REFERÈNDUM

Bougainville vota en massa convertir-se en un país independent de Papua Nova Guinea

L'última paraula la té el Parlament papú, perquè la consulta és pactada però no vinculant

L'última paraula la tindrà el Parlament de Papua Nova Guinea, però sobre la taula té des d'aquest dimecres un resultat clar i contundent de la ciutadania de l'illa de Bougainville, una regió autònoma en la qual el 97,7% de la població ha votat a favor de convertir-se en un país sobirà en el referèndum d'independència. Segons el comitè organitzador, el 85% dels habitants d'aquest arxipèlag, que forma part de les illes Salomó al Pacífic, han participat en la consulta, que havia sigut pactada amb Papua però que no és vinculant.

El sí s'ha imposat per 176.928 vots, enfront de les 3.043 paperetes que han preferit l'opció de mantenir-se dins de Papua Nova Guinea però amb més autonomia. Poc més d'un miler més de paperetes s'han considerats nul·les. A partir d'ara haurà de ser el Parlament papú el que ratifiqui o rebutgi els resultats. El primer ministre papú, James Marape, s'ha adreçat a través d'un comunicat als habitants de l'illa i els ha assegurat que ha "escoltat la seva veu" i que en pròximes trobades amb el cap del govern local hauran de perfilar "un full de ruta". 

L'anunci de la contundent victòria dels pro independència s'ha rebut amb mostres d'alegria i el cant de l'himne nacional per part de milers de persones, que han escoltat l'ex primer ministre irlandès Bertie Ahern com a president del Comitè Electoral del Referèndum, que a causa de l'orografia de Bougainville, conformada per diferents illots i les dificultats d'accés als punts de votació, va establir un calendari de dues setmanes per a les votacions. Tot i que el final de l'escrutini estava previst per al 20 de desembre, finalment s'ha conegut aquest dimecres. 

El referèndum estava previst ja en els acords de pau entre el govern papú i la guerrilla independentista Exèrcit Revolucionari de Bougainville, que havien mantingut una guerra en la dècada dels 90 que es va cobrar la vida del 5% de la població de l'arxipèlag, unes 20.000 persones. 

L'illa de Bougainville vota en referèndum si serà un país independent

Malgrat la rotunditat dels resultats, com que no es tractava d'una consulta vinculant, ara els governs de Papua i l'autònom de Bougainville hauran d'iniciar converses, però serà el Parlament papú el que en una votació accepti o rebutgi la possibilitat que les illes es converteixin en el país més jove del món, gairebé una dècada després que el Sudan del Sud també guanyés la plena sobirania dels veïns del nord, també amb un referèndum inclòs en els acords de pau i guanyat gairebé pel 99% del suport.

Les posicions d'uns i altres estaven abans de la consulta als antípodes, ja que el ministre papú per a Bougainville, Puka Temu, havia mostrat la seva intenció de mantenir el país unit perquè tem que el que passi a Bougainville sigui un precedent per a un estat que té en la diversitat cultural el seu ADN. Es calcula que el 10% de les llengües de tot el món es parlen a Papua Nova Guinea (850 llengües i set milions d'habitants), un país colonitzat pels britànics que va passar a sobirania australiana a principis del segle XIX, quan es van fusionar els territoris de Papua i Nova Guinea, i que va obtenir la independència el 1972.

La independència d'Austràlia no va acabar amb la voluntat de Bougainville de ser independent i les tensions es van pronunciar arran de les protestes per l'explotació de l'enorme mina de Panguna de coure i or a cel obert, gestionada per l'anglo-australiana Rio Tinto, perquè els de Bougainville denunciaven que l'illa només rebia els efectes negatius per l'impacte del medi ambient i la salut dels ciutadans, mentre que els beneficis marxaven cap a Papua. La guerra va ocasionar milers de desplaçats i finalment la mina, que suposava la meitat del PIB papú, es va tancar.