Matança en hospitals i escoles a Síria

Mig centenar de civils moren en bombardejos atribuïts a Rússia

Tan sols tres dies després que els Estats Units i Rússia acordessin iniciar una treva humanitària a Síria en el termini d’una setmana, diversos míssils van impactar ahir sobre almenys cinc hospitals i dues escoles al nord del país i van matar prop de mig centenar de civils, segons el recompte de l’ONU al tancament d’aquesta edició. Activistes i testimonis sobre el terreny van coincidir que els projectils van ser llançats per l’aviació russa. Moscou, de fet, ha intensificat recentment els atacs aeris a la mateixa zona colpejada ahir amb l’objectiu de donar suport a l’ofensiva del règim sobre Alep.

Un dels bombardejos dels quals van transcendir detalls va tenir lloc a la ciutat d’Azaz, sota control rebel, precisament a la província d’Alep (nord) i molt a prop de la frontera amb Turquia. Almenys catorze persones van morir en aquesta localitat, segons un metge i dos residents consultats per l’agència Reuters, que també van confirmar atacs aeris contra una escola i contra un hospital infantil i de maternitat. “Hem estat traslladant desenes de criatures cridant des de l’hospital”, explicava el doctor Juma Rahal a l’agència poc després dels bombardejos. Com a mínim dos dels infants, però, van acabar morint i desenes van quedar ferits. Activistes sirians van penjar a internet un vídeo en què es veia l’hospital en runes, motiu pel qual el nombre de víctimes podria acabar sent més elevat.

A seixanta quilòmetres d’Alep, però ja a la província d’Idlib (nord-oest), també es van llançar projectils, concretament a la ciutat de Maarat al-Numan. Un dels atacs va destruir un hospital que tenia el suport de Metges Sense Fronteres (MSF), i l’ONG va confirmar set morts, entre pacients i personal mèdic, i la desaparició d’almenys vuit dels seus membres. “No sabem si estan vius o no”, va dir sobre els desapareguts el president de MSF a França, Mego Terzian. El coordinador general de l’organització a Síria, Massimiliano Rebaudengo, els donava per morts, però.

Segons un comunicat de l’ONG, els míssils van impactar fins a quatre vegades contra el centre mèdic en almenys dos atacs consecutius amb pocs minuts de diferència. Aquests indicis van portar Rebaudengo a parlar d’atac “deliberat” des del primer moment. El president francès de MSF va ser més específic: “L’autor de l’atac és clarament o bé el govern sirià o bé Rússia”, va afirmar, recordant que no és la primera vegada que centres de la seva organització a Síria reben atacs d’aquest tipus. De fet, el 5 de febrer un bombardeig ja va deixar tres persones mortes i sis més de ferides en un hospital de Tafas, al sud de Síria, que també comptava amb el suport de MSF. Els atacs d’ahir van ser tots al nord, i un va tenir lloc en un altre hospital als afores de la mateixa ciutat de Maarat al-Numan. Segons l’Observatori Sirià de Drets Humans (OSDH), dues infermeres van morir en aquest bombardeig.

Atacar centres sanitaris s’ha convertit en una constant des de l’inici del conflicte a Síria, ara fa gairebé cinc anys. Fins al novembre del 2015, l’ONG Physicians for Human Rights ha documentat 336 atacs contra almenys 240 instal·lacions mèdiques i 697 morts entre el personal que hi treballava. Més enllà de les víctimes mortals, però, aquesta situació deixa sense assistència gran part de la població siriana, que és l’objectiu que, segons els opositors al règim, persegueix Al-Assad per fer fora la població. Després de l’atac d’ahir a l’hospital de MSF, per exemple, es calcula que 40.000 persones de la zona es quedaran sense serveis mèdics.

Moscou actua com un “terrorista”

Tant els objectius com la quantitat d’avions que van perpetrar els atacs o la potència dels míssils, superior a la dels que utilitza l’exèrcit sirià, assenyalen Moscou com el responsable de la matança d’ahir, teoria a la qual es va agafar ràpidament Turquia. Passant per alt que l’aviació turca va deixar ahir quatre civils i tres combatents morts en zones sirianes sota control kurd -segons l’OSDH-, el primer ministre del país, Ahmet Davutoglu va acusar Rússia de perpetrar “crims contra la humanitat” i va amenaçar el govern de Putin amb “una resposta extremadament contundent si continua comportant-se com una organització terrorista”.

Els Estats Units van córrer a demanar a les dues parts que evitin una nova escalada de tensió a Síria, però també van atribuir implícitament els atacs d’ahir als avions russos. El portaveu del departament d’Estat, John Kirby, va condemnar els atacs contra “objectius civils innocents” perpetrats per Al-Assad i els seus aliats, i va expressar dubtes sobre la voluntat de Rússia de contribuir al cessament de les hostilitats al país àrab. Un portaveu del secretari general de l’ONU es va expressar en el mateix sentit. Després de qualificar els atacs d’ahir de “violació flagrant de les lleis internacionals”, va deixar clar que posen en qüestió el compromís d’aturar la violència i intensificar l’ajuda humanitària a Síria.

Les converses de pau a Ginebra estan actualment suspeses i està previst que es reprenguin el 25 de febrer, però les parts hi arribaran més allunyades. El que ja no li va fer falta recordar a l’ONU és que els últims bombardejos fan créixer encara més el tètric recompte de 260.000 víctimes que es calcula que ja ha deixat el conflicte sirià.

Més continguts de