Clinton i Trump empaten en vots i en impopularitat
Nova YorkL’escenari que fa uns mesos tothom catalogava d’inimaginable ha arribat a l’estadi de possible i amb opcions d’esdevenir probable. Donald Trump, un multimilionari populista amb propostes xenòfobes, discurs groller i menyspreu per les dones, no només és el virtual candidat republicà, sinó que ha escalat a les enquestes fins a col·locar-se frec a frec amb la previsible rival, Hillary Clinton. Si fa un mes Clinton liderava sòlidament la cursa, ara l’avantatge és mínim.
Els últims sondejos, com el de l’NBC News, fet entre el 16 i el 22 de maig entre votants registrats, donen només 4 punts d’avantatge a Clinton (47% - 43%). I no és un cas únic, ja que altres enquestes dels últims dies indiquen resultats similars. Clinton i Trump empaten en vots i empaten també en impopularitat. És un rècord sorprenent, mai els dos previsibles rivals havien despertat tanta oposició. A gairebé 6 de cada 10 nord-americans no els agrada ni l’un ni l’altre.
Trump es consolida
L’escalada de Trump als sondejos es pot explicar per l’efecte que sol tenir la nominació d’un candidat, quan desapareixen els rivals interns i el partit -amb més o menys entusiasme- s’agrupa al voltant del seu campió. En aquest cas amb menys ganes que mai, per les reticències de molts dirigents a assumir com a propi un candidat que, per contingut i per formes, fa cruixir les estructures republicanes tradicionals. Però l’element unificador que suposa el detestat enemic a batre -Hillary Clinton-, la falta d’alternatives i els gestos conciliadors de Trump cap a l’establishment estan solidificant lentament un suport en què havien aparegut esquerdes preocupants. El mateix speaker, el poderós president republicà de la Cambra de Representants, Paul Ryan, que encara es resisteix a donar suport a Trump, ha començat a fer gestos d’acostament.
Trump, aprofitant l’avantatge que ja no té rivals interns, ha llançat una ofensiva amb dos eixos: atacar Clinton i potenciar Sanders. Focalitza les crítiques contra Clinton, amb arguments que busquen convèncer públics diversos: es dirigeix als votants masculins quan acusa Clinton de refugiar-se en la condició de dona; al nucli dur dels defensors de l’ús de les armes els adverteix que Clinton pretén confiscar-les, i de cara als republicans ortodoxos, culpabilitza l’antiga secretària d’Estat dels desastres de Síria i Líbia. Tot adornat amb el sobrenom amb què repetidament menciona la seva rival: Crooked Clinton [Deshonesta Clinton].
La segona pota de la tàctica de Trump és reforçar el rival de la seva rival. Lloar repetidament Bernie Sanders, que continua impedint la nominació definitiva de Clinton i l’obliga a dispersar esforços i diners per combatre en un doble front, les primàries i les generals.
A Trump li interessa un Sanders fort que prolongui la batalla a les primàries demòcrates, a més dels cants de sirena que envia als partidaris del senador de Vermont. Ell té en comú amb Sanders el discurs contra el sistema, poca cosa més. Per tant, no pot esperar rebre una part substancial de votants pro Sanders a l’elecció presidencial, però si amplia l’esquerda entre Sanders i Clinton pot aconseguir que molts d’aquests electors acabin quedant-se a casa.
A 5 mesos de les eleccions, els sondejos tenen un valor relatiu i Clinton té cartes per jugar. D’entrada, també tindrà el seu moment dolç, quan obtingui la nominació definitiva i pugui concentrar les forces contra Trump.
A més, l’ajudarà la personalitat del mateix Trump, que pot estimular la participació de les minories hispanes i afroamericanes, tan majoritàriament prodemòcrates com habitualment abstencionistes.
Aquí els sondejos són claríssims. Clinton lidera entre els hispans per 35 punts de diferència I entre els afroamericans l’avantatge és gairebé absolut, 82 punts. També el vot serà qüestió de gènere. Clinton lidera entre les dones i Trump entre els homes.
La gran reserva de vots de Trump, que pot acabar decidint aquesta cursa, és l’avantatge que obtingui entre els homes blancs. Per aspirar a guanyar ha de compensar el desavantatge en altres electorats. Per tant, en aquest estaria obligat a arrasar.
