpica a la Gran Muralla xinesa. I és que els grans esdeveniments que avui en dia fan les firmes ell també els va fer primer. Entre d’altres, les creacions de Cardin van ser presentades al desert de Gobi o a la plaça Roja de Moscou. Com els seus inspiradors astronautes, el globus sempre va ser per a Cardin la seva passarel·la.

També va ser el primer a estendre la firma i l’estètica fora del vestir: objectes per a la llar, perfums, uniformes per a aerolínies, un hotel, decoració, cosmètica, bolígrafs, ulleres, encenedors o un restaurant formaven part del seu imperi. De fet, el restaurant, el mític Maxim’s de París, és la llavor de tants establiments que actualment les cases de moda funden per dotar de storytelling el logotip i arribar més al gran públic. Un gran públic que, per cert, ell va saber abraçar signant col·leccions per als grans magatzems Printemps, un tipus de col·laboracions que avui dia practiquen tots els creadors.

Cardin va presentar una col·lecció sobre les dunes del desert de Gobi

Per últim, Cardin també es pot considerar precursor de la moda unisex, l’actual agender. Una concepció tan moderna que encara a dia d’avui moltes grans firmes no gosen incorporar. També va ser dels primers que van vestir amb les seves creacions icones mediàtiques del cinema com Lauren Bacall. De fet, ella es va convertir en una espècie d’ambaixadora tàcita d’ell i la seva firma. Una pràctica que avui en dia conreen totes les firmes, petites i grans.

Potser sense saber-ho, però, Cardin també ha estat revolucionari fins als últims dies. Perquè, després d’haver trencat tantes convencions, el mestre ha marxat donant una última lliçó als que no s’atreveixen a anar a la contra: al món de la moda també hi ha lloc per als veterans. L’edatisme és la pròxima frontera a travessar del sector i ell, un cop més, el primer a sobrepassar-la.

stats