Assange recorre l'ordre de recerca i captura del Regne Unit

El fundador de Wikileaks "podria sortir en llibertat" si el jutge accepta la petició, diu la fiscalia

Els més de cinc anys i mig de refugi a l'ambaixada de l'Equador a Londres de Julian Assange, fundador de Wikileaks, podrien arribar ben aviat a la seva fi si prospera un recurs contra l'ordre de detenció de les autoritats britàniques que els seus advocats han interposat aquest divendres davant d'un jutge del Regne Unit. Sobre Assange pesa l'ordre esmentada per haver violat les condicions de la seva llibertat sota fiança, mentre es resolia un procediment per a la seva extradició a Suècia. Assange va trobar asil polític a la legació equatoriana per evitar-la. Suècia el reclamava per respondre dels càrrecs de presumpta violació i presumptes abusos deshonestos comesos contra dues dones, residents a Estocolm, durant l’estiu del 2010.

L’any passat, però, la fiscalia sueca va retirar finalment l’ordre d’arrest contra Assange. Amb tot, el polèmic 'hacker' australià tem que si surt de l’ambaixada serà detingut per les forces de Scotland Yard i, llavors, extradit als Estats Units. Washington l’acusa d’espionatge i de revelació de secrets oficials a través de la seva activitat a Wikileaks.

El recurs que han interposat aquest divendres a Londres els seus advocats intenta posar fi a la reclusió, que es perllonga des de finals de juny del 2012. La fiscalia britànica ha informat, també aquest matí, que els defensors d’Assange volen "que se suspengui l'ordre d'arrest, perquè Suècia ha confirmat que la demanda europea d'arrest ja no està en vigor". En cas que guanyés el recurs, i sempre d'acord amb la interpretació feta per la fiscalia de la corona, "hipotèticament, sí [que podria sortir-ne lliure]; aquesta seria la nostra interpretació".

Assange, de 46 anys, ha aconseguit recentment la nacionalitat equatoriana, circumstància que no ha modificat la seva situació legal. També recentment, la ministra d’Exteriors de l'Equador va informar que el seu govern estava buscant vies per posar fi a una situació "insostenible". El president de la república, Lenín Moreno, en el càrrec des de la primavera del 2017, ha descrit Assange en les últimes setmanes, a través d'una entrevista a la televisió, com un "problema heretat" de l'administració progressista de Rafael Correa. En aquest sentit, la pressió del ministeri d’Exteriors espanyols hauria pogut donar fruit. En relació amb Assange, i sempre segons informacions de la premsa britànica, Madrid ha protestat davant Quito a causa de les piulades de l'australià, no tant en favor de la causa independentista catalana com de les denúncies dels tics autoritaris del govern de Mariano Rajoy i contra la repressió policial de l'1 d’octubre.

En un recent article a 'The Guardian', els metges Sondra S. Crosby, Brock Chisholm i Sean Love han afirmat que el confinament d’Assange ha tingut prou impacte en la seva salut física i mental. "La nostra avaluació revela que ha estat mancat d’accés a la llum del sol, d'una ventilació adequada i de l'espai exterior durant més de cinc anys i mig", tot el temps que porta a l'ambaixada.

Més continguts de