Armènia commemora el centenari del genocidi a mans de l'imperi Otomà

Putin i Hollande, entre els pocs caps d'Estat que participen als actes a Erevan

Armènia commemora aquest divendres el centenari del genocidi d'un milió i mig d'armenis sota l'Imperi Otomà (1915) en presència dels presidents de Rússia, Vladímir Putin, i de França, François Hollande.

La cerimònia tindrà lloc al monument de Tsitsernakaberd, situat en un turó als afores de Erevan, on primer els mandataris i després desenes de milers d'armenis vinguts d'arreu el món retran memòria a les víctimes. Al monument crema la flama eterna en record dels 1,5 milions d'armenis que van morir a les matances i deportacions.

El recinte inclou un museu amb fotografies realitzades fa cent anys per l'alemany Armin Vegner, testimoni d'excepció del genocidi quan servia com a soldat i metge a Síria i Mesopotàmia durant la Primera Guerra Mundial.

Seguint la tradició, e ls mandataris que visiten el monument commemoratiu del genocidi armeni plantaran un arbre en record de les víctimes. A l'acte també hi assistiran representants dels governs d'altres països, com els Estats Units, Rússia, Alemanya i l'Argentina.

Les víctimes van ser canonitzades ahir en un cerimònia solemne en què van ser proclamades màrtirs de l'Església Apostòlica Armènia, la més antiga del món.

El líder armeni, Serge Sargsian, va instar aquesta setmana al president turc, Recep Erdogan, a aprofitar la simbòlica data per normalitzar les relacions entre els dos països, és a dir reconèixer el genocidi i obrir la frontera comuna.

Putin ha assegurat que el genocidi armeni "és un dels esdeveniments més terribles i dramàtics en la història de la humanitat" i ha subratllat que l'extermini per motius ètnics no pot ser justificat.

Els armenis acusen les autoritats otomanes de planificar l'aniquilació sistemàtica de la seva minoria armènia, que hauria començat simbòlicament el 24 d'abril de 1915 amb la detenció de diversos centenars d'intel·lectuals a Constantinoble, capital de l'imperi.

Turquia va anunciar que també recordarà als "armenis otomans" caiguts fa cent anys, però Erdogan nega rotundament que aquestes morts puguin ser catalogades de genocidi, ja que durant la primera contesa mundial també van morir molts musulmans.

De fet, com va fer amb el Vaticà després de l'homilia del pontífex, Ankara va cridar a consultes el seu ambaixador a Àustria en senyal de protesta després que el Parlament a Viena guardés un minut de silenci pel genocidi armeni. Per la seva banda, e l president alemany, Joachim Gauck, va reconèixer dijous el genocidi armeni i la responsabilitat d'Alemanya com a aliada de l'Imperi Otomà en la Gran Guerra.

En canvi, el president nord-americà, Barack Obama, no esmentarà avui la paraula genocidi durant la seva intervenció en ocasió de tan assenyalada data, cosa que ha indignat la comunitat armènia dels Estats Units.