Aniol Güell: "Guanyes 3.000 seguidors en un dia i de cop et canvia la vida"

GironaAmb més d’un milió de seguidors a les xarxes socials, mig milió dels quals només a Instagram, l’olotí Aniol Güell (Olot, 1997) s’ha convertit en només tres anys en un gran ambaixador de la cuina mexicana. I no per al públic català, sinó que el seu èxit ha estat, en les seves paraules, ser “un espanyol que fa vídeos de menjar mexicà per a mexicans”. En concret, la seva especialitat són els tacos i és conegut pel sobrenom de @tacotios. El 2022 va marxar a la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, a estudiar l’últim curs del grau en ciències de l’activitat física i de l’esport, que feia a l’Euses de Salt. Va ser una manera de “fugir” i, alhora, “trobar-se” després de la mort prematura del seu pare quan tenia 18 anys. “Marxar sol et fa créixer –reflexiona–. Des d’Olot sempre pensava que jo volia ser com la gent que marxa. Necessitava el meu propòsit a la vida”.

El que es va trobar va ser un “paradís” del qual no volia marxar. Per esprémer l’estada i descobrir la gastronomia local, va decidir escriure a un dels foodies més reputats de la ciutat per conèixer els 10 llocs imprescindibles on menjar. Li va contestar amb un “Vente, cabrón, yo invito”, fent gala de “la capacitat d’acollida, d’apapachar”, dels mexicans. Güell, que mai s’havia posat davant d’una càmera i que tenia una presència inexistent a les xarxes socials, va descobrir de cop “la millor feina del món”. “Llavors era un estudihambre, que havia marxat a Mèxic per quatre mesos amb els calés justos, i, després de treballar moltíssim un estiu m’adono que hi ha gent a qui li paguen per menjar!”, diu.

L’influencer de Guadalajara va decidir apadrinar-lo, i en un taco tour Güell va sincerar-se: “¿No us adoneu que teniu la millor feina del món?” Els companys van agafar-li el guant i el van reptar a crear un compte. “Es diria @tacotios –va dir en broma–, un espanyol que menja tacos”. Avui viu de ser foodie, es pot permetre acceptar només el 5% dels encàrrecs que li fan –cal ser estricte per tenir “una comunitat fidel”, puntualitza– i pot cobrar entre 700 i 1.200 euros per menjar en un restaurant acompanyat només del seu mòbil, un micròfon, focus i tot de plats que li passen pel davant.

La cuina de la iaia

Segurament aquest propòsit a la vida no l’hauria trobat si no fos per la passió pel menjar que li va inculcar la seva àvia, que el va “mimar moltíssim com a net únic”. D’origen andalús, amb una “llengua pròpia on barrejava català i castellà”, igual com ara ell intercala constantment paraules pròpies de Mèxic, Güell explica que li va ensenyar que “un dels ingredients principals de la cuina és l’amor”. És el que li ha encantat del país que li ha robat el cor, sobretot per la cuina al carrer.

A @tacotios combina la feina per encàrrecs, que li permet guanyar-se la vida, amb la seva vertadera passió: descobrir llocs que no tenen gaire difusió a les xarxes. Persones anònimes que porten dècades treballant al carrer, de generació en generació. “Tot i no ser mexicà, m'he adonat que l’olor de tortilla acabada de fer per a mi és nostàlgica –detalla–. Com el sofregit de la iaia”.

Mentre intentava guanyar-se la vida editant vídeos a Mèxic, després d’haver decidit allargar la seva estada, el van convidar a Tijuana a un tour per a foodies en el qual va acabar fent dos vídeos “senzills” que van convertir-se en virals. “Guanyes 3.000 seguidors nous en un dia i et canvia la vida –explica–. Veus que hi ha potencial i els vídeos passen a ser la teva feina”.

El Petit Plançó

Mèxic va deixar de ser una aventura per convertir-se en destí. I l’Olot on va créixer ha passat a ser unes vacances d’unes setmanes per “agrair el privilegi de la vida que tenim a Europa”. Durant aquest camí, Güell reconeix que moltes vegades li ha vingut al cap la pregunta: “Què deuen pensar a Olot del que estic fent?”

A la capital de la Garrotxa va estudiar durant 13 anys al Petit Plançó, una escola concertada laica on va rebre “molt bona educació”, però on creu que s’hi va preguntar massa poc “què volia fer a la vida”. “Crec que la gent d’Olot és tancada de ment per com l’han fet pensar –reflexiona–. No és culpa de la gent sinó del sistema: et fan decidir qui vols ser abans de saber què ets”.

Els macarrons d'Els Ossos

Però de la mateixa manera que viu entusiasmat pels tacos, quan torna a casa hi ha cuines que no poden faltar. Que el transporten a la cuina de l’àvia. Serien els macarrons de la iaia del restaurant Hostal Els Ossos, a la carretera que surt d’Olot cap a Santa Pau, a l’altura de Sant Cristòfol de les Fonts; els frànkfurts del Farolet, i els embotits de l’Hostal del Sol d’Olot. O un bon àpat a Ca l’Enric, a la Vall de Bianya, amb una estrella Michelin. I si és per l’experiència de ben jove, “la memòria increïble” de Mercè Colomer a Can Guix. “M’hi vaig deixar una jaqueta amb el DNI dins i en veure’m quatre anys després encara va recordar-se’n i me la va tornar”, riu Güell.

Una 'tortilla' acabada de fer

Després de tres anys donant a conèixer els millors tacos de Guadalajara, ara la vida de foodie d’aquest olotí fa un “nou salt al buit”. Ja no té casa a la ciutat que el va acollir, i sí la maleta a punt de marxa per viatjar per tot Mèxic i donar a conèixer els millors tacos del país. "Els tacos són ancestrals. Darrere un taco hi ha tanta història! No n'hi ha cap d'igual, són infinits. Generacions i generacions que d'una cuina d'aprofitament n'han tret plaer. Darrere del frijol, el chile i el maíz hi ha infinits plats que en deriven", diu. L'objectiu ara doncs és fer-ne una sèrie per vendre a Netflix o una altra gran productora. Ho va veure clar quan, gràcies a un vídeo viral, va aconseguir salvar “un lloc que estava a punt de tancar”. “Això sí que és ser influencer; poder influir en positiu”.