ESTATS UNITS

El Col·legi Electoral segella el triomf de Biden

Els delegats ignoren les amenaces de Trump i deixen la certificació dels resultats en mans del Congrés
Manifestants demòcrates i republicans, cara a cara dissabte passat a Washington / A. DINNER / EUROPA PRESS

Un a un, tots els estats dels Estats Units van anar complint ahir amb la litúrgia del vot dels 538 delegats del Col·legi Electoral per sentenciar la victòria de Joe Biden en les eleccions del 3 de novembre. Una cita que qualsevol altre any hauria passat completament desapercebuda -a penes un breu en els informatius-, però que ahir es va convertir en un esdeveniment mediàtic amb seguiment minut a minut a tot el país nord-americà. Tot això gràcies a Donald Trump, el perdedor de les presidencials, que ha convertit el camí cap al 20 de gener, dia de la presa de possessió de Joe Biden, en un lentíssim i penós viacrucis de demandes fallides davant els tribunals, laments i assenyalaments contra aquells funcionaris als quals responsabilitza de no actuar per evitar un frau que no s’ha produït.

El protocol i el to cerimoniós de les diferents votacions, fins i tot festives en alguns casos, oferia un destacable contrast amb la virulència dels recurrents atacs contra les institucions democràtiques del president Trump, que durant el cap de setmana va fer arribar als delegats del Col·legi Electoral les seves ja conegudes amenaces. A través de Twitter, el republicà va apuntar que els electors “no poden certificar legalment els seus vots com a complets i correctes sense cometre un delicte castigat de manera severa”. Els delegats, però, no van fer cas de les amenaces de Trump. Per exemple a Michigan, on la sessió es va celebrar en un Capitoli a porta tancada després que es rebessin “amenaces creïbles de violència”, segons una portaveu estatal. Hores abans de la votació, Gary Eisen, congressista republicà d’aquest estat, va suggerir que hi podria haver violència. El seu partit el va retirar de diversos comitès com a represàlia pel comentari, però membres de la seva formació van intentar accedir al recinte per emetre els seus vots a favor de Trump. Segons mitjans locals, la policia els va barrar el pas.

Mentrestant, i sense actes públics a la seva agenda, Trump va optar pel silenci durant bona part de la jornada. Van ser els seus aliats els que van parlar. Com Stephen Miller, assessor de Trump i responsable de gran part de les seves polítiques antiimmigració, que va assenyalar a la cadena Fox News que el president té encara opcions de guanyar i va responsabilitzar “la pressió dels corruptes mitjans corporatius” de les derrotes judicials que ha encadenat Trump intentant revertir el resultat dels comicis. L’última, ahir mateix a Wisconsin, on el Tribunal Suprem d’aquest estat va rebutjar un nou intent de la campanya de Trump d’anul·lar 220.000 vots.

Joe Biden, per la seva banda, s’ha dirigit als nord-americans durant aquesta matinada amb una crida clara a “girar full” i a “unir el país”. Això sí, sense restar gravetat als esdeveniments dels últims dies: “A Amèrica els polítics no prenen el poder, sinó que és la gent qui el concedeix”. El d’ahir és el penúltim esglaó per a Biden abans de jurar el càrrec. L’últim l’espera el 6 de gener, quan les dues cambres del Congrés es reuniran a Washington per donar lectura als vots emesos ahir. La sessió estarà presidida pel vicepresident, Mike Pence, en qualitat de president del Senat. Serà llavors quan, molt probablement, s’escenifiquin les últimes rebequeries dels aliats de Trump del Partit Republicà, alguns dels quals ja han anticipat que intentaran revertir fins al final els resultats de diversos estats on Biden ha guanyat. Però la realitat és que aquesta possibilitat requereix d’un miracle de dimensions bíbliques, que implicaria la conversió de nombrosos congressistes demòcrates a sobtats seguidors de Trump.

Sense precedents

La Constitució dona al Congrés l’última paraula abans del jurament del president electe. El 1887 es va aprovar una llei segons la qual els congressistes poden objectar els resultats de cada un dels estats. Les objeccions només se sostenen si són signades per, com a mínim, un membre de cadascuna de les dues càmeres. Si es dona el cas, la Cambra de Representants i el Senat es retiren a debatre durant dues hores i a votar si s’anul·len els resultats de l’estat en qüestió. Totes dues han de votar en sintonia perquè l’anul·lació sigui efectiva. Els demòcrates mantenen la majoria a la cambra baixa, per tant, resulta impensable un tomb que permeti renovar la presidència a Trump.

I, de fet, no hi ha precedents per a l’esperança republicana. El 2005 dos demòcrates van aconseguir que es debatessin els resultats d’Ohio, on van denunciar irregularitats, però la majoria va rebutjar l’anul·lació dels vots i va reafirmar la victòria de George W. Bush.