50 morts en un nou atac de Boko Haram

Un adolescent s’immola en una mesquita a Nigèria

Un altre cop un atemptat suïcida contra població civil. Un altre cop un adolescent que es fa esclatar. Mig centenar de persones, la xifra encara no està confirmada oficialment, van morir ahir en un atac perpetrat per un noi en una mesquita de la localitat nigeriana de Mubi, a l’estat d’Adamawa, un dels territoris on els jihadistes de Boko Haram actuen des de fa gairebé una dècada. Segons informava el diari local The Punch, el noi va entrar al recinte religiós cap a les cinc del matí mentre els fidels es disposaven a fer la primera pregària preceptiva del dia i va activar el cinturó d’explosius de fabricació casolana. A conseqüència de l’explosió, els ferits es comptaven per desenes i, segons conversa telefònica amb l’agència Efe del portaveu policial, Othman Abubakar, el balanç de víctimes mortals “probablement augmentarà”.

L’atemptat és un dels més letals dels últims mesos al nord-est de Nigèria, quan ha crescut el nombre d’atacs perpetrats per suïcides, segons els observadors. El govern nigerià ha donat per vençuts i desarmats més d’un cop els jihadistes, que van començar al veí estat de Borno com a secta religiosa crítica amb l’abandonament social i polític que pateixen els estats del nord-est, de majoria musulmana. No obstant això, el grup terrorista continua sent un dels més actius del panorama internacional, malgrat que durant l’any passat l’ofensiva militar nigeriana i de la força africana desplegada a la regió va aconseguir reduir-ne l’activitat, segons l’índex de terrorisme que anualment elabora ACLED. L’organisme estima que el nombre d’atacs va caure un 81% en aquest país africà i encapçala el descens de víctimes mortals, amb 3.100 morts menys.

La pressió a gran escala, amb bombardejos aeris de campaments i bases dels terroristes a la selva de Sambisa, ha fet que els milicians hagin canviat d’estratègia per centrar-se en objectius més modestos, bàsicament en àrees rurals i atacar civils. Però la debilitat també té una explicació interna. El grup s’ha ressentit de la fractura interna entre la facció fidel al líder, Abubakr Sekou, amb vincles amb Al-Qaida, i el sector rebel que ha jurat fidelitat a l’Estat Islàmic i que abandera des de l’agost de l’any passat Abu Musab al-Barnawi. Aquestes circumstàncies -ofensiva militar i friccions- han fet que el grup terrorista perdi atractiu i capacitat per reclutar, cosa que ha abocat la milícia a fer servir menors i dones per dur a terme els atacs. De fet, és el grup terrorista que més nens i dones utilitza i s’estima que la meitat dels atacs ja no els fan homes adults, reservats per a la guerra de guerrilles. Nens i dones passen inadvertits i, per tant, és més fàcil infiltrar-los entre la multitud en mercats i mesquites. Però la seva inexperiència o els nervis comporten que en moltes ocasions facin esclatar els explosius abans d’arribar al seu objectiu.

Crisi humanitària

Des de l’any 2000, Boko Haram -en llengua local es podria traduir com “l’educació occidental és pecat”- ha matat unes 2.000 persones en els tres estats on pretenia crear un califat, a l’estil de l’Estat Islàmic al Pròxim Orient. Però la seva presència s’ha estès també als països veïns: el Camerun, el Txad i el Níger. En aquesta zona del llac Txad les ONG internacionals alerten de la situació insostenible de la violència de Boko Haram i de la repressió sense control de les forces militars, que constantment abusen de la població civil. La crisi ha provocat tres milions de desplaçats interns i refugiats, que han hagut d’abandonar casa seva.

Més continguts de