La 'pobra' herència del duc Felip d'Edimburg

Mai una herència de tan pocs diners havia donat tanta feina. Per als que l'han de cobrar i per als que l'hem d'explicar. I sí, estic parlant de l'herència del duc d'Edimburg, l'home que més titulars ha acaparat l'última setmana després de Miguel Bosé, encara que per causes totalment oposades: un per haver mort i l'altre per no haver mort (després d'haver-se drogat tant). El marit de la reina Elisabet II era a nivell econòmic una mica monarca d'AliExpress, ja fos comparat amb la seva dona com comparat amb la majoria d'altres monarques i consorts. Era similar a la reina Sofia, amb la qual comparteix família reial grega i, per tant, destronament i posterior confiscació de les seves riqueses. De fet, a la reina emèrita espanyola se li nota que ve d'una família reial pària, amb baixa liquiditat; si no, per quin motiu s'hagués casat amb Joan Carles, més que pel sou que esperava cobrar?

Com deia, quan el 1922 en plena guerra grecoturca un govern militar va fer fora de Grècia la família reial, ell era només un bebè. Per sort el buc de guerra britànic Calypso passava per allà i els va donar aixopluc i els va portar fins a França, on començaria el seu desmembrament i la seva posterior vida errant. Tan petit era ell llavors que, amb els anys, va haver de reconèixer que no sabia grec. Sí, el que senten: que per criar els fills la família que regnava a Grècia va deixar perdre l'idioma del país a costelles del qual tan bé havien viscut. Amb les presses, de l'illa de Corfú on va néixer, els seus parents no se'n van endur ni l'idioma local. Només van tenir temps –vaja!– d'emportar-se algunes joies que els van servir per anar vivint. Malvivint, dirien ells.

De les joies va viure Felip fins que, quan li va tocar la loteria pel fet que la seva cosina tercera, la reina Elisabet II, se n'enamorés i s'hi volgués casar, va poder fer servir les peces d'orfebreria que els quedaven per a un dot simbòlic. Un dot que la reina devia convertir en un collar per a un dels seus 300 gossos, ja que a casa d'ella tenen pedres (precioses) com per fer una intifada. Una intifada de luxe, esclar. Com tot el que fan ells.

Amb moments precaris i un bon casament, segons recordaven diversos mitjans aquesta setmana, Felip d'Edimburg hauria recollit al llarg de la seva vida uns 12 milions d'euros. Una quantitat encegadora per a nosaltres, els pobres, però irrisòria per a la gent de la seva categoria. Actualment, i tret d'haver deixat de treballar el 2017 –amb 96 anys, el somni humit de l'edat de jubilació per a Margaret Thatcher–, cobrava una pensió oficial d'aproximadament 400.000 euros anuals. Una assignació pública que havia estat percebent les últimes dècades, i que abans del 2011 s'entén que també percebia però que no era tan pública perquè l'assumpte allà no estava tan regulat com ara. Segons mitjans britànics, també rebia diners de la seva reial dona, que li pagava de la seva butxaca amb els diners que generava el Ducat de Lancaster, que es veu que és un ducat que fa de tot menys les cremes hidratants i solars que amb aquest nom poden trobar vostès al seu supermercat de confiança.

En suma, i gràcies a la seva gasiveria, hauria aconseguit acumular l'elevada quantitat de 12 milions que els deia. Una xifra alta que vostès i jo entenem que bé hauria de pagar impostos de successió, que li anirien molt bé a un Regne Unit postpandèmic i post-Brexit. Doncs sento desil·lusionar-los, però es veu que això no passarà. Si aquest senyor que amb tanta cura i precisió va organitzar el seu funeral va fer el mateix amb la seva herència, és possible que l'estat que tant gasta en monarquia no ingressi fiscalment ni una lliura esterlina de la milionària successió. I és que al Regne Unit existeix una llei que va fer l'ex premier John Major el 1993 per la qual si hereta un sobirà o un candidat directe a sobirà aquesta successió no paga impostos. És a dir, que si el senyor d'Edimburg va fer bons càlculs, la reina serà 12 milions d'euros més rica i els ciutadans de l'estat que sobiraneja entre un 38% i un 40% –la barrada fiscal que tocaria afrontar a qualsevol mortal amb aquest import– més tontos.

Dit tot això, es veu que a banda del líquid hi ha la milionada que poden suposar els regals que se li han fet al llarg de la seva llarga vida com a consort de la reina britànica i de la Commonwealth, una amalgama d'estats on hi ha democràcies però també estats autoritaris on es regala a base de bé. Com es poden imaginar, 73 anys casat amb la reina impliquen molts –moltíssims!– regals. De fet, n'hi feien fins i tot quan ja estava jubilat. Sense anar més lluny, Donald Trump i Melania el 2019 li van regalar una jaqueta personalitzada de l'Air Force One i l'autobiografia firmada d'un militar dels EUA que com ell va combatre a la Segona Guerra Mundial. Part d'això, per cert, forma part del Royal Colelction Trust, l'última gran col·lecció de la reialesa europea que continua sota propietat formal dels reis i no de l'estat. De fet, el que d'aquest ens forma part poden fer-ho servir a nivell privatiu només per ser membres de la família reial.

Es calcula que al llarg de la seva vida Felip Edimburg va presidir 22.000 actes oficials. ¿S'atreveixen a fer els càlculs de quants regals pot haver rebut? Millor que no, perquè això tampoc deu passar per caixa... M'imagino el nou passatemps del servei de palau –dels serveis dels palaus, perdó– on vivia inventariant tot l'art, joies, artesanies, peces històriques i de col·leccionista que ha anat escampant el duc al llarg dels seus anys de servei al Regne Unit. Diguin el que diguin, sabrem si ho ha heretat realment la reina, el Trust, o algun net o besnét quan vegem que peces d'aquest estil apareixen o no en subhastes d'aquí i d'allà... Per cert, Felip d'Edimburg va arribar a la casa reial anglesa amb el salari oficial de la marina: 11 lliures per setmana. Com canten Quico el Célio: "Si al casar ho encertes, ja tins feta la sort".