CENTREAMÈRICA
Internacional 17/05/2017

Cacera de periodistes a Mèxic per part dels càrtels de la droga

L’assassinat del reporter Javier Valdez és només la punta de l’iceberg

Fran Richart
3 min
Periodistes manifestant-se a Ciutat de Mèxic amb retrats de col·legues reporters assassinats recentment.

Ciutat De MèxicDeia Javier Valdez que per ser periodista a Sinaloa, terra dels grans càrtels de la droga, no et pots conformar comptant els morts, “has d’anar més enllà però has de respectar una ratlla invisible, i que a vegades es mou, entre el que pots i no pots publicar”. Va topar amb aquesta ratlla aquest dilluns al migdia quan dotze trets de dos diferents calibres li van segar la vida fora de les oficines del setmanari d’investigació Ríodoce a Culiacán, del qual era fundador.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La notícia va agafar per sorpresa la comunitat periodística mexicana i internacional, ja que Valdez no només era un dels màxims experts en narcotràfic del país, sinó també un prolífic escriptor i cronista, que a través de la seva columna titulada Malayerba explicava el dia a dia dels habitants de Sinaloa. Valdez preferia explicar en petites càpsules narratives el terror diari que viuen els seus connacionals, en lloc de fer-ho en notes de successos. “I com que aquí anem fent reportatges amb la mà al cul tot el dia, ja ningú me la vol donar”, deia amb humor negre.

Tocar fons

La mort de Valdez representa la fi d’una manera d’entendre el periodisme a Sinaloa, on els reporters, al marge d’autocensurar-se, mantenien uns codis deontològics i sabien on podien arribar per no provocar reaccions violentes dels mafiosos. Una negociació no escrita amb els narcos per la qual la premsa sabia què no podia publicar, i a canvi no era atacada.

Ara, en canvi, les noves generacions de narcotraficants que s’han obert pas amb el buit que ha deixat la deportació als Estats Units del gran capo Joaquín el Chapo Guzmán són més violentes i no respecten les tradicionals normes que els vells narcos van establir als anys 70: no atacar la població local i no permetre els segrestos ni les extorsions.

Enguany, només a Sinaloa s’han produït més de 500 homicidis arran de la guerra que mantenen els fills del Chapo Guzmán amb una facció liderada per Dámaso López, capturat fa unes setmanes, i en la qual el seu fill, conegut com el Mini Lic ha pres el relleu. L’organització criminal més poderosa del món està sent disputada per joves que no superen els 25 anys i que s’han criat en l’abundància i luxes que els seus pares d’origen humil els van brindar. “Aquests fills són uns fills de puta que no respecten la comunitat, ni la pertinença, ni res”, comentava Valdez.

Manifestació de protesta

Més d’una quinzena de mitjans de comunicació es van sumar ahir a un jornada de protesta per la mort de Javier Valdez. “Un dia sense diaris” va ser el lema de la mobilització, en què desenes de reporters van sortir al carrer amb retrats d’informadors recentment assassinats. “Ens estan matant!” i “No al silenci!”, van ser altres de les consignes que es van repetir. Amb tot, les crides per posar fi a la impunitat no van servir de gaire.

Mentre els periodistes començaven a programar les marxes per protestar per l’assassinat de Valdez, una altra notícia deixava glaçades les redaccions el mateix dia. La subdirectora comercial del diari El Costeño d’Autlán i el seu fill de 26 anys i periodista del mateix rotatiu van ser abatuts a trets a Jalisco. Sembla, doncs, que ha començat una cacera contra la premsa: cada 20 dies un comunicador és assassinat a Mèxic. Només al març, tres periodistes van morir tirotejats, entre ells Miroslava Breach, veterana reportera de La Jornada que cobria informació sobre narcotràfic i que va ser executada davant del seu fill de vuit anys.

El 2017 sis periodistes han mort assassinats, però la fiscalia especialitzada en delictes contra la premsa no ha processat ni ha detingut encara ningú. Els mitjans de comunicació denuncien que aquesta fiscalia creada teòricament per perseguir els delictes contra els informadors és ineficaç en un 97%. De fet, de les 604 denúncies que ha rebut, entre les quals 114 homicidis de reporters des del 2000, només ha aconseguit tres condemnes.

Segons l’organització per la llibertat d’expressió Article XIX, el 2016 la meitat de les agressions contra reporters a Mèxic les van dur a terme funcionaris de l’Estat. Sota l’administració del govern de Peña Nieto han mort violentament 33 comunicadors.

stats