D’herois a criminals per rescatar migrants

Tres bombers de Sevilla i dos membres d’una ONG danesa són jutjats avui a Lesbos per tràfic de persones

Tres bombers de Sevilla voluntaris de l’ONG Proem-Aid, dedicada al rescat de migrants, s’asseuen avui al banc dels acusats en un tribunal de l’illa grega de Lesbos. S’enfronten a una pena de deu anys de presó pel delicte de temptativa de tràfic de persones. No són els únics voluntaris dedicats a tasques humanitàries perseguits judicialment: l’activista Helena Maleno, que treballa per evitar naufragis entre el Marroc i Espanya, també està processada, i a Itàlia continua obert el procediment contra Proactiva Open Arms per no haver lliurat els migrants rescatats dels guardacostes de Trípoli.

Manuel Blanco, Enrique Rodríguez i Julián Latorre, bombers de la Diputació i de l’Ajuntament de Sevilla, van dedicar les seves vacances l’hivern de fa dos anys a salvar centenars de refugiats que intentaven arribar a Grècia des de Turquia per Lesbos, que s’havia convertit en una de les principals portes d’entrada a Europa. El 14 de gener del 2016 la seva llanxa de rescat estava espatllada i van sortir amb l’embarcació de l’ONG danesa Team Humanity i dos dels seus voluntaris, que els van demanar ajuda quan van rebre l’alerta de la presència d’una pastera. No van trobar la barcassa i quan van tornar a port els guardacostes grecs els estaven esperant. Els van detenir i van sortir del calabós tres dies més tard, després de pagar una fiança de 5.000 euros cadascú. A més de temptativa de tràfic, les navalles que portaven al seu equip per tallar cordes van ser la base per a una acusació de tinença d’armes que finalment va ser retirada. El jutge els va autoritzar a marxar de Grècia fins a la celebració del judici. Avui els faran costat una delegació de diputats del Parlament andalús i de l’Ajuntament de Sevilla.

“És una situació surrealista. Volem que arribi d’una vegada el judici però també tenim por. I sentim incredulitat: encara no entenem que se’ns persegueixi simplement per evitar que s’ofeguin persones que estan en perill al mar”, explica a l’ARA Blanco, el més veterà i vicepresident de l’ONG, que intenta continuar la seva activitat tot i la falta de fons.

Arreu d’Europa hi ha diversos casos de voluntaris i cooperants que han sigut acusats i fins i tot condemnats per tràfic per la seva tasca humanitària al mar o a terra. A més dels bombers i dels responsables de l’ Open Arms, està immobilitzat a Itàlia des de l’agost el vaixell Iuventa, de l’ONG alemanya Jugend Rettet, acusat de connivència amb els traficants. Al setembre la diputada socialista suïssa Lisa Bosia Mirra va ser condemnada a 7.000 euros de multa i dos anys de presó (que no haurà de complir) per haver ajudat quatre nens africans a creuar la frontera entre Itàlia i Suïssa. A França l’agricultor i activista Cedric Herrow, que ajuda els migrants a arribar des d’Itàlia al seu poble, Breil-sur-Roya, va ser multat amb 3.000 euros. I més enllà de la persecució penal, les sancions administratives (incompliment de la normativa sanitària en les cuines itinerants o de les ordenances urbanístiques per erigir refugis on poder protegir-se del fred o la pluja) posen traves a activistes i ONGs.

Legislació ambigua

Sergio Carrera, del Center for European Policy Studies, ha investigat la criminalització de les ONG solidàries amb els migrants. “Hem treballat a Grècia, Itàlia i Hongria i sobre el terreny hem vist com s’està perseguint els voluntaris i els treballadors de la societat civil i d’organismes internacionals, que no poden saber si el que fan és delicte o no perquè la llei és ambigua”, explica. La directiva europea del 2002 estableix que els estats membres sancionin “qualsevol persona que intencionadament ajudi” un extracomunitari a entrar sense permís en un país de la UE, encara que ho faci sense ànim de lucre. La mateixa directiva deixa al criteri de cada estat decidir si s’eximeix de les sancions els qui ho facin per una motivació humanitària. Carrera constata que això contradiu el criteri de l’ONU, que en el seu protocol sobre migració irregular exonera el personal humanitari de tota responsabilitat.

La investigadora del CIDOB Blanca Garcés, especialista en migracions, alerta de tres processos paral·lels pel que fa a la relació entre les ONG i els estats en l’àmbit de les migracions: “En primer lloc vam veure com els estats es retiraven de la seva responsabilitat en el salvament marítim. En segon lloc, aquest buit el van omplir les ONG, que després van ser criminalitzades. I, en tercer lloc, amb la sentència del Tarajal [la platja de Ceuta on el febrer del 2014 van morir 15 migrants mentre la Guàrdia Civil els disparava bales de goma, un cas que ha quedat arxivat] s’ha establert que no només els estats poden abandonar els migrants en perill i a més perseguir la gent que sí que els ajuda, sinó que a més poden fer-los mal impunement”.

Més casos oberts

Helena Maleno

L’activista i defensora dels drets humans Helena Maleno està esperant la decisió d’un tribunal de Tànger que la investiga per tràfic de persones per les seves trucades a Salvament Marítim d’Espanya i el Marroc que han salvat centenars de vides al mar. El procediment judicial marroquí -en què l’activista s’exposa a ser condemnada a cadena perpètua- es basa en una investigació iniciada per la policia espanyola que va quedar arxivada per la fiscalia. Les autoritats espanyoles encara no han notificat l’arxivament a la justícia marroquina.

Proactiva Open Arms

Marc Reig i Anabel Montes, de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms, estan sent investigats per la fiscalia italiana per afavorir la immigració clandestina i constituir una associació criminal. La policia italiana va obrir el procediment perquè el 15 de març no van lliurar les dones i criatures que havien salvat en aigües internacinoals als guardacostes de Trípoli, que volien retornar-los per la força a Líbia. Tot i dues resolucions judicials favorables, la fiscalia continua el procés en què s’exposen a una pena de 15 anys de presó i 3,2 milions de multa.

Més continguts de