PRÒXIM ORIENT

Cinquanta anys de la ‘línia verda’ que separa Israel i Palestina

Tres notables israelians radiografien les conseqüències de la Guerra dels Sis Dies

Al-Wal·laja és la frontera sud de Jerusalem. Va ser un petit poble palestí fins que l’exèrcit israelià el va ocupar i el va buidar a la Guerra del 1967, que va començar justament avui fa mig segle. Algunes de les famílies del poble s’han establert a certa distància. Les antigues basses d’Al-Wal·laja, d’època bíblica, on acostumaven a banyar-se els palestins, pròximament seran el principal reclam d’un nou complex turístic israelià. Cap vianant que visiti la zona podria dir on és la línia verda que separava Israel de Jordània fa 50 anys i que en aquest punt d’Al-Wal·laja era un reixat de filferro. Però malgrat la ferma voluntat d’Israel d’esborrar la frontera per sempre, l’aparició de Google Maps s’ha encarregat irònicament de recordar a qualsevol internauta què hi havia a banda i banda el 1967.

Tan sols a alguns quilòmetres cap al nord, al centre jueu de Jerusalem, hi ha una petita galeria d’art on recentment va tenir lloc una vetlla que va comptar amb la participació de tres notables israelians contraris a l’ocupació. Un dels participants, Ami Ayalon, que va ser almirall i cap del Shin Bet, els serveis secrets israelians per l’interior i els territoris ocupats, no oculta el disgust amb el qual està veient el que passa al seu voltant: un país que en la seva opinió “està entrant en una fase de totalitarisme creixent que es manifesta en tota la societat”.

Les idees d’Ayalon són clarament minoritàries i la seva transcendència és escassa. El ciutadà israelià mitjà prefereix acomodar-se en la direcció que marca el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i no vol sentir parlar d’un acord de pau amb els palestins. És un tema que senzillament implica preocupacions que no val la pena assumir.

La galeria ha sigut amenaçada de tancament per la titular del ministeri de Cultura, Miri Reguev, i cada dia és una lluita per la supervivència, no només en el camp de les arts sinó també en el camp de les idees polítiques dels seus propietaris, idees que desagraden a la ministra.

“L’ocupació és un càncer”, diu un home assegut al costat d’Ayalon. Carmi Gillon també va ser director del Shin Bet a mitjans de la dècada dels 90. El va nomenar el primer ministre Yitzhak Rabin, assassinat precisament quan Guillon dirigia els serveis d’intel·ligència. Durant la seva carrera professional al capdavant de l’agència s’havia especialitzat en els grups jueus radicals, però no va poder evitar el magnicidi.

“Entre l’agenda de Bibi [com es coneix Netanyahu] i el feixisme no hi ha grans diferències”, adverteix Guillon quan agafa el micròfon. La seva veu reverbera a la sala quan diu que l’actual primer ministre vol que la gent tingui por perquè d’aquesta manera podrà continuar al capdavant del govern durant molts anys, fent la política que està fent per consolidar l’ocupació.

“L’ocupació ens ha fet perdre la moralitat”, continua Guillon, que afegeix que “existeix un perill clar que algú faci esclatar la Cúpula de la Roca”, el santuari musulmà que hi ha a l’Esplanada de les Mesquites de Jerusalem construït sobre la runa d’un temple jueu. Aquest és un advertiment que s’ha de tenir molt en compte venint de la boca d’un dels experts israelians en l’extrema dreta. “Em sembla que caminen en aquesta direcció”, sentencia.

“Des de fa temps visc amb por perquè crec que els meus fills i els meus nets no podran viure en un estat democràtic i liberal”, confessa amb emoció. No és aquest un punt de vista que l’excap del Shin Bet comparteixi amb una fracció d’israelians progressistes.

Lleis militars

L’últim a prendre la paraula en aquesta vetllada és Mordechai Kremnitzer, professor emèrit de la Universitat Hebrea i president de l’Institut per la Democràcia a Israel, que també ha sigut jutge militar i vicefiscal general. “Israel va aplicar la llei militar als àrabs des del 1948 al 1967, i des del 1967 aplica la llei militar als palestins. I des del 2000 diuen que no hi ha cap solució, que no hi ha esperança”, relata.

Kremnitzer creu que Israel està perdent la seva legitimitat com a estat a causa de l’ocupació i que cada any, cada mes, té menys legitimitat. “La deslegitimació d’Israel no ve de les organitzacions que s’oposen a l’ocupació, com Breaking the Silence [Trencant el silenci], malgrat que així ens ho vulgui fer creure el govern. Al contrari, la deslegitimació ve de les polítiques del govern”, afirma el professor. En opinió de Kremnitzer, l’ocupació “no és un problema intern, com vol fer creure el govern”, perquè els territoris ocupats ara fa 50 anys no són Israel. “L’ocupació és un problema global, que afecta tot el món”, recalca.

Una victòria ràpida  i permanent

La Guerra del 1967, coneguda a com la dels Sis Dies, va esclatar el 5 de juny d’aquell any, quan l’aviació israeliana va neutralitzar diverses bases aèries àrabs. Això va donar un gran avantatge a Israel, que es va traduir en una victòria militar completa en menys d’una setmana. La victòria es va consolidar amb el pas dels anys i avui cap exèrcit àrab representa un perill per a l’existència de l’estat jueu. Cinquanta anys després, es perpetua l’ocupació dels territoris palestins i dels alts del Golan sirià. L’ONG Human Rights Watch va acusar ahir Israel de “controlar” Cisjordània i Gaza “per la repressió, la discriminació institucionalitzada i abusos sistemàtics dels drets de la població palestina”.

Més continguts de